Cap a una metròpoli no sexista (II)
- Victoria Ontiveros García - Fundación Descúbreme
- Maria Cortada - Gabinet tècnic del PEMB
- 29-11-2023
- 382 Lectures
“El gènere és un eix de desigualtat estructural, transversal i travessat per desigualtats múltiples. Incorporar la perspectiva de gènere implica prendre consideració sistemàticament d'aquestes desigualtats amb voluntat d'identificar els factors que les generen, fer-les visibles i dissenyar i aplicar estratègies per reduir-les, i així avançar cap a la seva erradicació.” (Ivàlua, 2021)
Foto: Mariona Gil
La voluntat del PEMB d'introduir la perspectiva de gènere a la planificació estratègica de ciutats (que no deixa de ser un tipus de guia o meta-política pública) té l'objectiu de fer front a les desigualtats i iniquitats de gènere que s'identifiquen en els entorns urbans per treballar la transformació que les vagi erradicant. I fer-ho especialment en els àmbits on es presenten els reptes urbans més rellevants i urgents, fruit d'altres eixos de desigualtat amb els que interseccionen, com són l'erradicació de la pobresa, l'accés a l'habitatge assequible, la reconstrucció de vincles comunitaris, la mobilitat sostenible i els sistemes equitatius de transport públic, la seguretat en la convivència social o la participació i compromís ciutadà, entre d'altres.
Cada un d'aquests àmbits materials està inclòs en alguna de les 8 missions del Compromís Metropolità 2030 i les mesures d'actuació que proposa. Seguint aquest enfocament de missions, el treball del PEMB consisteix en “impulsar” les mesures d'actuació entre els actors diversos de la regió metropolitana. La finalitat de l'impuls és generar prototips, projectes, programes o polítiques que contribueixin als objectius marcats per les 8 missions amb horitzó 2030 i fer-ho de forma col·laborativa entre les organitzacions diverses implicades.
Llavors, des del PEMB som molt conscients que en cada un d'aquests àmbits materials es poden dissenyar actuacions que (re)produeixin situacions de desigualtat o iniquitat de gènere, molt variades i que cal identificar específicament en cada projecte a impulsar i dissenyar. No obstant, hi ha determinades dimensions, les “sospitoses habituals”, que cal revisar de forma sistemàtica en tots els àmbits materials de la planificació estratègica, perquè és on sempre s'acostuma a arrossegar la desigualtat.
En aquest sentit, al PEMB hem adoptat un esquema d'eixos d'anàlisi que cobreixen aquestes dimensions habituals de desigualtat de gènere, esquema que s'ha generat a partir de la guia d'avaluació específica d'Ivàlua (Ivàlua, 2021). La idea és que funcionin com a principis operatius i que qualsevol actuació que s'impulsi en el marc de les missions i mesures del Compromís Metropolità 2030 els tingui en compte en el seu disseny (o en una avaluació ex-ante). Es tracta de 9 eixos, 5 de “temàtics” i 4 de “procedimentals”. Els primers es refereixen a les dimensions en les que es poden reproduir les desigualtats de gènere i que cal tenir en compte a l'hora de dissenyar i/o implementar una actuació o programa, mentre que els segons es refereixen a les qüestions a tenir en compte en el treball que du a terme un equip, el del PEMB, que poden incidir en el disseny de la política o la interpretació del problema a abordar. Així, els cinc temàtics són:
Eixos temàtics:
Procés de conformació i disseny, llenguatge i visibilització de l'actuació:
La invisibilització de les experiències urbanes de les dones i de tot allò relacionat amb el rol i les tasques que exercien tradicionalment (i encara exerceixen de forma majoritària) ha estat conseqüència en bona part de la manca d'accés de dones als espais de decisió de les polítiques urbanes. Així doncs, resulta necessari:
- Promoure o mantenir la paritat de gènere en el grup tècnic de treball que dissenyi l'actuació;
- Garantir una presència inclusiva i equitativa en termes de gènere (i d'altres eixos de desigualtats) entre les fonts de recerca i d'escolta de casos que s'emprin per a la diagnosi en sentit ampli;
- Revisar l'afectació que pugui tenir la teoria del canvi proposada en l'actuació en termes d'equitat de gènere i tenint en compte el predomini dels rols de gènere i la divisió sexual del treball. Amb preferència per a que contribueixi a una major equitat, en cap cas podrà emfatitzar o reproduir les desigualtats de gènere;
- Posar atenció al llenguatge inclusiu i no sexista, tant del projecte de l'actuació com dels documents i materials gràfics, de senyalística, etc., que se'n derivin;
- Passar per una revisió independent amb perspectiva de gènere i especialització en l'àmbit material de l'actuació.
Accés a béns i serveis que proposa:
La dimensió estructural de la desigualtat entre gèneres i la seva plasmació en les realitats conegudes de la bretxa salarial, els rols de gènere en les cures, el biaix en la participació ciutadana, el sostre de vidre, etc., denota que persisteixen grans diferències en l'accés, control i gaudi de recursos en general, també a la metròpoli. Així doncs, en el disseny de totes les prestacions, béns i serveis que proposi qualsevol actuació sorgida del marc del Compromís Metropolità 2030 caldrà analitzar-ne l'accessibilitat real que s'estigui facilitant, amb especial atenció a les dones destinatàries de l'actuació. Així mateix, partint de les dades que avalen una “feminització de la pobresa”, en totes les polítiques socials (i mesures de caràcter social en altres àmbits de política) caldrà tenir en compte aquest perfil majoritàriament femení en la mesura en què sigui necessari.
Com s'interrelaciona amb les activitats de cures i els usos del temps encara desiguals:
Malgrat l'evolució i diversitat en els rols socials de gènere, la ciutat encara està construïda en gran mesura sota paràmetres de divisió de l'esfera privada residencial (i històricament femenina), de l'esfera pública, laboral i urbanísticament més exalçada (i històricament masculina). Aquest tret urbanístic, la zonificació d'usos encara molt persistent a la ciutat, comporta una major distància per anar de casa a la feina que resta temps a la ciutadania en les seves trajectòries quotidianes. En aquest sentit, enfocaments urbanístics que introdueixen el temps i la mobilitat social com un factor de planejament, contribueixen a una millor conciliació entre activitats productives i reproductives, com és el cas del plantejament de la Ciutat dels 15 minuts (Moreno, 2023), que el PEMB incorpora entre els vectors d'actuació del seu Compromís Metropolità 2030, per considerar que contribueix a fer evolucionar les ciutats perquè s'hi pugui gaudir de vides més sostenibles i de major benestar personal i social. En aquest sentit, qualsevol actuació que s'impulsi en el marc del Compromís haurà de ser compatible amb aquesta idea de ciutat.
Com s'interrelaciona amb la seguretat, la seva percepció i les violències masclistes que encara es produeixen;
La violència masclista és, sens dubte, una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere que existeix a les societats actuals. I les dades mostren de forma continuada que uns 2/3 de les dones l'han patit en alguna ocasió i en alguna de les seves formes. A escala de ciutat, la violència masclista està molt present en les trajectòries quotidianes i les interaccions socials de les dones. En la mesura en què una dona es troba insegura o desprotegida a l'espai públic, el seu dret a la ciutat es veu minvat, en la mesura que no es pot desplaçar o gaudir del seu entorn de la mateixa forma (Muxí, 2015). En aquest sentit, des del PEMB treballarem perquè en qualsevol actuació que s'impulsi en el marc del Compromís Metropolità 2030 s'integri en l'agenda del projecte la revisió tant de la sensació com de l'exposició a la inseguretat per part de les dones, perquè aquesta no esdevingui una barrera en l'ús de la ciutat.
Com contribueix a una participació ciutadana inclusiva i equitativa i al reconeixement i empoderament social de les dones.
Molt associat amb els rols persistents de gènere i el poc temps disponible per a les persones, majoritàriament dones, que duen a terme les tasques de cures, es produeix el conegut biaix en la participació ciutadana. En aquest sentit, qualsevol actuació i procés impulsat des del PEMB procurarà que els horaris, espais i formes de participació afavoreixin la conciliació familiar-laboral-comunitària i siguin respectuosos amb el temps, amb la finalitat de vetllar proactivament perquè siguin inclusius de tota la diversitat poblacional i equitatius en termes de gènere.
Foto: Lucas Amillano
D'altra banda, en favor de la transversalització de la perspectiva de gènere al PEMB, és necessari disposar també d'eixos d'anàlisi i instruments que vetllin per aquesta equitat tant en el funcionament de l'associació com de la seva oficina de coordinació (i d'acord amb el que estableixi el futur Pla d'Igualtat, en elaboració). En aquest sentit, ja fa anys que s'està treballant en els següents eixos:
Eixos procedimentals:
Promoció i ús del llenguatge no sexista i inclusiu:
El llenguatge té un rol determinant en la socialització de les persones i en la reproducció de normes i usos socials. Per tant, la promoció d'una comunicació no sexista és fonamental per promoure l'equitat de gènere, tant en la comunicació interna com en l'externa. En aquest sentit, el PEMB ja disposa d'un manual intern de comunicació inclusiva que també tracta la perspectiva de gènere i el fa servir plenament.
Estructures de representació i participació laboral i de l'associació:
L'equitat de gènere a nivell procedimental suggereix o requereix d'aquesta mateixa equitat a nivell orgànic, amb òrgans decisoris i de representació laboral de composició paritària i facilitant les condicions per a que tots els membres puguin participar-hi en igualtat d'oportunitats (reunions en horari laboral comú, hores alliberades, dret a la desconnexió digital, etc.). En aquest sentit, tant el Comitè de direcció com la Comissió d'Igualtat de l'oficina de coordinació del PEMB respecta aquesta paritat. I en relació als òrgans de l'associació, la seva composició depèn dels representants de les diverses institucions que en formen part, un factor que no es pot controlar des de l'oficina de coordinació. Però s'incentiva que, en la mesura del possible, donin prioritat a persones de gènere femení o no binari quan es presentin delegacions de la representació.
Capacitació i protocols d'actuació:
La capacitació i formació en gènere a les organitzacions, de forma estesa en tots els departaments, és essencial per garantir una transversalització de la perspectiva de gènere en tota l'actuació de l'organització i de forma integrada. Així com disposar de protocols davant situacions en què es vulneri l'equitat de gènere, com els que plantegen els plans d'igualtat establerts a la Llei orgànica 3/2007 i regulats al Reial decret 901/2020. En aquest sentit, el PEMB està elaborant el seu pla d'igualtat de forma voluntària, i ha ofert formació al seu personal en perspectiva i transversalització de gènere a les organitzacions.
Visibilització en els estudis encarregats:
Ja va sent ben coneguda la bretxa de gènere que hi ha a la recerca, en tots els àmbits, i sovint ja es corregeix estudiant causes i conseqüències per separat en homes i dones. No obstant, el reconeixement d'aquesta bretxa i la corresponent inversió econòmica que requereix encara ha de persistir. En aquest sentit, en totes les dades que es generin, fruit dels estudis encarregats pel PEMB, es demanarà el desglossat d'indicadors per gènere, a més d'edat, nivell d'estudis i nivell socioeconòmic. Així com, en tots els estudis s'inclourà la perspectiva de gènere entre els objectius de la recerca per contribuir a millorar-se la seva qualitat.
Tot aquest cabal d'anàlisi de les diferències de gènere que ens proposem dur a terme té com a objectiu millorar el grau d'inclusió tant del funcionament mateix del PEMB com de la seva actuació i treballs, i dotar-los de major i millor qualitat política. Sempre buscant, com a finalitat última, avançar cap a una metròpoli i unes ciutats amb un disseny i un funcionament més equitatiu en termes de gènere.
BIBLIOGRAFIA
Azara Escrivà, Sira; i Gil Vila, Maria Vicenta (2017). Set per introduir la perspectiva de gènere en el procés urbà. Generalitat Valenciana (consultat el 22/11/2023, aquí)
Ivàlua-Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (2021). GP-18 La perspectiva de gènere a l'avaluació de polítiques públiques. Col·lecció Ivàlua: Guies pràctiques sobre avaluació (consultat el 16/10/2023, aquí).
Moreno, Carlos (2023). La revolución de la proximidad. De la “ciudad mundo” a la “ciudad de los quince minutos”. Alianza editorial.
PEMB-Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (2022). Compromís Metropolità 2030 (consultat el 16/10/2023, aquí).
Rodó-Zárate, Maria, i Jorba, Marta (2020). “Metaphors of intersectionality: Reframing the debate with a new proposal”, a European Journal of Women's Studies, vol. 29, issue 1 (consultat el 22/11/2023, aquí).
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.