Els equipaments comunitaris, pilars de la cohesió

Metròpoli Cohesionada

El sistema d'equipaments comunitaris ha de ser un dels pilars sobre els quals garantir el dret a la ciutat en condicions d'igualtat i de manera equitativa. La universalitat en la prestació dels serveis, però, requereix una estandardització dels criteris de cobertura que no sempre respon a les necessitats específiques de les comunitats a les quals doten. D'altra banda, la manera en què els equipaments contribueixen a la cohesió social i urbana té a veure també amb les relacions que són capaces de construir amb el seu entorn, pel que fa a la relació amb l'espai públic, els sistemes de mobilitat o la posada en valor del patrimoni cultural. 
Per impulsar aquest paper que juguen els equipaments en la construcció de ciutats més cohesionades proposem aproximar-nos a cada element des de l'escala del barri (l'àmbit de la quotidianitat i de la proximitat, de la deliberació ciutadana i col·laborativa) per integrar-lo en una reflexió a escala metropolitana sobre la manera en què contribueixen a l'equilibri territorial. 

Els equipaments comunitaris en la integració territorial

La contribució dels equipaments a la cohesió de la metròpoli

Equipaments i cohesió urbana
Relació amb l'espai públic, accessibilitat amb el transport públic i relació amb les xarxes, contribució al grau d'habitabilitat de la ciutat. 

Les dotacions i la ubicació dels diferents equipaments contribueixen de manera decisiva a caracteritzar els diferents teixits, i aquesta relació es pot llegir a dues escales: una escala metropolitana i una escala local. 

Equipaments metropolitans de l'AMB, d'acord amb el vigent  PGM (clau 7c) . Font: elaboració pròpia (cooperativa Raons) a partir de dades del MUC. 

A escala metropolitana, els anomenats equipaments metropolitans (clau 7c del Pla General Metropolità) relacionen els teixits entre ells, equilibren els grans pols d'activitat i contribueixen a generar la metròpoli policèntrica i desconcentrada que ha demostrat ser la més eficient i socialment més justa. La distribució d'aquestes peces, fortament relacionades amb les grans infraestructures de comunicació (port, aeroport, línies de ferrocarril o grans autopistes urbanes), s'allunya dels teixits més consolidats del centre de la ciutat de Barcelona per distribuir-se en la primera perifèria de la plana del Llobregat i del Vallès. 

Però és a l'escala local quan el sistema d'equipaments comunitaris juga un paper més destacat en el foment de la cohesió social, més enllà dels serveis que presten: la manera en què aquestes instal·lacions es relacionen amb el seu entorn pot contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones a les quals proveeixen. Tenir equipaments diversos i de qualitat en un àmbit abordable a peu  és imprescindible per possibilitar la coneguda com ciutat dels 15 minuts”, una aproximació a la planificació urbana que potencia els vincles comunitaris a escala domèstica (podem trobar algunes reflexions en aquest dossier de “Barcelona Metropolis”). D'altra banda, un sistema d'equipaments ben relacionat funcional i simbòlicament amb el sistema d'espais lliures genera espais més saludables, segurs i, en definitiva, “vivibles” (el moviment ciutadà Revolta escolar ha posat de manifest la urgència d'abordar actuacions com el projecte Protegim les escoles per garantir que els entorns dels equipaments educatius siguin espais pacificats, saludables i segurs). Per últim, la connectivitat amb el transport públic i el grau d'accessibilitat amb mitjans de mobilitat activa (a peu, en bicicleta o vehicles de mobilitat personal) és imprescindible per impulsar el canvi en la manera d'entendre la mobilitat urbana: si la xarxa de comunicacions ha prioritzat històricament els desplaçaments en vehicles de motor, els equipaments comunitaris poden funcionar com els nodes d'una xarxa caminable que articuli la nova estructura urbana de proximitat i sostenible.  

Equipaments i cohesió social

Valor simbòlic i valor patrimonial comunitari, ús i percepció quotidiana, canalització de propostes i reivindicacions. 

Els equipaments comunitaris juguen un paper cabdal en la cohesió social, tant des de la perspectiva de les persones (pel seu potencial com a eina d'inclusió des de la diversitat cultural, laboral i educativa) i de la comunitat (amb la generació d'espais de construcció de vincles). Recomanem, per aprofundir en aquesta qüestió, consultar l'estudi de la xarxa de biblioteques realitzat per la Diputació de Barcelona en 2014, consultable en aquest enllaç.

És important aproximar-se als equipaments des dels ulls de les persones que els utilitzen, ja que són espais amb un alt valor simbòlic per la comunitat a la qual donen servei. Fruit en moltes ocasions de reivindicacions i de lluites per aconseguir els estàndards de dotacions negats per processos especuladors o d'urbanització precària, la millora de la provisió de serveis culturals, educatius, sanitaris o esportius va històricament lligada a la conquesta del dret a la ciutat. Juntament amb l'espai lliure (parcs, places i espais oberts urbans de qualitat), els equipaments són els espais en els quals construir la vida en comunitat, en els quals compartir coneixement i experiències i que complementen els espais privats afavorint la vida comunitària. A més, en ocasions també els equipaments s'ubiquen en espais amb valor patrimonial que condensen la història de les diferents comunitats, donant nous usos a edificis la funció original dels quals va quedar obsoleta i contribuint així a la conservació del patrimoni històric (són nombrosos els vapors o complexos tèxtils reconvertides en biblioteques, fàbriques de creació o centres culturals a la regió metropolitana de Barcelona). 

Per últim, la necessària mixtura entre activitats i persones diferents, base de la cultura urbana mediterrània tradicional, ha de tenir la seva correspondència en la manera en què s'interrrelacionen els equipaments i els serveis. L'illa  d'equipaments de Fort Pienc construïda en 2003 aglutina en un mateix espai diversos equipaments públics disposats al voltant d'una plaça (un centre cívic, una biblioteca, un mercat municipal, una residència i centre de dia, una escola bressol i un CEIP), fomentant la trobada intergeneracional i afavorint el paper social de cada un dels serveis.

Conclusions: cap a una planificació col·laborativa dels equipaments metropolitans

La mesura de la quotidianitat
Enriquir la mesura de la cobertura

És necessari continuar aprofundint en la definició d'indicadors que reconeguin la complexitat urbana per mesurar l'accessibilitat dels serveis i la cobertura dels equipaments. No obstant això, es necessiten també eines per a incorporar aspectes relacionats amb l'ús quotidià de la població, la relació funcional i simbòlica dels serveis amb la resta dels elements de la trama urbana o la seva influència en l'ús de l'espai públic immediat. Per a això la planificació ha de reconèixer la importància del barri com a escala de partida, aquest espai llegible i recognoscible pels seus residents que permet les relacions socials directes i alhora “sosté la varietat de serveis i la diversitat d'usos i funcions pròpies de la complexitat urbana” (Hernández Aja et al., 1997).  

Perquè la planificació reconegui i potenciï la manera en què la població usa i percep els equipaments, és important analitzar-los des de l'impacte que tenen en la millora de la seva qualitat de vida. Afegir aquesta aproximació a la classificació sobre la base de criteris funcionals no té perquè posar en crisi la classificació tipològica estàndard, que permet la comparació i extrapolació amb altres contextos. 

La planificació col·laborativa
Incorporar de manera crítica las reivindicacions socials. 

El treball de planificació no parteix d'un llençol en blanc, sinó que recull i reconeix les reivindicacions ciutadanes existents per a contrastar-les amb paràmetres quantitatius, indicadors objectius i estàndards normatius i així contribuir a argumentar-les millor, a posar-les en qüestió o fins i tot a generar reivindicacions noves. Per a això és necessari facilitar canals de comunicació diversos i utilitzar materials rigorosos però accessibles, de manera que les reivindicacions i necessitats ciutadanes es puguin incorporar al debat amb el rigor necessari per a ser considerades com a alternatives vàlides als reptes urbans contemporanis. 

Abordar la planificació dels equipament mitjançant processos participatius basats en la deliberació i l'anàlisi compartida dels paràmetres urbanístics contribueix, a més, a construir una ciutadania crítica i amb major capacitat d'influència en les decisions sobre el seu entorn urbà. El treball realitzat en els barris de la zona centre del Districte de Sants-Montjuïc, en Barcelona, demostra que la planificació col·laborativa permet integrar la ciutadania en la definició de les estratègies de manera propositiva (document consultable en aquest enllaç). A escala metropolitana, destaca l'esforç que ha fet l'avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità  per sistematitzar, homogeneïtzar i posar a disposició de la ciutadania les dades exhaustives de la xarxa d'equipaments comunitaris, com a primer pas per a la seva planificació integrada. En aquest enllaç es pot accedir a aquesta interessant i complerta base de dades d'equipaments metropolitans.  

L'escala de la regió metropolitana. 
Planificar els equipaments en una realitat metropolitana complexa. 

Encara existeixen limitacions administratives per a abordar aquest tipus d'aproximacions a la planificació dels equipaments, ja que els límits municipals dificulten poder planificar el territori posant en el centre a les persones usuàries

Aquesta necessària reflexió en clau metropolitana ens porta a pensar les estratègies que es poden desenvolupar per a futures experiències de planificació. Els avenços que va suposar el Pla General Metropolità de 1976 quant a generació de grans bosses de sòl d'equipaments i espais públics usant en part un teixit productiu obsolet han de complementar-se amb estratègies i eines que responguin a la complexa realitat metropolitana actual. En aquest sentit, les directrius del nou Pla Director Urbanístic Metropolità permetrien tendir cap a  una gestió de la incertesa respecte als serveis que necessitaran les comunitats, cada vegada més canviants i difícils de preveure. Els futurs instruments de planificació dels equipaments comunitaris haurien de recollir, a partir de principis com la flexibilitat i adaptabilitat, aquesta dimensió d'incertesa. Així entès, el sistema d'equipaments comunitaris pot funcionar com aquesta estructura que, garantint uns estàndards mínims de serveis bàsics, obre un camp de desenvolupament individual i col·lectiu als seus habitants facilitant la seva participació social, política i cultural en la construcció de la ciutat

Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli cohesionada aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +