El mos digital
- Marc López-Forn - Gabinet Tècnic del PEMB
- 30-04-2015
- 170 Lectures
L'11è esmorzar estratègic del Pla - Comerç electrònic i Mobile a Barcelona: reptes i oportunitats - ens ha servit per constatar, una vegada més, que la coproducció d'estratègies per assolir objectius compartits és indispensable perquè les coses rutllin.
Miguel Vicente ens presentava BCN Tech City, el clúster del sector tecnològic digital que treballa per fer de Barcelona el referent del sud d'Europa de l'escena tecnològica, i per què no, referent a escala mundial.
Els principals objectius del clúster són: consolidar el BCN Tech Hub; fomentar l'emprenedoria tecnològica; millorar el marc legal, financer i impositiu; que les companyies digitals contribueixin al creixement, modernització i canvi d'altres sectors de la ciutat; i enllaçar el sector tecnològic digital amb el Congrés del Mòbil.
La nova revolució industrial està en marxa i Barcelona pot ser un territori clau. De fet, ja hi ha rànquings que consideren que ja ho està sent. L'ideal és que les grans multinacionals del futur s'originin, o tinguin seu, a Barcelona. Per això, Miguel Vicente considera que la col·laboració de tots els agents, públics o privats, és essencial per aconseguir dos elements nuclears: Talent i Capital.
Es desprenen certs tòpics essencials, en els quals estem treballant en l'elaboració del nou Pla Estratègic 2030: l'educació, el finançament empresarial, el posicionament de Barcelona, la innovació, etc. Miguel Vicente considera que els objectius només s'assoliran si existeix un treball coordinat entre totes les administracions. Pren com a referent l'estratègia en tecnologies de la informació i comunicació -TIC del govern federal alemany, en què s'estableix, com a primer objectiu, la creació de 30.000 llocs de treball i l'augment del nombre d'start-ups en el sector de les TIC, a més de donar suport a la petita i mitjana empresa, d'altres sectors, en l'ús de les TIC i Internet.
L'altre paradigma que es vol assolir és el de treballar, des del clúster, conjuntament amb el Mobile World Capital. Vicente considera que “és el millor que li ha passat a BCN des de les Olimpíades”, pel nombre de contactes, clients, aliances, etc. que es poden tancar durant el congrés. Aquesta col·laboració seria una eina essencial per aconseguir patrocinadors de primer nivell, globals i corporatius. Pel que fa a l'obtenció de finançament, el Mobile és clau perquè no es repeteixin afirmacions com la d'Ana Maiques, CEO de Neuroelectrics, al Financial Times: ”el finançament és un dels problemes principals de la ciutat. Tenim talent i voluntat de canviar el món, però ens falta el finançament necessari per fer de les nostres start-ups, líders globals”.
La qüestió és que la tercera revolució industrial s'està donant, i hi ha predisposició a fer de Barcelona el centre neuràlgic del sud d'Europa. Però encara hi ha certes barreres a l'excel·lència competitiva. El finançament n'és un, i un dels corol·laris que se'n deriva és la fiscalitat. Segons Miguel Vicente la fiscalitat és el problema principal. Considera que en termes fiscals, Espanya no està preparada per a una activitat com la del sector digital, fet que suposa desavantatges comparatius amb altres ciutats/països. És especialment greu en aquest sector perquè una de les característiques essencials és la velocitat amb què evoluciona. Velocitat de la qual depèn que les companyies puguin rebre inversions que repercuteixin en llocs de treball. De fet, els elements nuclears a què fèiem referència al principi - Capital i Talent - només seran útils si se'n disposa a temps!
Un altre aspecte de la velocitat és l'obsolescència dels requeriments tècnics: “el que fa dos anys eren habilitats de primer nivell, avui ja no serveixen”. Així, des del clúster, s'esperona els postgraus tècnics perquè s'orientin a satisfer les necessitats del sector. És rellevant perquè, en el torn de preguntes, des de BCN Formació Professional de l'Ajuntament de Barcelona s'estenia la mà per treballar conjuntament. Actualment, aquest sector dóna ocupació a més de 10.000 persones, però moltes d'elles són d'arreu; talent de fora, precisament perquè l'oferta de mà d'obra no encaixa amb les necessitats del sector.
Ja per acabar, la roda de preguntes deixa interrogants i espai a la participació i la coproducció d'estratègies.
A la ja esmentada proposta de col·laboració amb la formació professional per part del representant de l'Ajuntament de Barcelona, s'hi van afegir altres consideracions: com ajustar el salari d'alta qualificació tècnica; com resoldre problemes tècnics que avui encara són pals a les rodes d'una bona i fluïda telecomunicació; com tendir ponts entre les empreses de generació de continguts informatius i el clúster; quina accessibilitat i responsabilitat social corporativa presenten aquestes empreses d'alta tecnologia, o si les infraestructures de caire tecnològic estan adaptades i acompanyen a aquest gran projecte que suposadament ha de transformar la ciutat en un territori especialitzat, un viver i seu d'empreses d'alta tecnologia.
Marc López-Forn
Gabinet tècnic
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.