Jo cuidaré, tu cuidaràs, ella cuidarà: quan el gènere és estratègic
- Marta Pons Cabanes - Coordinadora general de Food Coop Bcn
- 27-07-2020
- 132 Lectures
Pensar en el futur és un privilegi. En el mode “arribar a final de mes”, el present sovint condicional i imperfecte, sembla l'únic temps verbal possible. Hi ha desigualtats que ens travessen i fan que conjuguem futurs també desiguals. En temps de pandèmia i d'incerteses toca viure al dia més que mai, un cop passat el primer sotrac i saber-nos vives, com fem per a projectar l'endemà?
D'entrada, estar alerta de no caure en un màrqueting de l'endemà desvinculat del dia a dia de les persones; vetllant perquè el paraigües protector de la nova normalitat no ens faci asèptiques a les realitats quotidianes. Entenent per vida quotidiana totes aquelles activitats que les persones desenvolupem per a satisfer les necessitats bàsiques com són l'aliment, l'aixopluc, l'energia, l'aigua i l'aire. Si hem de pensar en temps futur cal que aquesta vida quotidiana sigui part de la gramàtica i de l'estratègia per copsar i donar resposta a necessitats reals.
Sovint es “planifica per” però sense les persones i menystenint el fet que les persones desenvolupem estratègies més enllà de qualsevol planificació. Aquestes tensions i interdependències entre la planificació i la vida quotidiana es fan visibles, per exemple, en els anomenats “camins del desig”, rutes alternatives que tracen les persones o els animals a les establertes per la planificació urbana. Aquests camins “il·lícits” no sempre responen a la manera més curta d'arribar d'un lloc a l'altre; les lògiques de la vida quotidiana són més complexes i responen també a diversitat de trajectòries o històries de vida.
La nova generació de plans estratègics que tenen com a finalitat el Dret a la Ciutat hauria de ser capaç d'incorporar aquests altres camins de la infraestructura de la vida quotidiana, que responen a una nova economia de les necessitats més que dels desitjos.
Les estratègies de supervivència s'ocupen de viure al dia, però no per això queden excloses d'un futur compartit. Tenim el repte de conjugar l'arribar a final de mes amb la fi del món; impulsant processos que siguin reparadors i ens permetin recuperar aquells sectors socials més perjudicats per a construir resiliència, memòria i resposta col·lectiva respecte a les diverses emergències sanitària, social i climàtica que estem vivint.
En aquest sentit, és important preguntar-se per què i com incorporar la perspectiva de gènere i de les cures als processos de planificació estratègica. La pregunta s'amplifica i es fa encara més pertinent en el context actual de pandèmia de la covid-19: quins són els impactes a nivell de gènere? Qui carrega amb els costos d'aquesta pandèmia? Les xifres són esgarrifoses i s'estan passant per alt: per exemple, durant els quasi 100 dies de l'estat d'alarma les peticions d'assistència a víctimes de violència de gènere es van elevar a 29.700 (300 peticions formalitzades al dia), quasi un 60% més que l'any anterior. L'increment de les trucades al 016 va ser d'un 41,4% i el de les consultes online del 458% respecte al 2019 a tot l'estat espanyol.
La perspectiva de gènere no pot ser un annex al procés estratègic, sinó que el travessa i el significa. Les qüestions de gènere donada la seva transversalitat tenen potencial per a esdevenir palanca de les transformacions que ens requereix el moment actual vers un sistema on les persones estiguin al centre. Les ulleres de la transversalitat permeten copsar un sistema de desigualtats entrellaçades i fluïdes que la situació generada per la covid-19 ha fet més permeables. La covid-19 ens ha fet parar, i al parar sentim més; tenim major consciència d'aquestes interdependències que el propi sistema s'encarrega de desdibuixar.
Tornant als plantejaments estratègics, si féssim una correlació entre els àmbits o temàtiques que es consideren estratègiques i el gènere segons estudis d'aquestes temàtiques, veuríem que a més estratègics, més masculinitzats. Ens cal reflexionar sobre qui està en el centre d'aquests processos que es presenten com a multiactors, multisectorials i multinivell; perquè no acabin resultant multi-desiguals, ans al contrari, cal contemplar noves narratives, noves experteses, nous lideratges i noves centralitats.
En un context d'innovació en polítiques públiques, podria ser que la capacitat de governar anés lligada a la capacitat de sostenir la vida, gestionar el conflicte i lidiar amb allò difícil, comunicar i arribar a l'altre? Calen preguntes de ruptura per obrir pas i considerar el gènere com a estratègic.
El procés Barcelona demà. Compromís Metropolità 2030 impulsat des del PEMB amb l'objectiu d'elaborar l'estratègia de la Barcelona metropolitana del futur que abraça 5 milions de persones, fa seu aquest plantejament vers la mirada de gènere i les cures que s'integra en un eix transversal de governança amb els següents reptes de partida:
- Els espais de coordinació i col·laboració entre els diferents nivells de govern i entre els diferents departaments o àrees, prenent el barri com a escala base
- Els espais i formats de la participació ciutadana i els seus límits i potencialitats per a l'aprofundiment democràtic i la innovació socio-política
- L'avaluació, anàlisi i disseny de polítiques públiques innovadores en l'àmbit local, regional i internacional
- Anàlisi de dades desagregades, mapeig i visualització de les desigualtats en clau regional
- Anàlisi de les identitats metropolitanes en la seva vessant política
La perspectiva de gènere i les cures aporta una profunditat necessària a qualsevol procés estratègic i possibilita escenaris futurs transformadors. Allà on ens creuen les mirades metropolitana i de gènere hi ha grans reptes que la Barcelona Metropolitana del demà no pot deixar enrere.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.