Oriol Estela: 'Cal establir prioritats clares i col·laborar per aprofitar el gran potencial en innovació que té la Regió Metropolitana de Barcelona'

L'investigador de la Harvard University, Ramon Gras, presenta un estudi sobre l'estat i les possibilitats dels districtes d'innovació a l'RMB

  • 12-06-2019
  • Resum d'activitats
  • 244 Lectures

A la Regió Metropolitana de Barcelona hi ha un potencial latent molt gran i raonablement repartit pel territori pel que fa a la innovació i als clústers intensius en coneixement, però cal un major compromís compartit per aprofitar-lo. Aquesta és una de les conclusions que el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha exposat al finalitzar la presentació de l'investigador en Innovació Urbana de la Harvard University, Ramon Gras, sobre l'estudi de l'estat de l'economia a la Regió Metropolitana de Barcelona basat en una metodologia d'anàlisi i disseny urbà desenvolupada pel propi Gras i el seu company a la Harvard University, Jeremy Burke, i fonamentada en la Ciència de la Complexitat i la Teoria de Xarxes. Com aprofitem aquest potencial? “La reflexió important és que tot allò que es faci en la línia de la innovació urbana i els clústers de coneixement s'ha de treballar de manera conjunta entre tots els actors”, ha continuat Estela, “i cal que des de l'administració es prioritzi per tal d'assolir la capacitat de fer apostes compartides i sòlides en 4 o 5 àmbits amb potencial, tal i com demana també la Unió Europea”. És davant aquesta situació que el Pla Estratègic Metropolità s'ofereix com l'espai on aglutinar tot el territori de l'RMB i els diferents actors per tal de prioritzar i impulsar projectes concrets.

Clústers d'innovació urbana Barcelona. Ramon Gras, Francesc Magrinyà i Oriol Estela
Clústers d'innovació urbana Barcelona. Ramon Gras, Francesc Magrinyà i Oriol Estela

“Disposem de molt relat al voltant de la innovació, però una de les coses que ens preocupa a l'AMB és que no afinem, sobretot pel que fa a la governança i a la decisió política”, ha introduït el director de Planificació Estratègica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Francesc Magrinyà, “el repte que ens plantegem, més enllà de projectes ja en marxa, com dotar d'ús les 3 Xemeneies o millorar el districte 22@, és decidir quins passos cal fer en la resta del territori de l'AMB, ja que també demana i necessita districtes industrials”. És per aquest motiu que des de la pròpia Àrea de Planificació Estratègica de l'AMB i el PEMB es va demanar a Ramon Gras que desenvolupés un estudi amb l'equip d'Aretian sobre l'estat de la innovació i els clústers en coneixement de l'RMB.

Gras ha volgut iniciar la presentació de l'estudi contextualitzant l'estat de l'economia i la innovació a nivell internacional, “actualment Espanya no disposa de gaire marge, els països amb els que competeix directament pertanyen al sud d'Europa, a Europa de l'Est o al nord d'Àfrica i són països que estan creixent econòmicament”, ha començat, “l'única alternativa que tenim es l'economia basada en el coneixement i per això proposem districtes d'innovació al centre de les ciutats” a partir dels quals aconseguir una base diversificada però sobretot més sofisticada d'exportacions.

L'investigador i el seu equip han desagregat els 5 corredors que envolten Barcelona en 25 clústers geogràfics d'alt valor afegit que han desenvolupat massa crítica i una certa concentració d'indústria. A partir d'aquí han dut a terme una classificació de 5 tipus de districtes d'innovació en funció de la seva font promotora:

  1. Quan qui promou el districte és l'administració (seria el cas del 22@)
  2. Quan la promoció ve des de l'acadèmia (districtes al voltant de les universitats, per exemple)
  3. Ecosistemes emprenedors (o bottom-up, quan la innovació ve de baix a dalt)
  4. Els clústers d'indústria (com ara el del sector de l'automòbil)
  5. Agències d'estratègies governamentals (en el cas dels EEUU més de la meitat són especialitzades en tecnologia militar, una industria en la que es genera molta innovació que després és aprofitada des d'altres sectors)

En el cas concret de la Regió Metropolitana de Barcelona, la majoria són clústers del quart tipus, clústers industrials. Pel que fa a districtes promoguts des de l'àmbit públic disposem del 22@, que “en termes d'intensitat d'innovació és molt superior als districtes nord-americans d'aquesta tipologia, però el seu problema és que les cinc industries escollides per a desenvolupar al 22@ no estan relacionades amb la xarxa de coneixement de la ciutat i això resta resultats”, ha dit Gras, “una possibilitat hagués sigut centrar-se en altres sectors de les manufactures avançades que ja estaven arrelats al territori (com ara la indústria de l'automòbil) per generar molta més innovació i llocs de treball gràcies a les sinèrgies amb altres clústers”.

En aquest sentit, Ramon Gras ha posat sobre la taula l'exemple de Pittsburgh, que té similituds amb la situació de Barcelona. Durant la primera onada d'innovació, Pittsburgh va perdre gran part del seu teixit econòmic i de població, però als anys 90 i gràcies a una sèrie de decisions preses des de l'ajuntament, els sindicats, l'empresa i la ciutadania, es va poder revertir la situació amb un projecte d'impuls econòmic ambiciós. “Van adonar-se que no té sentit voler ser igual de competitiu en totes les àrees i que la fortalesa del seu territori era la mineria. A partir d'aquí van optar per desenvolupar i sofisticar aquesta indústria fins a convertir-se en referents en robòtica i intel·ligència artificial a nivell mundial”, ha explicat l'investigador. De la minera a l'acer i als metalls, a la industria manufacturera, al sector de les manufactures avançades fins a la robòtica i, finalment, a la IA. Actualment, Pittsburgh ha passat fins i tot per davant de Silicon Valley en aquest sector.

Quina és la situació a l'RMB? Segons Gras, “falta massa crítica i hi ha massa diversitat. Caldria definir quin potencial existeix a cada territori per tal de potenciar-lo i treballar en xarxa”, ha dit, “actualment els mecanismes per a treballar en xarxa al nostre territori són molt febles, calen plataformes de transferència de tecnologia i polítiques urbanístiques que afavoreixin la concentració”. I és que, segons ha explicat l'investigador, existeix un grau de densitat (mig-elevat) que és òptim per al desenvolupament dels districtes d'innovació. “Per a crear solucions es requereix un grup de persones preparades, amb suport i concentrades en un territori per a que col·laborin i es formin sinergies”.

Seguint amb la comparativa entre l'RMB i ciutats dels Estats Units, Ramon Gras ha posat sobre la taula l'exemple de Kendall Square, un barri de Massachusetts que ha esdevingut un districte d'innovació d'èxit. Quines són les característiques que ho han permès? Segons Gras: “Una localització intel·ligent, el sistema de carreteres, un projecte de renovació urbana ben fet i adequat, el balanç entre l'espai residencial i l'espai de treball (molt important), la creació de plataformes intermèdies entre universitats, companyies o centres de recerca i el món real, les plataformes de transferència de tecnologia, els precedents d'èxit en els que es van emmirallar, la visibilitat, la massa crítica i, finalment, els ecosistemes de recolzament”. Seguint aquestes premisses, l'investigador de la Harvard University ha situat els territoris de l'RMB més preparats per a allotjar clústers d'innovació:

  • Sant Cugat del Vallès i Rubí per a farmàcia i industria mèdica
  • Martorell per a l'automòbil i la mobilitat
  • El Prat de Llobregat pel que fa a polímers i fabricació química
  • L'Hospitalet del Llobregat per a la maquinària industrial
  • Cornellà per a la indústria del gas i els productes químics
  • Esplugues pel que fa a l'alimentació, la gastronomia i el packaging
  • Castellbisbal en robòtica i industries del metall
  • Santa Perpètua i Palau Solità per als plàstics
  • Cerdanyola del Vallès pel que fa a sistemes d'energia, recerca nuclear i robòtica

Durant el debat que ha generat la presentació de l'estudi, han sorgit algunes inquietuds com ara l'aprofitament més enllà del turisme i els negocis d'esdeveniments com el Mobile World Congress o l'Smart City Expo o el model de governança tenint en compte l'opacitat de la presa de decisions o la tendència a l'individualisme d'alguns ajuntaments per falta de tradició col·laborativa. A més, s'han posat sobre la taula els efectes a escala social dels hubs d'innovació, ja que aquests tenen implicacions a nivell de desigualtats, vulnerabilitat social, preu de l'habitatge o gentrificació. En aquesta direcció, Gras ha assegurat que, dels 5 models explicats, el model d'ecosistema emprenedor és el que genera més desigualtat, els clústers d'indústria al seu torn, mantenen la situació de vulnerabilitat social prèvia, no l'amplifiquen, i són els districtes promoguts per l'administració o les universitats els que condueixen a una situació més equitativa, generant llocs de treball de qualitat i de suport. Oriol Estela ha volgut destacar que a l'RMB, precisament per aquest motiu, “tenim els elements per apostar pels models que tenen un impacte més positiu a nivell social”, ha dit remarcant, altre cop, la importància del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona per a promoure la innovació a la Regió Metropolitana de Barcelona des del consens, la visió a llarg termini i el treball conjunt. 

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +