Una setmana dedicada a la prospectiva mostra com és possible abordar l'estudi dels futurs possibles des de diferents enfocaments

L'escola d'estiu de la Fundació Blanquerna, el CPPFS i el PEMB 'Els futurs del futur' serveix com a primer acte de commemoració dels 30 anys del PEMB

  • 09-07-2018
  • Actualitat del PEMB
  • 68 Lectures

L'Escola d'Estiu de Prospectiva Blanquerna (EEPB), organitzada pel Centre for Postnormal Policy & Future Studies i patrocinada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona en el marc del 30è aniversari de l'associació, ha tancat aquest divendres amb l'últim dels poliàlegs dedicat a la “Comunicació i la participació”, després d'una setmana dedicada a diferents enfocaments i teories sobre com estudiar el futur.

Oriol Estela dóna la benvinguda als assistents al curs
Oriol Estela dóna la benvinguda als assistents al curs

Una de les aproximacions del futur ha vingut de la mà de Stuart Candy, consultor i professor associat de l'Escola de Disseny de la Universitat Carnegie Mellon, que ha introduït alguns conceptes bàsics des de la perspectiva dels “Futurs experiencials”, una aproximació a l'estudi dels futurs que emfatitza en experimentar els futurs per una major comprensió, a través de diferents exercicis i pràctiques de design thinking. Com a conclusió, segons Candy, les 3 dimensions a tenir en compte en els estudis del futur són la diferència, perquè tot el que se sap del futur és que serà diferent del present; la diversitat, perquè existeixen molts futurs possibles ja que el futur és el fruit de la interacció de molts factors, i la profunditat i concreció: es pot experimentar com afectarà el futur en particular a diferents fenòmens o col·lectius de població.

Enric Escorsa O'Callaghan, director executiu a IALE on treballa en projectes d'Intel·ligència Competitiva i Tecnologia Scout, així com projectes d'avaluació tecnològica, ha presentat el seu enfocament basat en els “Futurs mesurats”. Escorsa ha posat de manifest la importància de la ciència de les dades, de la sensorització i el big data, i del data mining (o mineria de dades) per afrontar el futur, però sobretot ha deixat clara la importància de que hi hagi professionals que tinguin la capacitat d'entendre tant la naturalesa d'aquestes dades com els orígens.Es poden fer estudis de tecnologies i creixement del sector quan no es coneix el camp ni el context? Rotundament, sí. I la intenció no és substituir els experts, sinó aportar-los el coneixement de la data science, oferint-los dades reals sobre el seu sector. Però evidentment, seran els experts de cada sector els que millor sabran interpretar aquestes dades i anar definint marcs de les tendències i les evolucions futures”, ha explicat Escorsa.

Els “Futurs anticipats” han estat un altre dels enfocaments protagonistes del curs, introduït pel professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Trento, Roberto Poli, guardonat amb la primera Càtedra UNESCO de Sistemes Anticipatoris.  La Teoria de l'Anticipació, una nova branca dels estudis sobre futurs, pretén proporcionar fonaments teòrics per traduir prediccions i previsions d'actuació en el present. Explora la qüestió de si hi ha un terreny comú on els futurs estudis i altres disciplines es reuneixin i puguin treballar conjuntament.

Jordi Serra, el coordinador del curs i director d'investigació del Centre de Política Post-normal i Estudis de Futurs, i Ziauddin Sardar, director del mateix centre, han estat els encarregats d'explicar la Teoria dels Temps Postnormals (PNTT), un esforç intel·lectual recent per avaluar la rellevància dels futurs en l'actualitat. La PNTT té com a objectiu proporcionar una comprensió més profunda del canvi i de la forma en què ens enfrontem al futur i vol proporcionar un enfocament més complet per viure el present tenint la mirada posada al futur. Serra i Sardar han detallat quines són les 3C dels Temps Postnormals: la Complexitat dels fenòmens i dels sistemes, les Contradiccions en el sistema, i el Caos generat. “Com més complexes, contradictòries i caòtiques siguin les coses que passin, més evidenciaran el seu caràcter postnormal”, han assegurat.

La cinquena aproximació als futurs ha vingut de la mà d'Elisabet Roselló, investigadora de tendències estratègiques i consultora en temes d'innovació, i de Wendy Schultz, fundadora i directora d'Infinite Futures, que han fet la seva aportació sobre els “Futurs aplicats”. Aquest enfocament parteix de la premissa que amb el treball en el present es pot millorar la preparació per al futur. “Des del punt de vista de la planificació estratègica, la prospectiva i l'estudi dels futurs són bàsics per a començar a treballar”, han afirmat. Però també és cabdal trobar l'enfocament i la caixa d'eines més adequada en cada moment i en cada context. Per exemple, eines basades en diferents tècniques d'anàlisi, com la de l'Innovador 0; dinàmiques de visualització, com l'Experimentació de Necessitats de les Generacions Futures; dinàmiques de facilitació, com la de Six Thinking Hats; etc. En definitiva, eines contrastades per a començar a treballar en la preparació pel futur, sigui quin sigui dels múltiples possibles.

Poliàlegs: reptes urbans del futur

A banda del Seminari dels matins sobre aproximacions a l'estudi dels futurs, l'escola d'estiu ha dedicat un espai cada tarda als debats temàtics, seguint la metodologia dels poliàlegs. Han estat un espai de trobada d'experts i no experts en les diferents temàtiques que ha servit per analitzar el fenomen urbà en aquests diferents àmbits des de la perspectiva dels temps postnormals. Pel que fa al primer dels poliàlegs, patrocinat per la Fundació Carles Pi-Sunyer, ha girat sobre la Governança Multinivell i han sortit qüestions com què ha d'aportar de nou la governança metropolitana respecte l'estat; com incloure tots els interessos i arribar a consensos; i com la tecnologia aplicada pot arribar a condicionar la governança i la fisonomia de les ciutats.

Pel que fa al poliàleg patrocinat per l'IERMB sobre Diversitat i inclusió social, s'ha conclòs que les ciutats haurien de crear proactivament les condicions per facilitar una inclusió social mútua, cohesionant totes les parts. Per altra banda, al poliàleg dedicat a l'energia i a la sostenibilitat que ha comptat amb el suport de l'AMB, s'han connectat els debats actuals sobre sostenibilitat, com la mitigació del canvi climàtic, la transició energètica, la producció de residus 0, etc., amb la visió que tenim del futur de la societat, i, a través de la tècnica del Causal Layered Analysis, s'han evidenciat les contradiccions que es generen entre ambdues “imatges”, la del present i la del futur.

L'Ocupació i els Models Productius han centrat la temàtica del quart poliàleg, patrocinat per la Càtedra Barcelona-UPF de Política Econòmica Local, i que ha girat al voltant de les implicacions que tindrà el futur del treball per a les ciutats, no només en termes d'ocupació, sinó també de metabolisme urbà, fisonomia de les ciutats, etc. En la mesura que les ciutats atrauen i acullen població, hi haurà més persones buscant feina i fent-ho alhora, i com que són els espais que concentren més llocs de treball es veuran més afectades que qualsevol altre àmbit.

Finalment, a l'últim dels poliàlegs, dedicat a la Comunicació i a la Participació i patrocinat per la Fundació BIT-Habitat, s'ha conclòs que la comunicació haurà d'aprofundir en generar coneixement útil per a la deliberació, més enllà de la informació i desinformació imperants en unes societats en què prima la rapidesa; i que la participació política haurà de buscar noves fórmules per atraure població i incloure la diversitat creixent en les societats, si vol aconseguir cotes mínimes de legitimitat.

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +