Barcelona i la regió metropolitana, capitals en la construcció de la Mediterrània Occidental

Metròpoli oberta

La ciutat de Barcelona i la regió metropolitana acrediten un caràcter mediterrani indiscutible. Al llarg dels segles, diverses han estat les civilitzacions que han impregnat amb les seves cultures i tradicions no només Barcelona sinó la globalitat del país. Catalunya ha estat i és una nació oberta a la Mediterrània, en el marc de la qual ha establert intercanvis comercials amb les seves nacions i pobles. En l'actualitat, la ciutat de Barcelona i la seva regió metropolitana estan en condicions de jugar un rol central en la posada en valor de la Mediterrània Occidental, una regió que aplega deu països (Mauritània, Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia, al Sud; Portugal, Espanya, França, Itàlia i Malta, al Nord) amb realitats ben diferents i contrastades però íntimament relacionats a través dels intercanvis comercials que mantenen. Aquest fet, amb uns territoris a banda i banda de la Mar Mediterrània que comparteixen una història comuna, suggereix que hi ha opcions per a la construcció d'un futur en comú: un futur capaç de generar sinèrgies en matèria econòmica, cultural i social. Barcelona i la seva regió metropolitana han de jugar un rol preponderant en aquest procés de construcció d'una Mediterrània Occidental més pròspera econòmicament, més justa socialment i més oberta a la cultura.  

Barcelona i la Regió Metropolitana, capitals en la construcció de la Mediterrània Occidental
Barcelona i la regió metropolitana en l'àmbit de la Mediterrània Occidental

Sovint es parla de la importància de la ciutat de Barcelona en el marc de la Mediterrània o, fins i tot, de l'Espai Euromediterrani. Les referències als valors culturals mediterranis, de divers origen o procedència, han estat permanents en el discórrer dels segles i en les diferents etapes de la història de la ciutat, primer, i més recentment en la configuració de la identitat regional metropolitana. És impossible concebre Barcelona i la seva regió metropolitana, tal i com les entenem avui, sense l'aportació, variada però permanent, dels ingredients propis de les diferents civilitzacions que han poblat al llarg del temps la Mediterrània i les seves terres. 

Banyades per les aigües del Mare Nostrum, Barcelona i Catalunya són hereves de la cultura i les tradicions grecollatines. En el decurs de la seva història, han estat permeables a la influència de diferents pobles i civilitzacions, però la petjada grega i romana sobresurten amb força per sobre de la resta. La pròpia llengua del país, el català, esdevé una de les evidències més clares de l'herència llatina que impregna el tarannà del país i el de la seva capital, la ciutat de Barcelona. Històricament, al llarg dels segles, Catalunya ha mantingut relacions de tot ordre, però fonamentalment comercials, amb els pobles i territoris de la Mediterrània, la qual cosa ha predisposat els catalans a obrir-se a l'exterior tot compartint llurs tradicions i incorporant-ne de noves. És del tot indiscutible el tarannà mediterrani de la societat catalana, de la seva gent, de les seves ciutats i pobles i de la seva cultura. En l'actualitat, aquest esperit mediterrani es concentra en bona mesura en la ciutat de Barcelona i, per extensió, en la regió metropolitana. Sense anar més lluny, Barcelona acull la seu del Secretariat Permanent de la Unió per la Mediterrània (UPM), però també impulsa projectes i accions de promoció del caràcter mediterrani a través d'organismes i institucions com l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED) o el Centre d'Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO), entre d'altres.

Una regió metropolitana capital. Per un lideratge col·laboratiu

Barcelona i la seva regió metropolitana estan en condicions d'exercir un lideratge fort, però al mateix temps col·laboratiu, en el marc de la Mediterrània Occidental. Com ja s'ha dit anteriorment, la ciutat acredita una llarga i contrastada tradició mediterrània i acull diverses institucions i organismes que promouen la cooperació euromediterrània, essent probablement la més rellevant la Unió per la Mediterrània, el Secretariat Permanent de la qual es troba ubicat a la ciutat de Barcelona. El seu àmbit de treball és el conjunt de la Mediterrània i va molt més enllà de l'àmbit específic de la Mediterrània Occidental. Cal disminuir l'escala i posar el focus en un entorn més proper. La cooperació en l'àmbit territorial de la Mediterrània Occidental esdevé una oportunitat de desenvolupament econòmic i social per a la ciutat i la seva regió metropolitana i, al mateix temps, pot esdevenir un valuosíssim instrument al servei del desenvolupament conjunt de la regió i, de forma molt especial, dels països de la Ribera Sud.

És el moment de plantejar la creació d'un model associatiu supranacional que posi en joc els deu països de la Mediterrània Occidental i les seves ciutats, i aquí és on Barcelona té la gran oportunitat d'exercir un nou estil de lideratge basat en la creació de sinèrgies econòmiques, culturals, socials i de tot tipus amb d'altres ciutats de la regió. Es tracta de posar en valor una nova estratègia relacional que vagi més enllà dels estàndards habituals aplicables a la cooperació al desenvolupament; una oportunitat per a una diplomàcia propera, tangible, i que pugui referir-se a projectes concrets. En aquest sentit, la millora de les infraestructures de transport a la regió és un exemple clar de projecte al servei del reforçament de les relacions entre els territoris que la conformen. Uns territoris i unes ciutats més ben comunicats, en definitiva més accessibles, poden afavorir un reforçament de les relacions comercials, però també una millora de la mobilitat de les persones, essencial en el dia a dia de qualsevol nació o poble

Eines al servei de la capitalitat. El cas de les infraestructures de transport

Les infraestructures de transport esdevenen essencials per al funcionament de qualsevol país o territori: articulen la mobilitat de les persones i de les mercaderies i afavoreixen el desenvolupament econòmic i social. Aquest principi és igualment vàlid per als països de la Mediterrània Occidental i, fins i tot, ho és a un nivell més important en comparació a d'altres regions del planeta. Efectivament, els territoris de la Mediterrània Occidental acrediten un desenvolupament desigual pel que fa a les infraestructures i serveis de transport: una ribera Nord amb un nivell de maduresa elevat pel que fa al desplegament de les seves infraestructures, i una ribera sud, en vies de desenvolupament econòmic, que inicia amb retard la construcció de les infraestructures necessàries per afavorir el seu progrés econòmic i social. Dues realitats, doncs, que s'han vist obligades a coexistir en un marc territorial proper i amb un element comú que comparteixen, com és la pròpia Mar Mediterrània.

A través del que es coneix com a Xarxes Transeuropees de Transport (TEN-T), els països de la Unió Europea han implementat una estratègia específica de promoció, disseny i construcció dels corredors de transport que han d'articular la mobilitat de persones i mercaderies arreu del continent. Aquestes xarxes defineixen diversos corredors multimodals, que apleguen varis modes de transport, en l'àmbit de la Mediterrània Occidental, dels quals en sobresurten el Corredor Mediterrani i el Corredor Atlàntic. El primer ressegueix bona part del litoral mediterrani de la Península Ibèrica i concentra la pràctica totalitat dels ports que mantenen relacions comercials amb els països del Magrib. Esdevé un corredor essencial per impulsar i afavorir els serveis de transport marítim de curta distància, el Short Sea Shipping, entre els ports espanyols i els del Magrib. 

Per la banda Sud, els països del Magrib també estan tractant d'impulsar la creació d'un corredor de transport multimodal que sigui capaç de relligar tota la façana costanera del Magrib, des de Mauritània fins a Líbia. Aquest corredor, que es coneix amb el nom de Corredor Multimodal Transmagribí, aplega els principals ports del Sud i esdevé essencial per afavorir el transport marítim amb els veïns del Nord. En l'actualitat, es troba desenvolupat fonamentalment en la vessant viària, a través de l'autopista transmagribina, però té com a gran assignatura pendent el desenvolupament de la component ferroviària, molt més sostenible i vital per a la connexió amb els ports, infraestructures nodals claus per al transport de mercaderies.

La complementarietat entre el Corredor Mediterrani i el Corredor Multimodal Transmagribí és un element essencial per al progrés econòmic i social de la regió. Ambdós corredors articulen, a través del transport marítim de curta distància, bona part dels intercanvis comercials que es duen a terme entre ambdues riberes de la Mediterrània Occidental. Qualsevol estratègia de futur, no només de transport, sinó de creixement econòmic i progrés social, per a la regió haurà de tenir necessàriament en compte l'existència d'aquests dos corredors i la seva capacitat d'articular les relacions de tot tipus a la regió. En una lògica de major afavoriment del ferrocarril en el transport de persones i mercaderies, esdevé fonamental distingir dues situacions diferents, però cabdals, per al futur de la mobilitat a la Mediterrània Occidental. D'una banda, cal treballar per assolir una major complementarietat entre el ferrocarril i l'avió, especialment en el transport de viatgers. Efectivament, per a la curta distància, per sota dels 600km, el ferrocarril esdevé un mode de transport molt competitiu i sostenible. La clau de volta de la multimodalitat ferrocarril-avió cal cercar-la en l'establiment de bones connexions entre ambdós modes de transport especialment a les terminals dels aeroports. En l'actualitat, en un exemple no ben resolt, no existeix la possibilitat de connectar, a través de l'alta velocitat, destinacions del Sud de França amb les terminals de l'aeroport de Barcelona. L'alta velocitat no arriba a les terminals ni se l'espera pel moment. Aquest dèficit de multimodalitat entre dos modes de transport molt competitius, com són l'avió i el ferrocarril, caldria ésser corregit amb urgència.

La segona situació rellevant pel que fa al desenvolupament del transport ferroviari a la Mediterrània Occidental és la multimodalitat entre els ports i el ferrocarril. Aquest és un aspecte clau per afavorir l'activitat comercial entre ambdues riberes de la Mediterrània. El transport marítim de curta distància, que connecta de forma àgil i eficient els ports d'ambdues ribes, necessita de l'ajuda d'un mode de transport igualment àgil i eficient per fer arribar les mercaderies a la seva destinació final. Aquesta és la gran oportunitat per afavorir el desenvolupament dels corredors ferroviaris, en bona connexió amb els ports, a ambdues riberes de la Mediterrània Occidental. Malauradament, però, aquesta necessària complementarietat entre els ports i el ferrocarril no es troba, hores d'ara, prou desenvolupada als corredors que recorren ambdues ribes i que són, fonamentalment, el Corredor Mediterrani, a la riba Nord, i el Corredor Multimodal Transmagribí, a la riba Sud. Cal afavorir la construcció de plataformes logístiques multimodals que siguin capaces de posar en joc l'operativa portuària i els serveis de transport ferroviari. Aquest és un dels grans reptes de present per tal de transformar el transport de mercaderies en l'àmbit de la Mediterrània Occidental en una activitat econòmica més sostenible tot reduint la seva dependència del transport per carretera.

Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli oberta aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari: