Eleccions i afers metropolitans
- Oriol Estela - Coordinador general del PEMB
- 06-02-2019
- 284 Lectures
A mesura que s'apropen les eleccions municipals del 26 de maig es van perfilant les candidatures als diferents municipis i es comencen a treballar els programes electorals, alhora que es deixen entreveure algunes primeres propostes concretes. I val a dir que, com a novetat respecte comtesses anteriors, la referència al territori metropolità es comença a fer ben present. Una bona notícia per als qui ens dediquem a aquest territori però, sobretot, per al conjunt de la ciutadania si finalment acaba quallant en la futura acció de govern.
En aquest sentit, el 6 de febrer presentem, junt amb l'AMB i l'IERMB, un document titulat “Quines polítiques per a quina metròpoli?”, derivat del grup de treball “Fet Metropolità i la seva governança futura”, que ha consistit en un seguit de trobades coordinades pel PEMB en les que han participat fonamentalment representants de l'administració metropolitana i de l'acadèmia, amb la finalitat d'explorar els límits encara no assolits del marc de governança metropolitana actual, determinat per la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i altres fórmules “toves” de coordinació.
Es tracta d'un document pensat per activar el debat, situar els reptes clau per a la governança metropolitana i, en particular, plantejar qüestions i propostes que esperem que siguin abordades en els programes i debats electorals per venir. És un document, per tant, obert i de treball. Per això s'hi ha incorporat, a banda de les conclusions dels debats realitzats, un grapat d'articles en els que s'expressen opinions i propostes particulars que han d'estimular la confrontació de punts de vista. El document, a més, es presenta de manera conjunta amb el darrer número de la revista Papers de l'IERMB, dedicat monogràficament a la qüestió metropolitana i que ofereix una visió més aprofundida d'alguns dels aspectes essencials del funcionament de la nostra ciutat metropolitana.
Quines són les qüestions fonamentals que es desprenen d'aquest document i per les que ens agradaria conèixer el posicionament dels partits de cara a les properes eleccions?
- Els reptes en relació al territori, que tenen a veure amb com fer front a la geometria variable dels fenòmens urbans i a la utilització de la planificació territorial per garantir el dret a la ciutat (metropolitana). Les propostes, en aquest sentit, s'orienten a la utilització de mecanismes de coordinació flexibles (entre ells, de manera destacada, el PEMB com a via de coordinació amb el territori de la Regió Metropolitana de Barcelona -RMB-) i a l'activació dels instruments d'informació i planificació disponibles.
- Els reptes relacionats amb les institucions i, per tant, amb el poder polític, la legitimitat democràtica i el sistema de finançament. Les propostes tenen a veure amb el reforç del perfil polític de l'AMB, dotar-la de major visibilitat i eines de participació i promoure una reforma fiscal i del seu sistema de finançament.
- Els reptes en relació amb les polítiques i els projectes metropolitans, amb un focus especial en l'estratègia econòmica, la promoció i l'accés a l'habitatge i els mecanismes per afavorir la cohesió social i territorial.
Des del PEMB considerem especialment important aconseguir que els debats sobre les qüestions metropolitanes es produeixin abans de les eleccions, i no pas després. Fins i tot seria molt convenient assolir amb anterioritat algun tipus d'acord en alguns aspectes específics, com ara la forma d'incorporació dels municipis de l‘RMB als debats i actuacions metropolitanes. I, per descomptat, tenim el ferm convenciment que el PEMB és una plataforma adient per fer-ho, com es recull en el document.
Com a coordinador general del PEMB, a més, voldria assenyalar tres elements cabdals que ens empenyen a formular aquest requeriment d'urgència, que som conscients, no obstant, que va en contra de la lògica habitual dels períodes pre-electorals:
- La intenció d'evitar una pluja de propostes i promeses electorals sobre polítiques metropolitanes que no tinguin en compte el marc institucional vigent i el marge de maniobra existent, en el benentès que no és factible -i menys en el context actual de la política catalana- plantejar una revisió legislativa del fet metropolità a curt termini. Amb eines com aquest document, volem facilitar la construcció de propostes sobre allò que ja és actiu i amb potencial de desenvolupament abans que inventar nous instruments, opció més seductora en termes polítics, però que sol derivar en solapaments i duplicitats.
- El toc d'atenció per ser conscients que, malgrat tot el que es pugui prometre i proposar en clau metropolitana durant la campanya, l'escenari post-electoral més probable és el de la hiperfragmentació generalitzada dels plens. Presumiblement, amb majories exigües i coalicions multicolor, tot allò que no sigui fer front a la dura feina de governar els respectius municipis passarà a un segon pla. Per tant, obrir fronts metropolitans que suposin un factor addicional de desgast (i un dubtós rèdit electoral) no serà precisament una prioritat. Caldria, doncs, deixar alguns elements ben lligats (en particular, l'obertura a la coordinació amb l'RMB) de manera immediata.
- La crida als actors econòmics i socials metropolitans i a la societat civil en general a implicar-se en l'enfortiment de la governança metropolitana, com a garantia de vigilància que aquesta qüestió es manté en l'agenda de prioritats polítiques. Alguns d'aquests actors ja s'apleguen en l'associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i coincideix que, en els últims tres anys, tots ells han viscut relleus en les seves cúpules directives – tret de la Cambra de Comerç, que ho farà en breu-, podent aportar energies i motivacions renovades a un exercici de concertació com el que es reclama.
Així mateix, cal assenyalar que algunes d'aquestes possibles accions immediates ja es troben en marxa de la mà del PEMB. En aquest sentit, portem dos anys treballant en diversos processos de debat, de concertació i de coordinació a escala de la Regió Metropolitana, que han de cristal·litzar en acords ferms en breu: Pacte per un Turisme Sostenible a la Regió Metropolitana de Barcelona; Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona; Comissió Estratègica d'Infraestructures (per determinar prioritats d'inversió a l'RMB); trasllat a escala metropolitana de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva; obertura als actors econòmics i socials i als territoris de l'RMB del procés de participació del Pla Director Urbanístic Metropolità o l'ampliació a l'àmbit metropolità d'esdeveniments com la Mobile Week i l'Smart City Week.
En definitiva, hem de ser conscients que en el debat de l'acció a escala metropolitana hi ha en joc qüestions importants com l'urbanisme (ni més ni menys que la renovació d'un Pla General Metropolità que ja ha superat els 40 anys de vida), l'habitatge i l'energia (amb els nous operadors metropolitans), la mobilitat (TMB) o el desenvolupament econòmic (mitjançant l'agència creada recentment). Però, també, si permetem que els dos milions de persones que viuen en territori metropolità fora de l'AMB vegin reconeguda d'alguna forma la seva participació en una realitat urbana que supera els límits administratius. Un reconeixement que no pot esperar gaire més.
Que els propers quatre anys serveixin per fer el salt que necessitem cap a una efectiva governança metropolitana dependrà de molts factors, començant pels resultats de les properes eleccions i dels equilibris que caldrà resoldre entre el govern dels municipis i el del conjunt de l'àmbit metropolità. En qualsevol cas, podem assegurar que l'èxit residirà en gran mesura en la capacitat i la voluntat que tinguem de deixar el camí aplanat de cara a un mandat que s'augura molt complex.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.