Vicent Llorens i Ramón Marrades expliquen la clau del canvi de La Marina de València: innovar en l'espai públic i aconseguir que la ciutadania se'l fes seu
Una quinzena de representants de diverses institucions assisteixen al col·loqui amb el director gerent i el director estratègic del Consorci València 2007
- 17-10-2017
- Resum d'activitats
- 106 Lectures
Quan Vicent Llorens i Ramón Marrades es van posar al capdavant com a director gerent i director estratègic respectivament del Consorci València 2017 es van trobar un forat econòmic de 4,6 milions d'euros de deute, pèrdues constants i un espai totalment infrautilitzat. En arribar a la direcció del consorci, han explicat durant el dinar-col·loqui organitzat pel PEMB, van prendre dues decisions clau: canviar el nom original de Marina Rei Juan Carlos I per Marina de València i aprovar un pla estratègic per aconseguir l'apropiació ciutadana de l'espai, dotar-lo de contingut i d'usos, que fos sostenible econòmicament i que esdevingués un lloc reconeixible i atractiu perquè les persones el poguessin sentir com a seu.
“Vam decidir tirar per l'activació productiva i perquè la ciutadania prenguera el control: s'havien posat barreres físiques i socials i l'espai quedava aïllat de la resta de la ciutat”, ha recordat Llorens, que ha assegurat que han treballat amb la voluntat de “recuperar l'espai públic” i obrir el territori amb activitats molt simples relacionades amb la mar, la nàutica, la cultura, la formació i l'emprenedoria, el turisme i la gastronomia juntament amb una sostenibilitat econòmica i la gestió eficient de l'agència de desenvolupament. “Actualment l'espai de La Marina està en constant ebullició: hem capgirat la percepció de la ciutadania que ara és positiva i hem aconseguit reduir el deute”, ha detallat el director gerent durant el dinar-col·loqui, que ha comptat amb una quinzena de representants de diverses institucions.
Per la seva banda, Marrades ha explicat que han obert l'oficina del consorci a la ciutadania i han preguntat als agents implicats cap a on s'hauria de desenvolupar el projecte. Una de les accions que van emprendre per aconseguir que la ciutadania es fes seu l'espai va ser impulsar un procés participatiu per canviar els noms dels diferents espais de La Marina. “El nom és l'element principal per reconèixer un lloc i este està relacionat amb la seua identitat. Els espais de la Marina s'identificaven fins ara amb referències genèriques i ara s'anomenen amb noms senzills que els veïns i veïnes han decidit”, ha recordat.
En definitiva, Llorens i Marrades van canviar l'orientació estratègica de La Marina per vincular-la a la innovació i adoptant els preceptes del placemaking per convertir-la en l'epicentre de la nàutica i del desenvolupament econòmic a València. A més, han treballat per fer de La Marina un espai que no quedi aïllat de la ciutat ni de la seva gent per a que pugui ser un referent àgil i eficient en un entorn que té tots els elements per formar part d'un districte innovador. “Tenim massa crítica, avantatge competitiu, qualitat de lloc, diversitat i inclusió i cultura de col·laboració”, ha manifestat Marrades.
Un any després d'haver assumit la direcció de La Marina, han avançat, el consorci ha augmentat un 34% els ingressos, gaudeix d'una orientació estratègica i visió col·lectiva, s'ha posicionat com espai vinculat a la innovació, s'estan duent a terme noves concessions, s'ha aconseguit implicar diferents tipus d'agents, han augmentat els esdeveniments i s'han diversificat els seus usos.