Aigua i energia, un dret com una casa

Metrpoli Cohesionada

El dret a l'habitatge no s'entén sense que la llar inclogui també els serveis necessaris per a fer-la digna, habitable i segura, preparada per a acollir les necessitats bàsiques d'il·luminar-se, escalfar-se, mantenir la higiene personal, cuidar i ser cuidat. El dret als subministraments bàsics és el garant de possibilitar totes aquestes condicions. Moviments socials com l'Aliança contra la Pobresa Energètica han empès diferents mobilitzacions i mesures, i fins i tot lleis -com la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya- per a aturar els talls i acabar amb el deute de les persones en situació de vulnerabilitat. Però cal que les administracions i, especialment aquelles més properes a la ciutadania (la municipal, la regional) implementin d'aquestes legislacions d'urgència que tant s'han hagut de defensar des del carrer. És imperant aconseguir arribar millorar i dignificar el dia a dia i les condicions de vida de les famílies en situació de pobresa energètica i anar més enllà dels talls aturats, caminant cap a la garantia universal del dret humà a l'aigua i del dret a l'energia. Cal posar sobre la taula, sense més demora, estratègies que tracin les línies vermelles que les grans empreses privades energètiques i de l'aigua no puguin creuar mai més.

Aigua i energia, un dret com una casa
1.Context i situació

L'àrea metropolitana de Barcelona consta de 36 municipis, una superfície de 636 km2 i més de 3,2 milions d'habitants. És la vuitena àrea metropolitana més gran d'Europa i, en les dues últimes dècades, la ciutat ha evolucionat de centre industrial a economia basada en els serveis, amb la centralitat del turisme dins de l'economia de l'àrea. Es tracta d'una àrea urbana densa i, en termes de pobresa energètica, es pot parlar de factors de vulnerabilitat específicament urbans: els habitants de ciutats tenen accés a més treballs i millors salaris però també estan subjectes a un nivell general de preus de béns i serveis més alt, especialment, el preu de l'habitatge. Actualment, els preus i les dinàmiques del mercat de lloguer a Barcelona són clau per entendre processos de reordenació sòcio-espacial, empobriment i marginació que resulten en grups poblacionals amb rendes baixes expulsats d'àrees cèntriques com a resultat dels ràpids increments dels preus de l'habitatge. Pel que fa a l'emergència climàtica i a la seva afectació a l'AMB, convé destacar el següent anàlisi del projecte Europeu EmpowerMed, destinat a empoderar dones per lluitar contra la pobresa energètica al Mediterrani:

“Aquest any, les altes temperatures estiuenques es van associar a augments de la mortalitat en països europeus, sobretot, de gent gran. Els estudis específics van establir la relació entre situació socioeconòmica i risc relatiu de mortalitat durant l'estiu de 2003 a Barcelona, atès que, en comparació amb els estius dels cinc anys anteriors, la mortalitat va ser més gran entre dones, persones d'edat avançada i persones amb menys educació que la primària. Cal interpretar, per tant, les conseqüències previstes del canvi climàtic – estius més extrems, amb menys dies de precipitacions, més calor i onades de calor més freqüents i més intenses – des d'una perspectiva de vulnerabilitat i desigualtat urbanes.”

Pel que fa a la regió metropolitana de Barcelona, de manera més àmplia, cobreix una població de prop de 5 milions d'habitants. Des d'una perspectiva de solidaritat és, com a mínim, desaconsellable que es generin desigualtats entre els diferents municipis quant a l'accés als subministraments bàsics. És necessari que s'estableixin eines per a la coordinació i per a compartir les bones pràctiques que es duguin a terme a una diversitat de municipis. Malgrat el paraigües que representa la Llei 24/2015, el seu aterratge a cada territori i als serveis socials o oficines d'assessorament energètic de cada municipi és molt diferent. Tenint en compte que la regió metropolitana de Barcelona no compta amb un govern propi, seria recomanable identificar els buits o necessitats que diferents municipis o zones puguin presentar, per tal de trobar respostes conjuntes.

Quant a context, també és rellevant la situació de gestió privatitzada de la totalitat de la xarxa de distribució energètica a nivell de la regió, amb més presència de gestió pública en la generació i comercialització d'energia (sent encara casos molt aïllats). Pel que fa a l'aigua, existeix també una elevada proporció de gestió privatitzada, tot i que es tracta d'un àmbit, de competència municipal, en el que encara la liberalització no ha pogut penetrar de la mateixa manera que a l'energia. Cal mirar a experiències de municipalització com les d'Arenys de Munt o Terrassa, així com als operadors públics que es mantenen en aquesta àrea (Aigües del Prat, Sabemsa a Barberà del Vallès, Aigües de Vilanova i la Geltrú, entre d'altres), davant una concentració important de la multinacional Agbar-Suez al territori.

2.Habitatge digne i drets a l'aigua i l'energia, des d'una perspectiva de base, posant les persones afectades al centre
2.1.  Habitatge digne, adequat i assequible en una metròpoli territorialment cohesionada

El dret a un habitatge digne està àmpliament reconegut com a fonamental, des de la Declaració Universal dels Drets Humans, en el seu article 25, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, article 11; fins la Constitució Espanyola, article 47. Aquest dret va més enllà de garantir un espai físic per a viure-hi. La dignificació d'aquest espai comporta incloure-hi l'accés a tots els serveis necessaris per a desenvolupar una vida que mereixi ser viscuda, que implica necessàriament, l'accés a l'energia i l'aigua. En aquest sentit, l'accés universal als serveis bàsics és fonamental per garantir el dret a un habitatge digne.

En l'actualitat, aquests béns comuns: habitatge, energia i aigua, estan mercantilitzats i el seu accés limitat o condicionat a la voluntat de les empreses privades que el gestionen. Aquest fet, fa que aquesta limitació es basi en el nivell d'ingressos de les famílies que, si és baix, comporta un accés precari o insegur, produint-se situacions de vida infrahumanes, com l'amuntegament o la inhabitabilitat, portant com a conseqüència la necessitat d'ocupació d'habitatges i la connexió irregular als subministraments, ja que sense la titularitat de l'habitatge la majoria d'empreses de serveis es neguen a regularitzar-ho, amb la situació de perillositat que se'n deriva, relacionada amb el risc d'incendis

La precarietat en l'accés a aquests serveis també pot minvar la garantia d'altres drets, per una banda, destinant els ingressos a pagar el lloguer i les factures en detriment de les despeses destinades a l'adquisició de productes de primera necessitat: alimentació i medicaments; i per l'altra, afectant a l'educació, per no disposar d'espai necessari i digne per a l'estudi a casa, i a la salut, per la presència d'humitats i climatització insuficient. Totes aquestes circumstàncies afecten de forma diferenciada a les dones, ja que per una banda estan sotmeses a múltiples discriminacions que dificulten l'accés adequat a un habitatge; a la vegada que, en recaure sobre elles les tasques de cures i responsabilitat de la llar, i més en famílies de baixos ingressos que no poden externalitzar-les, fa que la impossibilitat de tenir uns serveis bàsics suficients els hi afecti més, ja que en fan més ús perquè passen més temps a casa i perquè les tasques de cures ho requereixen

El parc d'habitatges de l'àrea metropolitana de Barcelona presenta greus deficiències en termes d'eficiència energètica, factor que encareix les factures de subministraments. Segons el Pla Metropolità de Rehabilitació d'Habitatges (PMRH), que farà possible la rehabilitació de 10.000 habitatges, s'estalviaran més de 20.500 MWh l'any

L'accés a un habitatge i als subministraments bàsics d'aigua i energia han d'estar garantits de forma universal, independentment del nivell d'ingressos. Actualment, amb la Llei 24/2015 existeixen mecanismes per evitar el tall de subministraments a famílies vulnerables i fer front al deute que se'n deriva. La manca de voluntat política per establir els mecanismes necessaris per la condonació d'aquest deute, ha portat a moltes famílies a patir assetjament per part de les empreses i fer-les sentir culpables de la situació en la que es troben. L'assetjament és una pràctica que te greus impactes en la salut de les persones i que és urgent erradicar, com ja han aconsellat organismes com el Síndic de Greuges de Catalunya o la mateixa APE en diferents moments i campanyes, liderades per les mateixes persones afectades que són testimoni d'aquest patiment i xacra.

Alhora, serà important facilitar l'accés als ajuts ja existents, en excés, burocratitzats, i desenvolupar nous mecanismes en favor de les famílies vulnerabilitzades.

Aigua i energia, un dret

2.2.  Reconstrucció col·lectiva de l‘aigua i l'energia com a drets bàsics

A l'APE lluitem per garantir l'accés universal als serveis bàsics d'energia i aigua, des de i per a les persones afectades, empoderades en aquesta lluita, practicant el suport mutu i la horitzontalitat. Això significa que es parteix del trencament amb la cultura dels experts, i es planteja que tothom te coneixement propi sobre l'energia, ja que aquesta forma part del nostre dia a dia. I, concretament, sobre la vivència de l'accés a ella, les persones en situació de vulnerabilitat en particular acumulen sabers que són inestimables sobre l'èxit o el fracàs de les polítiques i les mesures que les institucions i les empreses subministradores en garantir aquests drets. La construcció col·lectiva de coneixement en l'àmbit de la pobresa energètica i de la transició energètica ha de passar, inevitablement, per un enfocament de drets, així com per posar les persones afectades al centre. La ciutadania en general, a més, tindrà el repte de corresponsabilitzar-se, sense assenyalar, aquella part de la població que ho te pitjor per afrontar l'emergència climàtica o la descarbonització de l'economia.

Entenem que a totes aquelles famílies que no poden pagar les factures se'ls ha de garantir un servei que es consideri necessari per a una vida digna, sense riscos de talls o acumulació d'un deute. Cal recuperar el control sobre aquests serveis bàsics actualment mercantilitzats, i considerar-los com a béns comuns, com són actualment l'educació o la sanitat. Seria impensable que l'accés a l'educació o la sanitat estigués determinada al nivell d'ingressos o a l'acumulació d'un deute a pagar a posteriori. Per tant, no podem permetre que l'accés a l'energia i l'aigua generi un deute a les famílies que no poden afrontar el pagament de les factures. I, tot i que advoquem per un canvi de model energètic on es posi la vida en totes les seves formes al centre, i no el capital com en l'actualitat, entenem que en aquest context han de ser les empreses les que assumeixin aquesta càrrega, doncs, amb la mercantilització de drets bàsics estan acumulant beneficis milionaris any rere any.

El plantejament que l'accés als subministraments bàsics (aigua i energia) és un dret no ens sembla cap novetat a dia d'avui, però encara cal molt recorregut per a la seva implementació i garantia entesa de manera àmplia i en les seves diferents vessants. El Dret Humà a l'Aigua i al Sanejament està reconegut per les Nacions Unides des de 2010 i el dret a l'energia és, fa dècades, defensat per diversos acadèmics, col·lectius i organismes de referència. Que el fet de poder pagar l'aigua o la llum no sigui condició necessària per tal de gaudir-ne és, avui, un plantejament de sentit comú, igual com ho és l'accés universal a l'educació i la salut. Amb els subministraments, però, entra en joc la privatització d'aquests serveis, que fa que la perspectiva i vocació de servei públic i la participació comunitària sigui negada o impossibilitada. El plantejament, mentre aquests serveis no siguin recuperats, és senzill: el subministrament s'ha de garantir, també quan la persona no te ingressos o te ingressos baixos, i s'ha d'evitar alhora que es generi un deute. Plantejar l'acumulació de deute de subministraments en l'educació i la sanitat ha portat a països com el Regne Unit i Estats Units a situacions greus amb els deutes de sanitat i educació, que en l'àmbit espanyol no hem conegut. En canvi, aquí no ens estranya que les persones acumulin deutes energètics de milers d'euros. Aquesta lògica d'empobriment de la població a través de les factures ha d'acabar: mentre l'empresa subministradora faci benefici amb un servei bàsic caldrà obligar-los a assumir responsabilitats.

En aquest sentit, volem remarcar la importància de la signatura del conveni entre administració i Endesa del passat 29 de març com a exemple a seguir. Aquest conveni estableix que el pagament del deute acumulat per les famílies vulnerables en el passat, des del 2015 fins el 2020, l'assumiran amb aquests percentatges les següents institucions: Endesa el 73% i l'administració, a través de diferents estaments, el 27% restant. El deute a futur es podrà veure reduït pel finançament a parts iguals entre empresa i administració, d'un fons de solidaritat.

2.3.  Reconeixement de drets bàsics i rendes garantides.

Per últim, cal destacar que gran part de les persones que pateixen pobresa energètica tenen dret a (o almenys han sol·licitat) la renda garantida o l'ingrés mínim vital. Aquests ingressos i rendes garantides poden ajudar a garantir també els drets bàsics (com poden ser l'aigua o l'energia), però cal evitar que aquests diners serveixin per pagar factures que no estan ajustades a les necessitats de les famílies o que provenen de contractacions o canvis de companyia fraudulentes que obliguen les persones consumidores a pagar més del necessari. Alhora, les rendes garantides o ingressos mínims vitals no haurien de contemplar com a ingressos els ajuts de lloguer, així com altres tipus d'ajuda en detriment de la persona afectada. Massa sovint es dona una lògica de laberint i periple burocràtic que les persones en situació de vulnerabilitat han de sostenir en mig d'uns modes de vida ja de per si precaris, tasques de cura o indisposicions per motius de salut. Aquestes rendes, si han d'anar de la mà i ajudar a garantir drets, han de simplificar els processos i requisits d'accés, així com assegurar que no es generen incompatibilitats per a altres ajuts que poden ser necessaris en un futur. Malgrat es cobri una renda garantida o ingrés mínim vital, ha de prevaler la possibilitat del pagament d'aquests serveis (aigua i energia) en condicions de progressivitat, que permeti sostenir el present sense hipotecar el futur.

3. 15 recomanacions i propostes concretes

Per tal de passar de la teoria a la pràctica, creiem indispensable plantejar propostes concretes, recomanacions en forma de mesures que puguin començar a aplicar-se des d'avui mateix, per tal de caminar cap a la garantia dels drets que hem descrit durant els anteriors apartats.

Cal remarcar, a més, que aquestes propostes sorgeixen de la construcció col·lectiva de coneixement que es dona en el si de l'Aliança contra la Pobresa Energètica i de les persones que en formen part, així com dels diferents moviments amb qui ens agermanem i que treballen per la sobirania energètica popular.

  1.  .Impuls definitiu en la signatura de convenis que preveu la Llei 24/2015 per la condonació del deute a les famílies vulnerables, amb aquelles empreses que encara no ho han fet.
  2. Persecució i denúncia de les males pràctiques de les empreses que assetgen a les famílies vulnerables protegides per la Llei 24/2015 per raó del deute acumulat.
  3. Garantia dels punts de subministraments independentment del règim habitacional en el què es trobin les famílies que viuen a l'habitatge. Desplegament dels diferents protocols per a la instal·lació de comptadors provisionals en llars ocupades, tant per a l'aigua com en l'energia, garantint la mateixa aplicació als diferents municipis de la regió, per evitar la desigualtats territorials.
  4. Estudi i activació de mecanismes per a detectar la pobresa energètica amagada, així com mesures per afrontar la feminització de la pobresa energètica, tenint en compte la interseccionalitat amb altres eixos de desigualtat.
  5. Punts d'assessorament específic per temes relacionats amb la pobresa energètica, inclòs assessorament legal.
  6. Auditories a les empreses energètiques: transparència i informació sobre els preus per saber el cost real de la producció energètica.
  7. Recuperació de l'àmbit de la distribució en mans públic-comunitàries, assegurant el bon estat de les xarxes de distribució.
  8. Impuls i creació de comercialitzadores públiques, prioritzant l'àmbit municipal i d'atenció propera, amb participació ciutadana i mesures concretes per a les persones en situació de vulnerabilitat.
  9. Desenvolupament i facilitats per a la producció d'energia reproductora de vida i no destructora, és a dir, prioritzar els usos que permeten sostenir la vida, en detriment dels que es guien pel lucre i la maximització dels beneficis d'uns pocs.
  10. Facilitat i acompanyament a la creació de comunitats energètiques locals, que incloguin les persones en situació de vulnerabilitat com a subjectes actius.
  11. Urbanisme pensat per a les persones que hi viuen, no per a l'especulació a favor de les empreses constructores o el turisme.
  12. Extensió més gran d'àrees verdes per a facilitar la regulació exterior de la temperatura.
  13.  Augment del parc d'habitatge públic a partir de l'expropiació legal de pisos de grans tenidors.
  14. Millora de l'eficiència energètica del parc d'habitatge ja construït i el de nova construcció: el públic amb diners públics, el privat, amb obligacions als ens propietaris, per evitar, la transferència de recursos públics al benefici privat.
  15. Ajuts i subvencions per a l'adquisició d'electrodomèstics eficients per a llars amb dificultats econòmiques.

Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli cohesionada aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra poltica de cookies, aqu. Si continues navegant ests acceptant-la.   
Poltica de cookies +