Com podem transformar el territori metropolità perquè sigui més resilient?

Metròpoli Resilient

Cada vegada hi haurà més gent que dependrà de sistemes urbans resilients per protegir-se de riscs naturals i antròpics. La globalització, la complexitat entre relacions de causalitat que s'estableix entre riscs i la necessària gestió de la incertesa quan volem aplicar la resiliència de manera proactiva -anticipar-nos enlloc de respondre-, són aspectes que també cal tenir en compte a l'hora de planificar i adaptar àrees urbanes que integrin la reducció de riscs i vulnerabilitats en els seus processos de desenvolupament i transformació, així com en l'operativa de les seves infraestructures i sistemes per garantir la continuïtat de servei i la protecció i qualitat de vida dels seus habitants. Un entorn urbà més verd, més pròxim, més autosuficient, més sostenible i flexible són aspiracions que han de formar part de la visió i la reflexió per la transformació del territori metropolità. Els valor de resiliència que aportarà la consecució d'aquests trets, posicionarà millor la metròpoli del futur per afrontar els reptes i possibles amenaces que puguin esdevenir.

Com podem transformar el territori metropolità perquè sigui més resilient?

Es plantegen alguns elements per contribuir a la reflexió i el debat per la construcció d'una metròpoli resilient amb visió 2030, que hauria d'esdevenir:   

Més verda

Tractar el verd com un sistema urbà que cal incorporar i fer conviure amb la resta de sistemes que proveeixen serveis a la població i dotar-lo de caràcter d'infraestructura bàsica esdevé un aspecte clau en la reflexió metropolitana. Dotar-lo de visió sistèmica en el seu plantejament i abordar el seu desplegament de manera estructurada, considerant els diversos serveis que les diferents escales del verd – des de medis naturals o naturalitzats de grans dimensions, fins al verd d'espais públics de petita escala- proveeixen.  

Des del punt de vista de mitigació de riscs, cal tenir present la contribució de la infraestructura verda a minimitzar una multiplicitat de factors de vulnerabilitat que afecten la majoria de les nostres ciutats, entre d'altres; impacte sobre la salut de la calor o de la contaminació tant acústica com atmosfèrica, la protecció que pot oferir davant fenòmens meteorològics extrems, com pluges torrencials, o per evitar riscs d'inundacions i/o danys sobre l'entorn construït, quan s'utilitza com a espai de reserva.  

Malgrat bona part del territori de l'àmbit metropolità està molt consolidat - i precisament per evitar que aquesta tendència acabi estenent-se a àrees d'oportunitat on encara no ho estigui-, identificar espais de reserva natural o naturalitzables, i establir mecanismes per la seva protecció i potenciació, a la vegada que esmerçar esforços per introduir progressivament més infraestructura verda en operacions de transformació urbana, són qüestions que cal tenir molt presents.   

Més pròxima

Abordar el concepte de ciutat de 15' a escala metropolitana, diluint els límits administratius –malgrat en la implementació i gestió dels serveis que la conformin no poden obviar-se-  és una altra consideració que ha de formar part de la reflexió estratègica metropolitana. No és un plantejament nou, el Pla Cerdà ja establia per la futura Barcelona uns ratis de proximitat a serveis en funció la freqüència i intensitat d'ús que s'estimava necessària. Es tracta doncs d'actualitzar el model en funció de les necessitats actuals i emergents, i fer el salt d'escala que el context i realitat social i territorial metropolitans demanen en relació a la dotació d'infraestructures i serveis. La provisió de cures, per exemple, que s'han revelat com una demanda crucial durant la pandèmia -i ho és també per la tendència demogràfica a l'envelliment de la població- és una necessitat creixent que cal tenir en compte a l'hora de conformar la metròpoli del futur. 

Si entenem, a més a més, la ciutat, la metròpoli en aquest cas, com una proveïdora de serveis, i tenint en consideració les infraestructures que els suporten i ens hi donen accés, un altre aspecte a considerar quan introduïm la resiliència i la gestió dels riscs a l'equació, és l'afectació que molts d'aquests serveis poden patir en cas d'esdeveniments disruptius, ja siguin fallides en infraestructures, fenòmens naturals extrems, etc. Aquesta disrupció es pot presentar com una alteració dels mecanismes de demanda i oferta del servei mateix. L'entitat i l'impacte d'aquests desajustaments varia en funció dels mecanismes de provisió de cada servei i de la seva capacitat d'ajustar l'oferta a variacions abruptes en la demanda  que – en el context de la pandèmia per exemple - podien ser degudes a factors externs, com les limitacions de mobilitat i activitat econòmica conseqüència de les mesures imposades per evitar la transmissió de la COVID-19, o a característiques intrínseques del servei, com la seva adaptabilitat i flexibilitat o la capacitat que tingui d'ampliar o diversificar els recursos de que disposa o la seva cobertura. Caldrà doncs, a més, integrar conceptes com la redundància i la flexibilitat, en la definició i dimensionament dels diferents serveis.  

Més autosuficient

La crisi provocada per la pandèmia emfatitza l'oportunitat i la necessitat de la promoció d'una economia més sostenible i resilient a les externalitats negatives generades pels episodis crítics. També la crisi climàtica interpel·la cap a una transició del model econòmic i energètic global. Conjugar aquesta doble necessitat i transformar-la en una oportunitat per la progressiva transformació de l'activitat econòmica metropolitana i el desenvolupament de sectors vinculats a l'economia verda, és també un aspecte que condicionarà en gran mesura un desenvolupament sostenible a escala metropolitana. 

El camí cap a l'autosuficiència passa també evidentment per estendre la generació d'energies renovables i l'ús de recursos hídrics alternatius – el freàtic, però també explotar el potencial de les aigües regenerades- que, des del punt de vista de la resiliència, contribueixen, a més a més, a augmentar la garantia d'abastament -en la mesura que redueixen la dependència a una única font i milloren la redundància-, a la vegada que en racionalitzen el consum. Segons els estudis duts a terme per la redacció del Pla Clima de Barcelona1:  Es preveu una lleugera disminució dels recursos hídrics, una variabilitat més gran en la seva disponibilitat i un augment de la demanda. Concretament, en l'horitzó 2050 es preveu una reducció? del 12% dels recursos superficials i del 9% dels recursos subterranis, i un increment de la demanda per als diferents usos d'un 4%. Per tant, hi haurà una necessitat de recurs addicional d'aigua potable general per a l'àrea metropolitana de Barcelona de 34 hm3/any. 

També la suficiència alimentària i la capacitat de producció agropecuària, tot i que probablement és una qüestió que cal abordar a una escala que excedeix els límits del territori metropolità, és una altra de les reflexions que cal incorporar la revisió metropolitana. 

Més sostenible

La transició cap a un model energètic més eficient, que promogui la generació d'energies renovables locals, i que contribueixi a l'assoliment dels objectius de mitigació d'emissions compromesos, és també un aspecte cabdal en la transformació metropolitana. La mobilitat metropolitana és també una qüestió estructural i que resulta crucial pel futur de la metròpoli. L'impuls d'una mobilitat sostenible, segura i multi-modal que resolgui la connectivitat i comuniqui el territori es planteja com un repte que condicionarà i del què dependrà, en bona mesura, l'èxit del model. El plantejament d'una bona xarxa de transport públic a escala metropolitana que actuï com a element vertebrador del sistema, és un dels principals reptes a resoldre i que major nivell de compromís i col·laboració política i interinstitucional requerirà. Però hi ha també mesures tangencials a la mobilitat que la condicionen fortament i que la conjuntura pandèmica ha contribuït a accelerar, revelant-les com a oportunitat. En aquest sentit, la implantació del teletreball, que pot contribuir a descongestionar i reduir la mobilitat obligada, esdevindrà de ben segur un element a favor sobre el que recolzar la transformació.  

Més flexible

El nivell d'incertesa que comporta la gestió de riscs obliga a incorporar característiques com l'adaptació i la flexibilitat en els sistemes urbans. Cal assumir que el risc 0 no existeix, d'una banda perquè no podem preveure amb exactitud quina serà la següent amenaça a la que ens veurem exposats, i de l'altra perquè malgrat sí que puguem conèixer i fer prospectiva sobre aquells riscs als que som més propensos, eliminar-los completament comportaria sovint una inversió inassumible. Cal, per tant, treballar per millorar la flexibilitat, la capacitat d'adaptació i l'agilitat en la resposta i incorporar la multi-funcionalitat en el disseny dels equipaments, infraestructures i prestacions de serveis metropolitans. Els dels cinc hospitals polivalents que s'han creat arrel de la pandèmia, que permeten modular-ne l'ús en funció de la situació d'estrès hospitalari i millorar la capacitat d¡assistència ordinària, així com dedicar instal·lacions a recerca, usos assistencials o de recerca, són un bon exemple d'aquest tipus d'infraestructures. També el projecte de la Big U, que redissenya la franja costanera de Manhattan a conseqüència de l'huracà Sandy, repensa el plantejament les infraestructures defensives, integrant conceptes com la reversibilitat d'usos i la multifuncionalitat, que permetin utilitzar aquests espais també en ‘temps de pau', aportant cobeneficis i rendibilitzant la inversió.  

Per últim, cal no perdre de vista que una ciutat resilient, ha de ser-ho des d'un punt de vista integral, és a dir, tenint en compte una multiplicitat de factors de risc. L'exemple de la pandèmia és també clar en aquest sentit, no podem concebre una recuperació que no tingui en compte, o fins i tot vagi en contra d'objectius de mitigació de l'emergència climàtica, per exemple. 

Un entorn urbà més verd, més pròxim, més autosuficient, més sostenible i flexible són aspiracions que han de formar part de la visió i la reflexió per la transformació del territori metropolità. Els valor de resiliència que aportarà la consecució d'aquests trets, posicionarà millor la metròpoli del futur per afrontar els reptes i possibles amenaces que puguin esdevenir. 

Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli resilient aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +