Diplomàcia metropolitana, científica i cultural (Part 3)
Metròpoli oberta
El Briefing aborda tres preguntes clau per al posicionament i la projecció internacional de la Gran Barcelona: (1) com la regió metropolitana es pot beneficiar de la visibilitat internacional de la ciutat de Barcelona; (2) com es pot ampliar la diplomàcia científica, tecnològica i d'innovació de la ciutat promoguda pel Science Technology and Diplomacy Hub (SciTech DiploHub), a la regió metropolitana; i (3) com es pot treballar en una estratègia de diplomàcia cultural per a la Gran Barcelona que aprofiti l'experiència del SciTech DiploHub.
La reflexió explora el possible posicionament de Barcelona com un hub en àmbits d'alt valor afegit, com ara el digital que es projecta a escala global per apostar per l'humanisme tecnològic, i recomana la formulació d'una estratègia d'internacionalització de mitjà i llarg termini que transcendeixi el municipi i que generi un consens entre tots els actors, públics i privats, de la metròpoli. L'expansió del model SciTech DiploHub a la Gran Barcelona es planteja com a primer pas en aquesta direcció. D'una banda, aquesta expansió enfortiria el posicionament de Barcelona com a centre global de CTI i pioner en la diplomàcia científica i tecnològica liderada per les ciutats. De l'altra, permetria la inclusió d'una àmplia gamma de actors nous i rellevants en la internacionalització de la ciutat: indústries intensives en coneixement i innovació de la Gran Barcelona i ajuntaments metropolitans. L'última part del Briefing explora la possibilitat de crear un hub metropolità de diplomàcia cultural i aposta per l'alineació d'una futura estratègia de diplomàcia cultural amb l'agenda urbana de Barcelona i les agendes europees i globals de sostenibilitat.
Com es pot treballar una estratègia de diplomàcia cultural que permeti generar sinergies a la presència global dels agents culturals de la regió, guanyar massa crítica i competir millor en el context internacional cobrint la imatge de la Ciutat? De quina manera es poden aprofitar experiències existents del hub de diplomàcia científica i replicar-les en un hub de diplomàcia cultural?
Barcelona és un dels centres culturals i creatius a Europa. Està ben connectat internacionalment i manté relacions i intercanvis culturals amb ciutats de tot el món, però sobretot d'Europa, el sud de la Mediterrània i l'Amèrica Llatina. La participació sistemàtica i estratègica de la ciutat a la diplomàcia cultural es remunta a la dècada de 1980 i ha estat ampliada per importants esdeveniments com els Jocs Olímpics (1992) i el Fòrum Universal de les Cultures (2004). L'any 1996, l'Ajuntament va crear l'Institut de Cultura (ICUB) amb l'objectiu de dinamitzar i internacionalitzar el sector cultural de la ciutat mitjançant la promoció de la producció i els esdeveniments culturals al territori i la participació en xarxes culturals internacionals.
L'ICUB ha intentat donar resposta a la complexitat de la realitat territorial de Barcelona, tant pel que fa als barris i districtes de la ciutat com a la seva dimensió metropolitana. Per exemple, festivals com Dansa Quinzena Metropolitana, que inclou deu municipis de l'Àrea Metropolitana (Barcelona, Cornellà, Prat, Esplugues, Hospitalet, Sant Cugat, Santa Coloma, Terrassa i Viladecans), pretén connectar el teixit creatiu de la ciutat amb el de la regió metropolitana.
Tot i això, la dimensió metropolitana del teixit cultural de Barcelona ha de ser considerada d'una manera que vagi més enllà de la coordinació de programes i avançar cap a la formulació d'estratègies conjuntes. Un primer pas en aquesta direcció és el nou pla estratègic de Barcelona per als Drets Culturals, que inclou la dimensió metropolitana com un dels principis fonamentals que impregnen tot el pla i que formen part del gruix de línies, programes i accions . S'hauria d'adoptar un enfocament transversal similar per integrar millor els actors culturals metropolitans a les xarxes culturals internacionals i la diplomàcia cultural de la ciutat. A aquest efecte, es podria crear un hub de diplomàcia cultural que representi tant la ciutat com la regió metropolitana.
Què podem aprendre de SciTech DiploHub per crear un hub de diplomàcia cultural?
L´establiment d´un hub de diplomàcia cultural pot partir d´algunes de les lliçons apreses en la posada en funcionament i evolució del SciTech DiploHub. L'aprenentatge principal se centra en la importància de seguir una estratègia multiactor (vegeu Roig et al., 2021). Per tant, el primer pas cap a la creació d'un hub de diplomàcia cultural seria identificar i involucrar els actors clau de l'ecosistema cultural de la ciutat i la regió metropolitana; entre ells museus, teatres, companyies de dansa, la indústria editorial, biblioteques, galeries, empreses de disseny i arquitectura, i el sector del turisme cultural. Seguint el model de SciTech DiploHub, el segon pas seria analitzar les accions de projecció internacional dels diferents actors amb l'objectiu de generar més coherència mitjançant la identificació de temes, interessos i prioritats compartits. A més, caldria examinar com un hub metropolità de diplomàcia cultural interactuaria amb altres estratègies regionals i nacionals de diplomàcia cultural, per evitar la duplicació i garantir la màxima coordinació.
Qui podria liderar un hub de diplomàcia cultural?
Barcelona ja acull importants institucions que encapçalen la promoció global de les ciutats com a actors de la política cultural internacional i que proporcionen estructures per a l'intercanvi de coneixements sobre el desenvolupament urbà sostenible impulsat per la cultura, l'ús de la cultura per millorar el patrimoni local, per promoure el diàleg intercultural i per millorar el benestar dels ciutadans. Entre altres, aquestes inclouen la Comisió de Cultura de CGLU, la Fundació Interarts, Trànsit Projectes, i el United Nations University Institute on Globalization, Culture and Mobility (UNU-GCM). Aquestes institucions podrien participar activament a la creació d'un hub metropolità de diplomàcia cultural.
A més, en lloc de crear una nova organització per liderar el hub, seria més ràpid i fàcil si una (o més) de les institucions esmentades articulés els treballs. Són institucions que ja compten amb les estructures i les xarxes necessàries per identificar i convocar els actors metropolitans rellevants, per brindar el suport tècnic necessari i per impulsar l'obtenció dels recursos financers necessaris.
Quines accions ha de prioritzar un hub metropolità de diplomàcia cultural?
Els sectors culturals líders de la Gran Barcelona que tenen més visibilitat internacional són les indústries creatives i el disseny (per exemple, el Districte Cultural de l'Hospitalet), la indústria editorial i el turisme cultural (inclosos museus, monuments arquitectònics i festivals). Una estratègia de diplomàcia cultural metropolitana amb èxit ha de començar per enfocar-se en aquests sectors i després utilitzar la seva visibilitat per impulsar la projecció internacional d'altres activitats culturals menys conegudes.
A més a més, és important que una estratègia de diplomàcia cultural estigui alineada amb l'agenda urbana més àmplia. Una manera d'aconseguir aquest alineament seria enfocar la cooperació cultural internacional de manera que reflexioni i respongui als reptes urbans de l'actualitat – des del canvi climàtic i la contaminació de l'aire fins a l'escassetat d'habitatges i d'altres formes d'exclusió i intolerància – molts de els quals es concentren en àrees metropolitanes de ràpid creixement i socioeconòmicament desafavorides. Les institucions i productors culturals tematitzen cada cop més aquests desafiaments urbans en el seu treball, tractant de generar-ne consciència i formular solucions.
La noció de “cultura com a innovació” és rellevant en aquest context. En general, la cultura tendeix a tenir dificultats per guanyar reconeixement com un sector innovador que pugui contribuir a la formulació de noves solucions en el camp de la governança urbana i el desenvolupament sostenible. Però avui dia, moltes innovacions en el sector cultural estan dirigides a reimaginar la manera com vivim, basant-se en coneixements interdisciplinaris, i la formulació de noves solucions per a la transició a una societat més sostenible i justa. Actors culturals també intenten trobar nous usos per a la tecnologia i alimentar-la amb continguts creatius que puguin incitar canvis de comportament. Per exemple: hi ha projectes de xarxes socials que popularitzen la renovació sostenible entre els joves o que promouen la reutilització creativa de materials de construcció. El New European Bauhaus (NEB), una iniciativa lligada a l'European Green Deal, reconeix aquest potencial de la cultura com a motor d'innovació per a la sostenibilitat. Amb l'objectiu d'incentivar noves solucions a la crisi mediambiental, el NEB intenta crear ponts entre el món de la ciència i la tecnologia, d'una banda, i el món de l'art i la cultura, de l'altra.
En donar suport a les activitats i productors culturals que aborden desafiaments urbans, l'estratègia de diplomàcia cultural de la ciutat podria, d'una banda, contribuir a l'agenda urbana local i la construcció d'una Barcelona més sostenible i resilient, i, de l'altra , alinear-se amb les agendes europees i globals de sostenibilitat, cosa que facilitaria la incidència internacional i la captació de finançament. La Comissió de Cultura de CGLU que promou polítiques i programes sobre el paper de la cultural en el desenvolupament sostenible podria ser un gran aliat en la formulació d'un enfocament d'aquestes característiques.
Un hub metropolità de diplomàcia cultural que tingui per objectiu contribuir a l'agenda de sostenibilitat de Barcelona ha de posar un focus particular a fer de Barcelona una destinació turística més sostenible. Abans de la pandèmia del COVID-19, nombroses iniciatives intentaven impulsar el turisme cultural a Barcelona com a estratègia per transitar cap a un model de turisme més sostenible. Entre altres coses, plans que tenien com a objectiu abordar el turisme massiu al centre de la ciutat preveien reorientar els fluxos turístics cap a la regió metropolitana mitjançant la descentralització de l'oferta i la infraestructura cultural de la ciutat. Amsterdam, que ha estat proactiva en el desenvolupament de polítiques per redirigir els fluxos de turistes a barris menys visitats (també mitjançant l'ús de noves tecnologies) sovint se cita com una experiència que cal tenir en compte en aquest context.
Amb el nombre de turistes creixent de nou després del reinici post Covid, és un moment oportú perquè una estratègia de diplomàcia cultural metropolitana desenvolupi les idees i plans existents per redirigir els fluxos turístics a les àrees circumdants de la ciutat. La transició cap al turisme urbà sostenible és un problema per a moltes ciutats dEuropa i de tot el món. En fer-ho una de les àrees d'enfocament d'un nou hub metropolità de diplomàcia cultural, el hub podria guanyar ràpidament visibilitat internacional i fomentar l'intercanvi de coneixements amb altres ciutats.
Para saber más, puedes encontrar otros documentos relacionados con la metrópoli abierta aquí, donde también podrás consultar el paper original entero de este artículo.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.