Diplomàcia metropolitana, científica i cultural (Part 2)
Metròpoli oberta
El Briefing aborda tres preguntes clau per al posicionament i la projecció internacional de la Gran Barcelona: (1) com la regió metropolitana es pot beneficiar de la visibilitat internacional de la ciutat de Barcelona; (2) com es pot ampliar la diplomàcia científica, tecnològica i d'innovació de la ciutat promoguda pel Science Technology and Diplomacy Hub (SciTech DiploHub), a la regió metropolitana; i (3) com es pot treballar en una estratègia de diplomàcia cultural per a la Gran Barcelona que aprofiti l'experiència del SciTech DiploHub?
La reflexió explora el possible posicionament de Barcelona com un hub en àmbits d'alt valor afegit, com ara el digital que es projecta a escala global per apostar per l'humanisme tecnològic, i recomana la formulació d'una estratègia d'internacionalització de mitjà i llarg termini que transcendeixi el municipi i que generi un consens entre tots els actors, públics i privats, de la metròpoli. L'expansió del model SciTech DiploHub a la Gran Barcelona es planteja com a primer pas en aquesta direcció. D'una banda, aquesta expansió enfortiria el posicionament de Barcelona com a centre global de CTI i pioner en la diplomàcia científica i tecnològica liderada per les ciutats. De l'altra, permetria la inclusió d'una àmplia gamma de actors nous i rellevants en la internacionalització de la ciutat: indústries intensives en coneixement i innovació de la Gran Barcelona i ajuntaments metropolitans. L'última part del Briefing explora la possibilitat de crear un hub metropolità de diplomàcia cultural i aposta per l'alineació d'una futura estratègia de diplomàcia cultural amb l'agenda urbana de Barcelona i les agendes europees i globals de sostenibilitat.
Com es pot potenciar el model de diplomàcia científica, tecnològica i de la innovació a la Gran Barcelona i promoure el model SciTech DiploHub a l'àmbit metropolità?
El 2018, l'ecosistema de coneixement i innovació de Barcelona es va unir per llançar una estratègia comprensiva de diplomàcia científica a nivell de ciutat i crear el Barcelona Science and Technology Diplomacy Hub (SciTech DiploHub), una associació publicoprivada sense ànim de lucre recolzada per l'ajuntament, els principals centres de recerca i les universitats de la ciutat, empreses tecnològiques i start-ups, parcs tecnològics i fundacions privades.
Ciutats com Barcelona han arribat a valorar la diplomàcia científica i tecnològica no només per les seves funcions més establertes de promoció internacional, marca de lloc i atracció de talent i inversió, sinó també perquè la reconeixen cada cop més com una eina per impulsar la sostenibilitat urbana i la resiliència a través de la cooperació científica que pugui informar de polítiques locals.
Els beneficis de l'articulació multiactor lligada a la diplomàcia científica i tecnològica liderada per les ciutats
Com altres iniciatives de diplomàcia científica impulsades per ciutats, l'Sci-Tech DiploHub reuneix una àmplia gamma d'actors del territori. El caràcter multisectorial de la diplomàcia científica dirigida per les ciutats és una de les característiques que la distingeix dels programes nacionals de diplomàcia científica, que acostumen a estar a càrrec d'organismes governamentals o ministeris especialitzats. En no comptar amb la jurisdicció i els recursos per replicar aquests programes nacionals a nivell local, les autoritats de la ciutat tendeixen a adoptar un enfocament ecosistèmic col·laboratiu, associant-se amb actors i institucions locals de la Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI) per fomentar conjuntament la cooperació científica transnacional i promoure la ciutat com a centre mundial de CTI.
Tot i que va néixer per necessitat, aquest abordatge multiactor té diversos avantatges. En primer lloc, constitueix una oportunitat per treballar en el context de la quàdruple hèlix que reuneix el govern, les institucions de recerca i coneixement, les empreses i la indústria i la societat civil. En segon lloc, fomenta la creació i consolidació d'aliances i xarxes intersectorials de manera que ajudin les institucions i els actors participants a definir objectius compartits en les seves estratègies d'internacionalització ia ampliar-ne l'abast. En tercer lloc, és un model de baixa institucionalització i flexible que es pot adaptar als interessos i necessitats dels actors del territori.
L'expansió del model SciTech Diplo Hub a la Gran Barcelona
Tot i això, els actors involucrats en la diplomàcia científica i tecnològica de Barcelona es troben majoritàriament ubicats dins dels límits municipals de la capital. L'expansió del model SciTech DiploHub a la regió metropolitana podria portar molts avantatges i enfortir el posicionament de Barcelona com a centre global de CTI i pioner en la diplomàcia científica i tecnològica liderada per ciutats. En particular permetria la inclusió d'una àmplia gamma d'actors nous i rellevants: sobretot indústries intensives en coneixement i innovació i ajuntaments metropolitans.
La regió metropolitana de Barcelona acull diverses indústries intensives en coneixement i innovació – especialment als sectors farmacèutic i de la salut, l'alimentació i la nutrició, les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i la construcció – que tenen un gran potencial per contribuir i beneficiar-se de lestratègia de diplomàcia científica i tecnològica de la ciutat. Un altre sector ubicat a la regió metropolitana que en general no s'associa amb les CTI, però que s'està tornant cada cop més rellevant per a una diplomàcia científica i tecnològica orientada a la sostenibilitat urbana, és la gestió de residus i el reciclatge. El coneixement i les dades produïdes en la gestió de residus i el reciclatge són indispensables per a la transició a una economia urbana més sostenible i circular.
Involucrar els ajuntaments de la Gran Barcelona a la diplomàcia científica i tecnològica de la ciutat podria ajudar a abordar la bretxa entre l'ecosistema CTI del centre de Barcelona i la seva connectivitat internacional, i el territori metropolità. D'una banda, la participació dels ajuntaments de la Gran Barcelona podria generar coneixement i donar suport al desenvolupament de capacitats del personal sobre les oportunitats i els beneficis de la cooperació internacional adreçada a la CTI. D'altra banda, podria ser una oportunitat per identificar les contribucions dels municipis en termes de projectes, indústries i infraestructura rellevants i com es poden recolzar i desenvolupar a llarg termini.
Pel que fa a aquest darrer punt, els municipis de la regió metropolitana poden ser un territori ideal per vincular la diplomàcia científica i tecnològica amb lexperimentació urbana. En els darrers anys, les ciutats i les àrees urbanes s'han convertit en llocs del que Harriet Bulkeley i Vanesa Castán Broto han anomenat “governar mitjançant l'experimentació”: processos dirigits a testar noves solucions sociotècniques i de governança en urban living labs i escalar-les en la mesura que són reeixits. Aquesta nova forma de governança urbana que prospera en la col·laboració intersectorial ha esdevingut un element central de les estratègies urbanes per abordar els desafiaments de sostenibilitat i resiliència. Els municipis de la regió metropolitana de Barcelona que engloben gran part de la infraestructura de transport de la ciutat, corredors verds protegits (com La Ronda Verda) i terrenys agrícoles (com el Parc Agrari del Baix Llobregat), ja estan participant en experiments urbans per la mobilitat baixa en carboni, solucions basades en la natura (nature-based solutions) i sistemes alimentaris sostenibles. Vincular aquests experiments urbans amb la diplomàcia de ciència i tecnologia de Barcelona pot enfortir la interfície ciència-política als municipis, connectar els seus projectes innovadors amb l'experimentació urbana internacional i fomentar l'intercanvi de coneixements. A més, pot ajudar els municipis de la regió guanyar reputació internacional i atreure fons i inversions nacionals i internacionals.
Establir principis rectors per a una diplomàcia científica i tecnològica de la Gran Barcelona
Per expandir amb èxit la diplomàcia científica i tecnològica de Barcelona a la regió metropolitana, cal establir uns principis rectors. És important que aquests principis es defineixin en un procés participatiu per assegurar el desenvolupament duna estratègia sostenible que sigui recolzada i acceptada per tots els actors del territori. En particular, l'ecosistema de CTI de la regió metropolitana ha d'avaluar les seves capacitats i coneixements col·lectius i identificar un sector (o diversos sectors) per destacar i ser competitiu a nivell internacional. A partir d'aquesta avaluació, es pot començar a definir el perfil de l'estratègia de diplomàcia de CTI, prioritzar accions i cercar suport regional, nacional i/o europeu.
Per determinar el perfil de l'estratègia de diplomàcia de CTI, és aconsellable començar centrant-se en un sector on la regió metropolitana ja té reputació i trajectòria internacional. L'estratègia de diplomàcia científica d'Hèlsinki, que se centra en el sector de la tecnologia de la salut, n'és un exemple útil. Hèlsinki regularment lidera els rànquings de ciutats globals en la categoria de millors llocs per a empreses de tecnologia i innovació i start-ups, un èxit relacionat amb el sistema educatiu de Finlàndia que produeix molts estudiants educats en Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM per les sigles en anglès). En base a aquestes fortaleses, diverses institucions i municipis a l'àrea metropolitana d'Hèlsinki van llançar el projecte Health Capital Helsinki (HCH) amb l'objectiu de convertir la regió metropolitana en un hub global de tecnologia de la salut prominent. L'HCH impulsa la connexió entre els sectors locals de salut i tecnologia, recolza el creixement d'empreses emergents de ciències de la vida i la salut impulsades per la innovació, i ajuda inversors internacionals a orientar-se a l'ecosistema de tecnologia de la salut de la ciutat.
Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli oberta aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.