La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona

Paper de treball

  • 06-07-2015
  • Pla 2030
  • 318 Lectures

La situació de crisi econòmica que afecta els països del sud d’Europa ha comportat un agreujament de la problemàtica social en les seves àrees urbanes. Les conseqüències més visibles han estat l'elevada taxa d’atur, l’important increment de les desigualtats de renda, els riscos de degradació dels serveis públics o l’augment dels nivells de pobresa i d’infrahabitatge. També, però, s’està generant una altra conseqüència menys aparent: un augment de la segregació urbana; és a dir, de la tendència dels grups socials a separar-se en l’espai urbà en funció de la seva renda i d’altres variables com l’origen o l’edat.

segregació urbana

Tal com apunten els autors, les ciutats amb una segregació urbana més gran són, òbviament, les menys cohesionades socialment, però també les menys segures i amb una qualitat de vida menor. Analitzar com es manifesta aquesta segregació, quines conseqüències té sobre la degradació de l’entorn, l’ús de serveis públics, els riscos per a la salut, la llibertat d’oportunitats, i, sobretot, debatre sobre la utilitat i conseqüències de la intervenció pública en relació a la segregació urbana són els principals objectius d’aquest document.

Autors:

  • Oriol Nel·lo. Geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori, temes sobre els quals ha publicat un bon nombre de llibres i articles científics. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona (Doctor en Geografia) i a la Johns Hopkins University (Mestratge en Afers Internacionals). Ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011). Actualment, és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Ismael Blanco. Investigador Ramon y Cajal a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques i al Departament de Ciència Política i Dret Públic de l'Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Ciència Política per l'UAB. Ha estat investigador postdocotral Beatriu de Pinós al Departament de Política i Polítiques Públiques de la De Montfort University (Regne Unit). Ha estat el director de l'estudi 'Barris desafavorits davant la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica' (Programa Recercaixa). 

 

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.

Política de cookies