Els ODS a nivell local: dues velocitats?

L'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estan generant una adhesió important entre governs locals d'arreu del planeta, i en alguns casos una adhesió potser fins i tot més important del què el mandat de l'ONU o dels estats faria suposar. Però en algunes ciutats sembla que els ODS només hagin aterrat superficialment, just per a posar una mena de segell de validació de conformitat a les polítiques. Quines raons podem trobar a aquestes diferències?

Font: ACUP

Font foto: ACUP

Des de l'aprovació de l'Agenda 2030, i per primera vegada en la història del sistema de la Nacions Unides, els governs locals estan entrant a les agendes globals sobre desenvolupament. El sistema ONU, fins ara protagonitzat pels estats com a subjectes polítics i únics protagonistes (com sempre en el món de les relacions internacionals), no havia tingut prou en compte el territori, l'espai en el que tenen lloc els processos de desenvolupament, que és l'espai de les ciutats, petites o grans, i dels sistemes metropolitans. I, per tant, és l'espai dels governs locals i metropolitans, i dels seus sistemes de governança.

Però amb l'Agenda 2030, els governs locals i la resta d'agents socials urbans entren com a objectes en l'equació del desenvolupament. I dic “objectes” perquè la negativa dels estats a la seva participació efectiva en el procés d'elaboració de l'Agenda 2030, evidencia quin és encara el joc de poders a les relacions internacionals. De fet, si bé en paral·lel a la Cimera de Quito va tenir lloc la celebració de la II Assemblea de Governs Locals i Regionals, va ser més per donar-los certa presència mediàtica relacionada amb el seu rol en la implementació de l'agenda que no pas per a exemplificar la seva participació real en el procés. En qualsevol cas, l'agenda i tota l'ONU reconeixen l'important rol que hauran de jugar els governs locals i, de fet, ja estan jugant, en l'assoliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i de les polítiques i projectes que se'n derivin.

Malgrat el relatiu poc temps de recorregut, efectivament, sembla que diversos governs locals arreu del món s'estan interessant per adaptar les seves polítiques als ODS (i alguns també s'avancen adaptant-se als postulats de la Nova Agenda Urbana). Per què aquesta voluntat generalitzada dels governs locals a adherir-se a l'Agenda 2030? Més enllà del mandat de l'ONU, que pot quedar una mica lluny, o, en alguns casos, del mandat dels estats que hi estan més compromesos, els governs locals se senten involucrats per l'agenda per diferents motius:

-          Ofereix les bases d'un model de desenvolupament integral – a falta d'alguns temes com l'aprofundiment democràtic i la participació ciutadana – i global molt útil per afrontar els actuals i futurs reptes urbans i metropolitans. Des del creixement demogràfic i el procés d'urbanització, fins a la lluita contra el canvi climàtic, la resposta que s'ha de donar en polítiques de desenvolupament passa per les mateixes bases que planteja l'Agenda 2030.

-          Suposa una guia de desenvolupament i un llenguatge compartits per tots els governs locals, amb caràcter universal. Disposar d'una agenda compartida entre tot tipus de governs locals (municipals i metropolitans, de diferents morfologies) pot donar tal força al moviment urbà i metropolità, que consolidi definitivament la diplomàcia de ciutats. Així com també un objectius a compartir amb la resta de nivells de govern en cada estat. Els mecanismes de coordinació i govern multinivell que s'haurien de posar en marxa al respecte podrien reforçar molt l'actuació i la qualitat de la governança pública.

-          Però, sobretot, per a moltes ciutats els processos de localització dels ODS suposen veritables oportunitats d'aprenentatge i pràctica per a una política més oberta i participativa, processos de reflexió i debat que activen o enforteixen els mecanismes de governança local. I per a altres ciutats, potser més avesades a processos participatius, igualment haurien de suposar processos de revisió profunda de les polítiques de desenvolupament i de model de ciutat. Sobretot de revisió de les polítiques en dos eixos:

  • Coherència i revisió integral: de totes les polítiques i en base a tots els ODS i les mesures que preveuen. Més enllà de que determinats departaments de la corporació local es facin responsables d'uns objectius o uns altres, hi ha d'haver una atenció coherent de totes les polítiques a tots els ODS.
  • Transversalitat: el treball de revisió s'ha de fer no només des d'una perspectiva sectorial per cada política, i adjudicant el “segell ODS” sense més, sinó revisant i garantint la transversalitat dels objectius en totes les polítiques locals també de cara al futur.

Com exemplificava en Marc López en un post anterior sobre l'impacte dels ODS en les Polítiques Alimentàries, no només s'ha de tenir en compte l'ODS2 (“Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l'agricultura sostenible”), sinó que la salut i el benestar que vol garantir l'ODS 3, i els efectes del canvi climàtic sobre la producció agrícola, de l'ODS 13, també estan molt relacionats en matèria de política alimentària. La integració i interconnexió del model són evidents.

Així, doncs, si tantes oportunitats i beneficis clars ofereixen els ODS i el procés participatiu de localització, què explica que en determinades ciutats, normalment de països amb un major grau de desenvolupament, no s'estiguin duent a terme més que revisions relativament superficials de les polítiques locals, i no s'estigui transformant l'organització, la gestió i les polítiques d'aquestes institucions per adaptar-les a l'esquema de desenvolupament que proposa l'Agenda 2030? Evidentment, cada cas tindrà les seves raons, però probablement podem trobar explicació en algun d'aquests arguments, o en tots ells:

-          Que la corporació local ja estigués duent a terme, prèviament, processos participatius sobre la ciutat i les seves polítiques de desenvolupament i model de ciutat, amb un ritme i dinàmiques pròpies. En aquest cas, trencar o deixar de banda aquests processos més o menys exitosos no tindria sentit.

-          Que l'organització actual de la corporació ja atengui de forma adequada la producció de polítiques i programes, relacionats o no amb el desenvolupament, i amb els nivells necessaris de transversalitat organitzativa.

-          Que el mandat estatal no sigui clar ni hagi establert els mecanismes d'implementació ni de comunicació bidireccionals amb els governs locals sobre el grau d'assoliment dels ODS. Si l'estat, que és l'ens que s'ha compromès davant l'ONU, no mostra interès ni dóna exemple, no només resta incentius als altres nivells de govern per a la seva immersió i implicació en els ODS, sinó que també dificulta l'assoliment dels objectius

Per exemple, en el cas d'Espanya, aquest últim argument clarament té un pes important. Durant dos anys i mig, l'estat espanyol no ha organitzat cap mecanisme d'organització de la implementació dels ODS entre els diferents nivells de govern, ni tan sols ha coordinat cap repartiment de responsabilitats entre comunitats autònomes; ni tampoc ha muntat cap sistema de monitoratge en l'assoliment dels objectius, ni de consulta sobre les actuacions dels ens locals en matèria d'Agenda 2030. I el primer pla d'actuació que fa, l'anomenat “Borrador Cero” presentat l'abril de 2018, es queda molt lluny de les expectatives generades i d'allò compromès el 2015, com comentava el passat mes d'abril Gonzalo Fanjul a El País. En aquesta inacció de l'estat trobem una poderosa raó de fons, ja que, com és ben sabut, tant les polítiques estatals en matèria d'energia com la permissivitat en el negoci armamentista es contradirien clarament amb els ODS 7 i 16, respectivament, i en aquest sentit, la inacció del govern espanyol durant aquests dos anys i mig al respecte de l'Agenda 2030 i la “tebior” actual s'expliquen per les dificultats (o impossibilitat) de trobar fórmules de conciliació entre les polítiques qüestionades i el treball en favor de l'Agenda 2030.

Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya sí que va demanar al CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) que elaborés un procés d'adaptació dels ODS al context català. I, amb la participació de representants de diferents entitats i administracions del territori, el setembre de 2016 es va generar un document ad-hoc: “L'Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món”. Però la situació política del Govern en l'últim any ha aturat la progressió de projectes i iniciatives relacionades, a l'espera d'un retorn al funcionament habitual de la institució.

Davant d'aquest context supralocal, es pot dir que l'adhesió dels governs locals a l'Agenda 2030 ha estat variada, segons la implicació local i els avantatges que oferia en cada corporació el desenvolupament de processos de localització dels ODS. Però, en tot cas, ha seguit una lògica molt bottom-up (de baix a dalt), i no per mandat, desenvolupament o coordinació estatals o autonòmiques.

Per últim, cal recordar que no es pot obviar la importància d'adherir-se a un moviment urbà o metropolità global, potser en el marc de l'anomenada diplomàcia de ciutats, que pressioni als estats signataris de l'Agenda 2030 per l'assoliment dels 17 ODS. És un reclam plenament legitimat pel compromís estatal; que pot donar molt de sí per les concrecions en fites i indicadors compartits; i que hauria de generar una canalització important de recursos dels estats cap a les ciutats (i les àrees metropolitanes!) per al desenvolupament de moltes polítiques de desenvolupament sostenible. Cal no oblidar-ho i, per això, cal ficar-se a fons en l'Agenda 2030.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies