Conclusions d'un prototip de participació metropolitana
En el marc de la Capital Europea de la Democràcia, vam voler desplegar un procés participatiu a nivell metropolità en col·laboració amb la Biennal Nòmada Manifesta 15. A continuació les nostres conclusions.
La participació ciutadana a escala metropolitana, i més concretament a escala de regió metropolitana -per tant sense una autoritat de govern al darrera-, és un repte majúscul. Començant pel fet de plantejar-se sobre què té sentit fer participar la ciutadania, quins debats s'hi poden obrir i amb quina intenció. Continuant per com arribar a generar interès i quins son els canals adequats per arribar a la ciutadania o, com a mínim, a una representació suficient i legitimitzadora. Qui s'encarrega de generar el procés participatiu, qui el gestiona, i molt més important, qui es fa seus els resultats, també són dificultats afegides. El risc de generar desencantament i desafecció, és molt elevat.
Un dels propòsits clau del Compromís Metropolità 2030 (CM2030) amb el desplegament de les missions és generar noves capacitats a escala metropolitana. I entre aquestes noves capacitats s'hi troben des de la generació de coneixement i dades que permetin diagnosticar i entendre cada vegada millor les dinàmiques metropolitanes, fins a la creació de nous espais, en sentit molt ampli, per a la governança dels reptes que ens implica aquesta escala territorial. Així, una de les mesures estratègiques pel Compromís Metropolità 2030 fa referència a la participació ciutadana metropolitana. Per tant, calia començar a investigar la forma d'activar un procés de participació ciutadana pilot per a la regió metropolitana.
Una experiència propera en termes d'escala la podem trobar amb els processos de participació impulsats des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). No obstant, en aquest cas la principal diferència es troba en que sí que hi ha una autoritat de govern al darrera dels processos i que, per tant, és responsable d'engegar-los, guiar-los, dinamitzar-los i fer-se càrrec dels resultats, fet que ja implica una limitació de les possibilitats de participació en aquelles en les que l'autoritat metropolitana té competència. Tal i com s'afirma a l'estudi La institucionalització de la participació ciutadana en les àrees metropolitanes, elaborat per l'IERMB el 2020 (actualment Institut Metròpoli): una part important de les eines de participació ciutadana que s'han implementat fins al moment responen més aviat a la necessitat motivada per la legislació sectorial, tot i que a vegades es va més enllà d'aquesta. Un exemple seria el PDU, un cas també digne de menció per l'envergadura i la voluntat de fer partícips agents, territori i ciutadania en un àmbit metropolità sobre un nou pla urbanístic a impulsar. Tot i així, en aquest cas, son processos participatius motivats per la legislació o la planificació territorial o sectorial, amb un objectiu, pregunta i/o finalitat clars, i dirigits a un públic sovint concret, que despleguen diferents mecanismes i estratègies per arribar a la ciutadania o a altres agents dels que interessa saber la opinió, i, sovint, també que validin els continguts de la planificació o programació que s'ha posat a disposició.
La confluència d'oportunitats aquest últim any, sent Barcelona la Capital Europea de la Democràcia (ECoD en anglès), aprofitant la vinculació del PEMB amb l'oficina tècnica d'aquesta capitalitat i l'aterratge de la Biennal cultural Manifesta 15 (biennal que a més es va pensar per primer cop a escala metropolitana), ha permès plantejar un dispositiu per pilotar com podria ser i fins on podria arribar un procés de participació ciutadana a escala de regió metropolitana.
Amb aquest context de col·laboració, es va optar per un format de participació deliberatiu, en forma d'assemblea ciutadana, que podria treballar el tema basal sobre el que es duria a terme la programació de la Biennal Manifesta 15 a la vegada que permetria explorar el funcionament d'aquest mecanisme a escala metropolitana. En definitiva, es tractava de testejar un primer prototip de participació deliberativa a aquest nivell, tenint en compte les seves característiques i les seves diferències amb una assemblea deliberativa pròpiament dita.
Segons el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), les assemblees ciutadanes són un exercici de democràcia deliberativa que reuneix a un grup de ciutadans representatius per informar-se, debatre i deliberar sobre un tema de rellevància per a la societat a la qual representa i arribar a una conclusió sobre el que creuen que hauria de passar.
Pel que fa a aquest mecanisme, al territori trobem experiències similars com ara l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya: Una assemblea de 100 ciutadans i ciutadanes de Catalunya per a construir col·lectivament solucions que donin resposta a un dels desafiaments més importants que tenim pel futur: el canvi climàtic.
Seguint aquesta filosofia, però salvant-ne les distàncies tal i com s'ha comentat, per a l'Assemblea Metropolitana Manifesta es va plantejar també una pregunta complexa, que fa referència a un repte global amb implicacions a escala metropolitana i local, i on la consulta i la participació dels agents i la ciutadania és clau per entendre'n totes les derivades. Així la pregunta treballada a tres bandes, entre ECOD, Manifesta 15 i PEMB, va ser: Com podem imaginar espais col·laboratius metropolitans que puguin influir en les polítiques culturals des de la perspectiva de la transició ecosocial? Concretament, els i les participants van reflexionar sobre tres qüestions fonamentals:
- Com aplicar la futura Llei de Drets Culturals?
- Com pot la cultura inspirar i contribuir a la transició ecosocial?
- Com articular la cultura a la regió metropolitana?
Cal assenyalar tal i com s'ha comentat, que l'objectiu del procés deliberatiu va ser el d'explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals, així com impulsar la col·laboració a escala regional.
Com s'ha fet el procés
Es va fer una crida a la participació ciutadana a 12 ciutats, i per tant amb la col·laboració i implicació de les següents localitats de la regió: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.
Va ser una tasca coordinada entre Manifesta i el PEMB, en la que les xarxes institucionals i de premsa de cada part, van ajudar a que la convocatòria fos prou àmplia. Un cop obtingut el llistat, es van aplicar mecanismes de democràcia per sorteig perquè la mostra fos aleatòria, però amb paràmetres que garantissin la diversitat: edat, gènere, ciutat, codi postal, país de naixement, activitat principal, nivell d'estudis, sector i interessos. Tot i així, la representació del món de la cultura va ser infinitament més gran, cosa que va tenir un impacte en els debats, les aportacions i la declaració final.
Entre els mesos de març, abril i maig, les i els 60 assembleistes es van reunir en tres jornades de treball: 21 de març (Barcelona), 25 d'abril (Sabadell) i 23 de maig (l'Hospitalet), de 9.00 a 14.00 h. A les persones participants se'ls va donar una petita remuneració econòmica, a més a més d'assegurar càtering al llarg de les 3 assemblees.
Cada sessió va comptar amb persones expertes que van abordar diferents temes pertinents a l'assemblea: clima, cultura, governança, etc. I durant el tancament, es va convidar a una persona experta municipal en assemblees per explicar-los els passos a seguir, riscos i prevencions que haurien de prendre per seguir endavant com a col·lectiu un cop acabat el procés.
Com a suport al seguiment del procés es va implementar la hibridació presencial/digital, desplegant la plataforma Decidim dins del portal web de l'ECoD a disposició de les assembleistes.
La Declaració
Com ja s'ha comentat, el resultat esperat de les tres trobades de l'Assemblea i el seguiment del treball de forma virtual a partir del suport de la plataforma Decidim tenien per objectiu que les persones participants poguessin deliberar conjuntament sobre el paper de la cultura com a agent transformador que contribueix a avançar cap a un model ambiental i social més just, sostenible i conscient. En aquest cas a més, aterrat a una realitat metropolitana, amb l'objectiu d'explorar noves formes de governança de baix a dalt. El procés, per tant, i per discissió de les persones participants va culminar en una Declaració que recull els objectius, les polítiques i les mesures necessàries per aconseguir aquest propòsit i afrontar els reptes al voltant de la qüestió plantejada a la regió metropolitana.
Els principals punts de la Declaració de l'Assemblea Metropolitana Manifesta 15, són els següents:
- Cultura com a dret fonamental: Es reconeix la cultura com un dret essencial per a totes les persones, destacant la seva capacitat per desenvolupar l'esperit crític i teixir comunitat. En el context de l'emergència climàtica, la cultura ha de ser un motor per impulsar canvis estructurals que garanteixin el benestar i equilibri ecològic.
- Governança democràtica i participativa: Es fa una crida per una cultura governada democràticament, on les decisions es prenguin de manera col·laborativa entre institucions, teixit cultural i ciutadania. Es proposa una redistribució equitativa de recursos culturals i es destaca la importància de reconèixer i dignificar totes les manifestacions culturals del territori.
- Dignificació i sostenibilitat cultural: Es subratlla la necessitat de dignificar econòmicament i simbòlicament el món cultural, millorant el finançament i les condicions laborals dels i les professionals de la cultura. A més, es promou una cultura sostenible que redueixi l'impacte ambiental dels esdeveniments culturals i fomenti la justícia ecosocial.
Llegir la Declaració completa aquí
Un cop redactada la Declaració, els i les assembleistes van triar un grup com a comissió de seguiment i han estat les persones interlocutores des de llavors. Per la seva banda, Manifesta va produir un documental on explica el procés i va prendre el compromís de presentar-lo a les 12 ciutats dins del programa Focus Week de la Biennal Manifesta 15. En un principi s'esperava la presència de les assembleistes dins d'aquest programa, però després de diverses trobades es va descartar aquesta proposta per dificultats per complir amb aquesta assistència.
Actualment la Declaració està oberta per a adhesions més enllà de les assembleistes i es tancarà un cop acabada la Biennal Manifesta 15 a finals de novembre.
Conclusions
Com s'anticipava a l'inici, la participació a escala metropolitana sense un ens governamental únic al darrera i amb una vocació més deliberativa en base a reptes i no essent objecte d'una necessitat de consulta per a la realització d'un planejament concret, no és una tasca fàcil.
Cal definir molt bé la motivació per la qual es planteja (per a què es fa, quina és la pregunta i l'objectiu, què s'espera obtenir), acotar les expectatives (fins on es podrà arribar, de quina manera, qui ho rebrà i com) i definir el “post” (què passa quan s'acaba el procés, quin seguiment se li dona, cal?).
A nivell territorial, constatar que la evident manca d'una base de dades única (no hi ha cens metropolità) i la manca d'un canal únic de comunicació, també suposen dificultats a la convocatòria, fent-la molt més difícil i menys controlable al dependre de tercers. Tot i així, el procés va arribar a aconseguir prou representació territorial, que no així de perfils socials i diversitats.
Pel que fa al contingut, cal reconèixer la complexitat de la pregunta i els temes plantejats per a la deliberació. Això va implicar haver de generar documentació i suports pels participants. Es van fer dossiers previs amb definicions i descripcions dels temes inclosos a les preguntes, es van acotar amb qüestions concretes, les dinàmiques van anar dirigides a poder aportar experiències pròpies i realitats individuals, es va comptar amb ponències inspiradores en totes els sessions, etc. Un enriquiment per a totes les parts, amb bons resultats i deliberacions molt interessants. Tot i així, no treu que l'afinitat dels participants amb la temàtica cultural sobre la qual es basava l'assemblea també va ajudar a poder tractar el tema.
Aquest procés, ha estat un constant aprenentatge sobre el balanç entre la motivació per participar en un espai d'oportunitat i el realisme de fins on es podria arribar amb el resultat, potent en contingut i iniciativa, però difós o incert pel que fa a l'aplicació o l'abast de l'impacte.
Amb la Declaració encara en procés de captació d'adhesions i la comissió de seguiment de l'Assemblea Metropolitana Manifesta encara en funcionament, podem dir que és aviat per avaluar l'impacte sobre algunes transformacions que se'n puguin derivar, sobretot per la diversitat d'agents que poden arribar a fer-se seva la Declaració encara que sigui parcialment. Però certament, l'experiència comentada i la possibilitat d'un llegat de la Capital Europea de la Democràcia al territori metropolità, fan que es valorin els encerts i els punts a millorar de cara a properes oportunitats.
La participació i la capacitació per a la participació sobre qüestions clau per a la nostra societat és un tema que no podem obviar i que cal treballar per assolir en un futur proper.
També et pot interessar:
- El PEMB col·labora amb el projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia (30/01/2024)
- Ser la Capital de la Democràcia en temps de fatiga democràtica (Article al blog d'Ángela Precht, coordinadora general de Barcelona Capital Europea de la Democràcia 28/02/2024)
- Arrenca l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'instrument deliberatiu (21/03/2024)
- Manifesta 15 presenta els resultats i la Declaració de la primera Assemblea deliberativa metropolitana en un acte a Sant Adrià del Besòs (16/09/2024)
- Documental: Manifesta 15 Barcelona - Metropolitan Assembly
Consulta la resta d'articles d'Irene Navarro al blog
Consulta la resta d'articles d'Ángela Precht al blog
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.