Els deures pendents de Barcelona, segons els rànquings internacionals
- David Rodríguez - Secretari tècnic del PEMB
- 16-07-2015
- 245 Lectures
Els rànquings i les classificacions de tot tipus constitueixen una important font de literatura. Les ciutats i metròpolis tampoc escapen a aquesta tendència. De fet, n'hi ha tants que fins i tot hi ha publicacions que s'han dedicat a llistar-los, com és el cas de The Business of Cities.
Un dels rànquings que compta amb una major reputació (i seguiment) és el Global Power City Index (GPCI), elaborat per la Mori Memorial Foundation. Es tracta d'un índex molt exhaustiu que mesura el potencial i fortaleses globals d'una quarantena de ciutats d'arreu del món, entre elles Barcelona, utilitzant 70 indicadors homogenis. A més de mesurar les ciutats a partir de sis variables clàssiques (economia, recerca, interacció cultural, qualitat de vida, mediambiental i accessibilitat), també les valora en funció de com les perceben cinc possibles grups representatius de diferents perfils de ciutadans (directius, investigadors, artistes, turistes o residents).
La darrera edició disponible correspon al 2014. Londres, Nova York i París, encapçalen el rànquing global. Si ens fixem en les classificacions sectorials, trobarem que Tokio encapçala la classificació pel que fa a l'economia, Nova York pel que fa a recerca, Londres pel que fa a interacció cultural o accessibilitat i Ginebra pel que fa a medi ambient. Els directius semblen estar molt a gust amb Londres, com també els turistes, mentre que - segons el rànquing- la meca dels investigadors seria Nova York. Tant els artistes com els residents triarien París com a primera opció.
I què passa amb Barcelona?
Ocupa un discret 27è lloc en el rànquing global. La causa, la trobem en els relatius mals resultats en la dimensió econòmica (38a), en la de recerca (33a) o en medi ambient (31è). Afortunadament obté molt bons resultats en qualitat de vida (5è), i prou bons en interacció cultural (14è) o en accessibilitat (16è). Pel que fa als diferents actors, surt 30a a nivell de directius i 36a a nivell de investigadors. En canvi, ocupa el 8è lloc per als turistes i el 9è per als artistes.
En comparació amb el 2012, primer any en què Barcelona va entrar al rànquing, la situació ha empitjorat en termes relatius, ja que aquell any ocupava la tretzena posició. Les raons de la davallada s'expliquen mirant els índexs sectorials. En aquella ocasió, per exemple, Barcelona figurava en 24a posició en recerca, la 6a en interacció cultural o la 11a en medi ambient.
Tots els rànquings, inclòs aquest, utilitzen mètriques que poden ser més o menys discutibles. Per exemple, dins de qualitat de vida, l'indicador que s'utilitza és la densitat de població, un indicador que afavoreix molt Barcelona perquè la unitat de mesura que s'utilitza és la superfície del terme municipal (98 km2). Per contra, pel que fa a medi ambient, s'utilitza el “grau de cobertura verda”, un element que penalitza Barcelona perquè bona part de Collserola està situada fora del terme municipal.
Malgrat tot, els resultats tenen la virtut de certificar la diagnosi que fan molts estudiosos o policy-makers: Barcelona és una gran ciutat en termes de qualitat de vida, malgrat que, en aquest sentit, és més ben valorada pels turistes que no pas pels propis residents; i també una gran ciutat en termes d'interacció cultural, però a la qual li manca una mica més de múscul de recerca i, sobretot, múscul empresarial (o millor dit, múscul de grans empreses o institucions).
David Rodríguez
Secretari tècnic
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.