Diplomàcia metropolitana, científica i cultural (Part 1)
Metròpoli oberta
El Briefing aborda tres preguntes clau per al posicionament i la projecció internacional de la Gran Barcelona: (1) com la regió metropolitana es pot beneficiar de la visibilitat internacional de la ciutat de Barcelona; (2) com es pot ampliar la diplomàcia científica, tecnològica i d'innovació de la ciutat promoguda pel Science Technology and Diplomacy Hub (SciTech DiploHub), a la regió metropolitana; i (3) com es pot treballar en una estratègia de diplomàcia cultural per a la Gran Barcelona que aprofiti l'experiència del SciTech DiploHub.
La reflexió explora el possible posicionament de Barcelona com un hub en àmbits d'alt valor afegit, com ara el digital que es projecta a escala global per apostar per l'humanisme tecnològic, i recomana la formulació d'una estratègia d'internacionalització de mitjà i llarg termini que transcendeixi el municipi i que generi un consens entre tots els actors, públics i privats, de la metròpoli. L'expansió del model SciTech DiploHub a la Gran Barcelona es planteja com a primer pas en aquesta direcció. D'una banda, aquesta expansió enfortiria el posicionament de Barcelona com a centre global de CTI i pioner en la diplomàcia científica i tecnològica liderada per les ciutats. De l'altra, permetria la inclusió d'una àmplia gamma de actors nous i rellevants en la internacionalització de la ciutat: indústries intensives en coneixement i innovació de la Gran Barcelona i ajuntaments metropolitans. L'última part del Briefing explora la possibilitat de crear un hub metropolità de diplomàcia cultural i aposta per l'alineació d'una futura estratègia de diplomàcia cultural amb l'agenda urbana de Barcelona i les agendes europees i globals de sostenibilitat.
Com aprofitar la visibilitat de Barcelona com a abanderada dels compromisos internacionals de les grans ciutats amb l'objectiu que els beneficis dels compromisos repercuteixin territorialment a la resta de la regió?
Més enllà de ser seu d'algunes de les principals xarxes de ciutats que operen a nivell internacional –Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), Metropolis, Ciutats Educadores, etc.–Barcelona lidera, juntament amb altres ciutats, algun dels debats més rellevants que es donen, des del municipalisme, al voltant de determinats temes de rellevància global. L'accés a l'habitatge (Cities for Housing), l'acolliment de refugiats i migrants (Barcelona Ciutat Refugi), la mobilitat sostenible (EIT Urban Mobility), l'alimentació sostenible (Capital Mundial de la Alimentación Sostenible) o la digitalització basada en drets (Cities Coalition for Digital Rights) en són bons exemples.
D'altra banda, la ciutat ha mostrat una forta capacitat d'innovar en àmbits lligats a tots aquests debats. La Zona de Baixes Emissions, les superilles, el districte tecnològic 22@ o l'estratègia d'intel·ligència artificial que actualment impulsa, donen mostra de la capacitat que té Barcelona de projectar a nivell internacional els seus projectes més innovadors i disruptius.
Tot i això, cal revisar en quina mesura aquest posicionament, la visibilitat internacional de què gaudeix, es tradueix en una millora del benestar i de les condicions de vida de la ciutadania de Barcelona i de la seva regió metropolitana. En quina mesura permet avançar en la construcció d'una metròpoli més justa, sostenible i resilient que pugui abordar els desafiaments immensos que té al davant amb polítiques públiques més eficients, inclusives i articulades.
Gaudir d´un posicionament internacional rellevant en l´àmbit de les solucions urbanes situa la metròpoli en un escenari d'oportunitat. D'una banda, potencia la capacitat d'atreure inversions, seus, projectes i talent que reforcin els ecosistemes ja existents. De l'altra, la connecta amb les comunitats de coneixement i innovació imprescindibles per impulsar les respostes que avui necessiten les ciutats.
Mirada metropolitana i col·laboració per posicionar Barcelona com a hub d'innovació en àmbits d'alt valor afegit
L'aposta de la ciutat per l'humanisme tecnològic i per posicionar-se com un referent de la digitalització basada en drets ens en dóna un bon exemple. Barcelona lidera l'agenda política i els debats en aquest àmbit juntament amb altres ciutats de referència com Àmsterdam o Nova York amb què opera en el marc de la Cities Coalition for Digital Rights. Tot això us serveix per capitalitzar bones pràctiques, com l'estratègia per a l'impuls ètic de la intel·ligència artificial (és la primera ciutat que disposa d'una estratègia d'aquestes característiques), i per visibilitzar-se com a valor emergent que aspira a ser un hub en un sector amb un potencial de molt llarg recorregut.
Però què cal per desplegar tot aquest potencial? És possible posicionar Barcelona com un hub digital que es projecta a escala global per apostar pels drets i l'ètica? Podeu servir aquesta projecció per captar projectes, seus d'empreses i talent? Què cal fer perquè això sigui viable? La resposta a totes aquestes preguntes serveix, igualment, per entendre com Barcelona s'ha de projectar internacionalment en altres àmbits on sobresurt —investigació biomèdica, TIC, disseny i creativitat, mobilitat sostenible, esport, etc.—.
En primer lloc, cal articular una mirada territorial més àmplia, que transcendeixi els límits del municipi, d'escala metropolitana, pensar a la Gran Barcelona. Una mirada que permeti desplegar el potencial de tots els actius disponibles en una regió urbana de 5 milions de persones i, alhora, maximitzar els beneficis desplegant-los de forma equilibrada al conjunt dels municipis metropolitans.
La mirada metropolitana requereix un esforç de col·laboració reforçada entre els diferents nivells de govern que operen al territori. Una col·laboració que ja es dóna per a determinats projectes estratègics -pensem en iniciatives com la Mobile World Capital- però que caldria reforçar mitjançant la definició d'espais permanents que permetin compartir estratègies, prioritats, recursos i lideratges per a la projecció internacional. Espais on haurien de participar l'Administració General d'Estat, la Generalitat de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i els altres municipis del territori.
Aquesta mateixa lògica de col·laboració s'hauria d'estendre als actors que operen al territori. Convertir Barcelona en un hub digital, de la indústria biomèdica, de la mobilitat o del disseny requereix la participació articulada de professionals, empreses, centres de recerca, universitats i organitzacions de la societat civil. Generar espais que permetin articular una col·laboració publicoprivada efectiva i eficient és clau; una col·laboració que faciliti la mobilització de recursos i coneixement i el repartiment de responsabilitats entre tots els actors implicats.
Una estratègia de projecció internacional per a la Gran Barcelona de mitjà i llarg termini
Però desplegar tot el potencial que té la Gran Barcelona per jugar a les grans lligues en àmbits com els esmentats més amunt requereix, també, una estratègia de mitjà i llarg termini, eines per desplegar-la i lideratge polític i social per fer-la efectiva. Una estratègia que transcendeixi el municipi i que generi un consens entre tots els actors, públics i privats, de la metròpoli.
Tot i que es tracta d'unmust, definir avui una estratègia de projecció internacional per a la Gran Barcelona no és una tasca fàcil. D'entrada, caldria articular les estratègies d'internacionalització dels diferents governs locals que operen al territori, des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a l'Ajuntament de Barcelona passant pels molts ajuntaments metropolitans que s'han dotat de plans d'internacionalització (Castelldefels, Gavà , Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat o Viladecans). Alhora, caldria veure de quina manera les prioritats fixades a nivell local dialoguen amb les definides per la Generalitat, l'Estat i, també, per operadors d'infraestructures crítics com el Port, l'Aeroport o la Zona Franca, i l'amplíssima xarxa operadors que conformen l'ecosistema socioeconòmic de la Gran Barcelona.
Confluir a l'estratègia també permetria articular les múltiples formes de diplomàcia, pública i privada, que s'impulsen des de Barcelona. Treure'n més profit i coordinar els esforços realitzats en el marc de la diplomàcia de les ciutats que operen els governs locals, especialment l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB; de la diplomàcia científica i tecnològica, capitanejats pel SciTech DiploHub; o de la diplomàcia cultural i, perquè no, de la diplomàcia corporativa o empresarial. Posar totes aquestes eines al servei d'una estratègia comuna i compartida potenciaria la projecció exterior de la Gran Barcelona i contribuiria a distribuir de manera més equilibrada els beneficis al territori.
Avançar en aquesta lògica requereix, tanmateix, visió i lideratge. El que han tingut altres ciutats com Londres, Manchester, Oslo o Medellín, que han impulsat instàncies metropolitanes que operen la projecció internacional, amb un focus que va més enllà de la captació d'inversions i esdeveniments i se centra en la innovació, el coneixement i el talent. I ho han fet incorporant la veu, els sabers, l'agenda i els recursos dels diferents operadors, públics i privats, articulant-ne les aspiracions i interessos, potenciant-ne les capacitats i multiplicant-ne de manera equilibrada els beneficis.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.