Com impacten les agendes internacionals, en concret els ODS, en les polítiques alimentàries?
- Marc López-Forn - Gabinet Tècnic del PEMB
- 28-05-2018
- 174 Lectures
“Tota persona té dret a un nivell de vida que garanteixi,
tant a ella com a la seva família, la salut i el benestar,
i especialment l'alimentació, la vestimenta, l'habitatge,
l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris”
(Declaració Universal de Drets Humans de 1948. Article 25)
“El dret de tota persona a un nivell de vida adequat
per a ella mateixa i la seva família, incloent l'alimentació,
la vestimenta i l'habitatge adequats,
i a una millora continuada de les condicions d'existència”
(Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966. Article 11)
Existeixen diverses agendes internacionals que ens poden acompanyar en les nostres reflexions estratègiques, i facilitar-les.
Una d'elles, i potser una de les més importants, és la dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), de Nacions Unides. Fa uns dies vam tenir un dinar, en el qual Lina Gast, de Ciutats i Governs Locals Units (UCLG) ens explicava com traslladar els ODS a les ciutats.
Des de la Generalitat de Catalunya es va fer l'esforç de traslladar els ODS a la nostra realitat territorial, publicant-se l'Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món. “Transformar Catalunya, millorar el món” va en la línia del “pensa globalment, actua localment”, expressió que, potser per desgast, ja començava a ser discutida, però que no necessàriament ha deixat de ser vàlida.
Aquestes reflexions, però, podrien formar part d'un altre debat. Només apuntar que, en general, tampoc ens ha d'espantar fer servir certes expressions durant anys, si aquestes es mantenen vigents. O no es manté vigent la Llei de la Gravetat, o la de l'Entropia, des que van ser descobertes?
El que és important és que no cal acceptar només la validesa inalterable dins les lleis físiques naturals, tot i que - com ja comentava en l'anterior entrada al bloc - ni aquestes han de deixar de ser sotmeses al benefici del dubte; sinó que es pot trobar un fàcil consens en el fet que, per exemple, caldria reduir el malbaratament alimentari mentre els recursos naturals siguin escassos, i mentre hi hagi gent que passa gana.
En qualsevol cas - tornant al tema que s'apunta en el títol - 'Com impacten aquestes agendes internacionals, i en concret els ODS, en les polítiques alimentàries?' trobem algunes referències explícites al sistema alimentari en algun objectiu i en algunes fites dels ODS. En aquest sentit, hi ha un ODS, el número 2, que diu que cal: “Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l'agricultura sostenible”. I després, alguna fita d'algun altre ODS també parla explícitament de beques menjadors, per tal de reduir les desigualtats, i de malbaratament alimentari, per tal de garantir models de consum i producció sostenibles.
Ara bé, i això és força habitual, podríem pensar que tota la vinculació dels ODS vers el sistema alimentari es redueix a aquestes referències explícites quan apareixen les paraules “aliment” o “menjar” en la redacció del text. Que si no apareixen aquestes paraules, no existeix relació entre els ODS i el sistema alimentari.
No obstant això, des que el PEMB es va endinsar en les polítiques alimentàries, hem constatat que els impactes i les implicacions que el sistema alimentari té en el conjunt de la societat, són incomptables.
Identificant aquests impactes, podem fer una lectura més transversal dels ODS, i de qualsevol altra agenda en què ens puguem recolzar, i tenir clar que, per exemple, quan es parla de “Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats” (ODS #3), s'ha de parlar, també, de com entenem el sistema alimentari, perquè “fins el 50% dels càncers, el 80% de les malalties cardiovasculars, el 70% dels vessaments cerebrals i el 90% de les diabetis tipus 2 es poden prevenir amb hàbits saludables, entre els quals hi ha una alimentació rica en fruita i verdura” (Bonilla, 2017); o que quan es parla d'“adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes” (ODS #13), estem parlant també d'alimentació perquè “l'agricultura contribueix significativament al canvi climàtic, que és el desafiament més important al qual ha de fer front la humanitat.
S'estima que el 25% del total de les emissions d'efecte hivernacle poden atribuir-se directament a la producció de cultius i a la producció animal i forestal, especialment a la desforestació” (FAO, 2015, p. 11), o perquè, entre d'altres, “cada dia importem 3.500 porcs vius i n'exportem 3.000” (Justícia Alimentària Global, 2013, p. 27).
Així que, si entenem i acceptem aquesta complexitat, quan parlem de sistema alimentari no només hem d'estar pendents de veure en el títol “aliment” o “menjar”, sinó que hem de ser conscients que quan veiem “salut”, “medi ambient”, “model social i econòmic”, “ocupació”, “usos del sòl”, etc. també estem parlant de sistema alimentari, i que cal quadrar les polítiques alimentàries amb les polítiques dels altres sectors.
Actualment, des del PEMB, i amb aquesta visió integral del sistema alimentari, s'està impulsant l'elaboració de la Carta Alimentària Metropolitana, que vindria a ser la translació d'un altre pacte internacional, el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, a la realitat de la Barcelona metropolitana, amb la voluntat de comptar amb totes les parts de la societat en general, i de la quàdruple hèlix (administració pública, empresa, universitats i recerca, i ciutadania) en particular, per, en un primer moment, explorar els límits del consens que ens permeti, a partir d'un contingut treballat i acceptat entre totes les parts, seguir treballant en l'assumpció de compromisos i el desenvolupament de projectes que els facin realitat.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.