12 raïms o 12 grills de mandarines?
Mirada oberta al malbaratament alimentari
- Marta Pons Cabanes - Coordinadora general de Food Coop Bcn
- 19-12-2018
- 261 Lectures
L'any passat per aquestes dates, vaig dur la meva filla i una colla d'amigues a espigolar un camp de mandarines a les Terres de l'Ebre. Amb d'altres persones voluntàries i tan sols tres hores relaxades vam recollir 3.250kg de mandarines delicioses i vam marxar que encara en quedaven als arbres. La família propietària del camp en qüestió tenia dificultats per a canalitzar el producte després que tanqués la cooperativa local. Aquest any l'experiència malauradament és repeteix, són moltes les mandarines malbaratades.
Si parlem de malbaratament alimentari, aquesta és la dada més universal: 1 de cada 3. És a dir, un terç dels aliments que es produeixen per a consum humà es perd al llarg de tot el cicle alimentari, del camp al plat. (FAO 2011). Però, de què parlem quan parlem de malbaratament?
Seguint el fil de les mandarines, recordo algun cap d'any que no vam ser a temps de comprar raïm (a preus poc populars) per celebrar el ritual de les campanades i vam aprofitar les mandarines que hi havia al fruiter. Aquest gest amb intenció podria esdevenir llavor de canvi? I si aquest any féssim les campanades amb mandarines? fruits que ens porten a taula els reptes d'incidir en les polítiques alimentaries d'un territori concret i proper. Desgranem les mandarines que ningú vol, estirant algun dels fils de la problemàtica del malbaratament alimentari.
L'objectiu és obrir espais de diàleg i d'acció cap a un sistema alimentari més sostenible i just en clau metropolitana, aquest és l'esperit de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana impulsada des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
Efectivament, el malbaratament alimentari pren rellevància institucional i ciutadana. Diverses agendes internacionals posen de relleu la problemàtica. El Pacte de Milà ha situat el malbaratament alimentari en un lloc prioritari per a la sostenibilitat de les ciutats. L'ONU en els Objectius de Desenvolupament Sostenible estableix el compromís de reduir a la meitat el malbaratament (ODS#12.3) dins l'objectiu de garantir modalitats de consum i producció sostenibles (ODS#12). Si tenim en compte un enfocament holístic del sistema alimentari, es contemplen dues dimensions: la vertical (producció, transformació, transport, venda, distribució, càtering, consum, reciclatge i residu) i l'horitzontal (qualitat de vida, salut, economia, educació, justícia social, democràcia, medi ambient, cultural). Per tant, els processos que s'esdevenen en el context dels sistema alimentari prenen força per la seva capacitat de generar sinèrgies i enllaçar els diferents ODS, més enllà de la seva temàtica específica. Així, per exemple, la reducció de les desigualtats (ODS#10) també ens parla de malbaratament i de sistema alimentari. Així ho apuntava el meu col·lega Marc López en una entrada anterior al bloc, en vincular les polítiques alimentàries amb l'objectiu referent al concepte de benestar (ODS#3) i al de canvi climàtic (ODS#13). En aquest sentit, les polítiques alimentàries són claus per la seva capacitat de generar impactes i processos de transformació social vers una metròpoli resilient, pròspera i cohesionada.
El sistema alimentari actual no garanteix les necessitats nutricionals de la població mundial i d'altra part es llença menjar. Tot i que són creixents les veus que subratllen la necessitat de diferenciar malbaratament i política de reducció de la pobresa, el nexe és recurrent. Quantes persones es podrien alimentar amb tot allò que llencem? Sembla clar que no cal produir més.
Ens trobem davant d'una problemàtica complexa amb impactes mediambientals, socials i econòmics. Els aspectes mediambientals del malbaratament no són gens menyspreables i es poden contemplar en diferents dimensions: escalfament global, esgotament de recursos hídrics, ocupació del territori de conreu i pèrdua de biodiversitat. Quan llencem un aliment, estem també malbaratant tots els recursos naturals, tecnològics i humans que s'han destinat a produir-lo. Així, per exemple, considerant les emissions de CO2 causades pel malbaratament alimentari, aquest seria el tercer país emissor de gasos d'efecte hivernacle per darrera de la Xina i els USA (LULUCF : Land use, land use change and forestry).
Cal fer un esforç per aterrar les dades a peu de carrer. L'any 2011 la “Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya” quantificà en 262.471 tones (34,9 kg/hab. i any) el malbaratament alimentari de les famílies, els restaurants i els comerços al detall, sense incloure el malbaratament de la distribució a l'engròs, el de la indústria agroalimentària i el del sector primari. Aquesta xifra equival a llençar el menjar consumit durant 25,5 dies o a nodrir més de 500.000 persones durant un any. Per tant, ens movem amb xifres que demanen ser actualitzades des d'una visió integral del cicle alimentari.
Aquesta tardor 2018 s'ha presentat la “Diagnosi de pèrdues i malbaratament alimentari (PMA) a la producció primària, l'agroindustria i la distribució a l'engròs del préssec i la nectarina al 2017”. L'estudi quantifica en 53.317 tones les PMA, equivalents a 2.800 camions posats en fila índia cobrint la distància de Barcelona a Montserrat. L'estudi posa en relleu la necessitat de quantificar la problemàtica tot i la seva complexitat metodològica, amb enfocaments de cadena sistèmics que tinguin en compte els desequilibris de les relacions de força dels agents de tot el cicle alimentari.
La reducció i la prevenció del malbaratament alimentari avui amplia horitzons, desborda l'àmbit del residu i aborda una visió més integral de la problemàtica que implica transitar cap a un model de producció i de consum més responsable i sostenible. Es requereix d'una mirada àmplia a tot el cicle alimentari des del camp al plat; on coresponsabilitzar de manera transversal tots els agents implicats en clau de quàdruple hèlix per copsar la magnitud de la problemàtica i l'emergència de solucions multidimensionals a nivell local i internacional.
Des de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, recentment s'ha presentat la Declaració de la Xarxa pel Dret a una Alimentació Adequada per reclamar el debat i l'aprovació de la proposició de llei per la prevenció i la reducció del malbaratament alimentari a Catalunya. Les iniciatives i solucions innovadores requereixen marcs legals facilitadors per desplegar-se.
El passat 24 de novembre, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de Residus, juntament amb la Plataforma Aprofitem els Aliments i la col·laboració, entre més d'una trentena d'entitats, del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), i més de 150 persones voluntàries van coorganitzar la jornada #zerofoodwaste on més de 1.500 persones van compartir plaça en un gran banquet gratuït elaborat amb aliments recuperats, frescos i deliciosos que queden fora dels circuits alimentaris.
Es van rescatar 2.445 kg. d'aliments. Aquestes més de dues tones de menjar recuperat suposen un estalvi d'emissions de C02 equivalent a 880 litres de gasolina. A nivell de petjada hídrica, cada kilogram de menjar recuperat i per tant consumit respon a un litre d'aigua no malbaratada. Es van estalviar per tant, 2.530 dutxes. (Font: Fundació ENT. Calculadora del valor dels aliments: https://www.elvalordelsaliments.cat/calculadora/)
Aquests 2.445 kg suposen un estalvi de 3.625 euros tenint en compte el seu preu al mercat. Però, un aliment val el seu preu? Visibilitzar el valor dels aliments és també posar en valor l'economia de les cures que sustenta i nodreix la vida individual i col·lectiva. Incorporar una mirada vers la quotidianitat on les dones tenim un paper central pot obrir camins cap a noves narratives i pràctiques per un sistema alimentari bo per les persones, pel territori i pel planeta.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.