No hi ha un model de governança únic per a fer front als futurs reptes de les metròpolis, cal construir-lo mitjançant el debat, les aliances i la participació de tots els actors del territori

Una seixantena de persones assisteixen al curs sobre governança metropolitana que el PEMB, Metropolis i el CUIMPB han coorganitzat amb motiu de la celebració del Dia Mundial Metropolità

  • 09-10-2019
  • Resum d'activitats
  • 164 Lectures


Si volem espais metropolitans compactes i multifuncionals, on tothom pugui desenvolupar-se al 100% i ningú quedi enrere, hem de replantejar-nos el model de governança i entendre millor les agendes globals. Però no hi ha un model únic aplicable a tot arreu, s'ha de construir. Hi ha marc legal competencial per avançar en aquest sentit però calen aliances i diàleg amb totes les administracions i cal, també, donar-li una volta a la idea actual de participació, ja que és necessari el coneixement i la implicació de tots els actors i agents del territori per dissenyar, avui, les polítiques públiques que ens ajudaran a fer front als reptes de demà. Aquestes són algunes de les conclusions extretes al curs “El futur de la governança metropolitana: polítiques, partenariats i co-producció”, organitzat pel PEMB, Metropolis i el CUIMPB-Centre Ernest Lluch, al voltant de la celebració del Dia Mundial Metropolità, data que commemora l'aniversari de la Declaració sobre les Àrees Metropolitanes signada a Montreal el 7 d'octubre de 2015. La sala mirador del CCCB ha acollit una seixantena de persones els dos dies que ha durat la formació, un primer dedicat a ODS, governança i polítiques metropolitanes, en el marc del Dia Mundial Metropolità, i un segon dedicat a les polítiques del futur i a les noves tendències a l'hora de dissenyar-les.

Curs: 'El futur de la governança metropolitana: polítiques, partenariats i co-producció'
Curs: 'El futur de la governança metropolitana: polítiques, partenariats i co-producció'

Aquest any, la celebració del Dia Mundial Metropolità s'ha focalitzat en el desplegament de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i, en aquesta línia, la proposta del curs era abordar -més enllà de l'ODS 11: ‘Ciutats i Comunitats Sostenibles'- l'ODS 17: ‘Aliances per a assolir els objectius' ja que, tal i com ha recordat Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB i codirector del curs, “el PEMB és un espai de concertació, aliança i partenariat”. En aquesta direcció, Estela ha posat sobre la taula l'aposta de l'associació per una ampliació de la quàdruple (administracions, sector privat, acadèmia i ciutadania) a la quíntuple hèlix (afegint els mitjans de comunicació a l'equació) perquè “cal molta pedagogia i molta informació per fer arribar el que és i el que significa l'escala metropolitana”. Al cap i a la fi, ha dit el coordinador general del PEMB, el rol que té el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és, precisament, “incorporar totes les visions i actors i col·locar l'àmbit metropolità en l'agenda mediàtica per a que se'n parli”.

Seguint el fil, Octavi de la Varga, secretari general de Metropolis i codirector del curs, ha assegurat que per assolir els ODS “és necessari trobar una manera de treballar diferent a la que ha existit fins ara i buscar noves aliances i models de governança que incorporin una visió més holística i interseccional de les polítiques”, ha dit. Les àrees metropolitanes són motors de creixement, d'innovació, d'oportunitat i de competitivitat però, alhora, són font de contradicció: és on es genera més riquesa i on hi ha més desigualtat i exclusió social; són motor econòmic però allotgen les pitjors condicions laborals; i són espais amb molta qualitat de vida en aspectes com sanitat, educació, lleure, cultura... I molt deficients pel que fa a pol·lució, consum de recursos, contaminació o salut. Aquest panorama planteja molta complexitat a l'hora de definir polítiques, per això, segons de la Varga, cal plantejar-se una governança metropolitana basada en cinc elements: necessitat de lideratges i voluntats polítiques més enllà del partidisme, visió, marcs legals i institucionals, capacitats tècniques i financeres i implicació de la ciutadania.

Precisament de com governar les aglomeracions urbanes n'ha parlat la doctora Mariona Tomàs, professora i investigadora del Departament de Ciència Política de la UB, que ha definit diferents models de governança metropolitana de més a menys institucionalitzats, des dels governs metropolitans fins a la cooperació voluntària. Tomàs ha destacat, també, la dimensió metropolitana dels ODS ja que, segons ha dit, tots ells poden analitzar-se a aquesta escala. “Les àrees metropolitanes estan sent capdavanteres a l'hora d'aplicar els ODS i per això la governança metropolitana és clau, ja que defineix fins on pot arribar la implementació”, ha explicat l'experta. “Els reptes són a una escala metropolitana que no té reconeixement polític i les eines són insuficients per a poder-los abordar”, ha resumit Tomàs, que per això ha defensat que “qualsevol consell de coordinació creat per abordar els ODS ha d'incloure tots els nivells de govern, inclosos el local i el metropolità, socis clau en la definició de l'agenda urbana”, ha conclòs.

Sota el títol “polítiques metropolitanes: quin rol poden desenvolupar els actors econòmics i socials?” s'ha dut a terme una taula rodona amb representants de quatre visions diferents: administració, empresa i àmbit privat, sindicats i universitat. Xavier Tiana, cap de Relacions Internacionals de l'AMB, ha exposat que, “l'AMB no és un debat tancat i cal plantejar algunes coses com el sistema d'elecció, el lideratge, les competències, la fiscalitat o la participació”. Tiana ha volgut destacar, també, algunes de les passes que l'AMB com a institució està fent actualment: primer, l'aposta per intentar incorporar més partits polítics al seu nou pla de govern; segon, la voluntat d'alineament amb l'Agenda 2030, els ODS i altres agendes globals; i tercer, la defensa activa del paper de les metròpolis a nivell europeu. Al seu torn, Cristian Bardají, director d'estudis d'infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha posat sobre la taula les complicacions que comporta el “solapament” d'administracions quan no totes remen en la mateixa direcció i ha explicat com, des de la Cambra de Comerç, incorporen la visió metropolitana intentant col·laborar amb tots els nivells administratius per a que, en aquest context de superposició, tot avanci cada vegada “més rodó”.

Per a seva banda, Saida Elhiluch, secretaria de Socioeconomia i Aliances Socials de la Unió Intercomarcal Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf de CCOO, ha volgut introduir al debat la vessant més social de les conseqüències dels canvis que estan experimentant les grans àrees urbanes. Elhiluch ha exposat que, des de CCOO, “existeix la voluntat de construir una metròpolis que tingui en compte els pobles que l'envolten, feminista i amb igualtat real”. Per últim, Montse Serret, directora de Barcelona Centre Universitari, ha plantejat dos grans temes a tenir en compte en el seu sector, d'una banda, l'”àrea metropolitana dels cinc milions”, ja que, per exemple, “hi ha persones que triguen menys de Girona a Barcelona que de segons quin barri de Barcelona a Terrassa”. I de l'altra, la possibilitat de crear sinèrgies entre els municipis i les organitzacions per fer front a reptes del futur com ara l'emergència habitacional o l'envelliment de la població.

En el camp de les polítiques del futur, el curs ha comptat amb l'oportunitat de connectar amb Sophie Howe, comissionada per a les futures generacions a Gal·les, que ha explicat per videoconferència com fer polítiques en l'actualitat pensant en el futur. El rol del Comissionat per a les Futures Generacions és independent del govern i consisteix en ajudar a les administracions i als i les que dissenyen les polítiques a pensar en l'impacte a llarg termini que tenen les seves decisions. “Cap organisme públic per si sol pot respondre als grans reptes que cal abordar en el futur, per això és estrictament necessària la col·laboració entre tots els actors i agents que conformen la metròpolis”, ha dit Howe, “és responsabilitat de tots i totes jugar a la construcció del nostre futur”.

De participació també ha parlat Jordi Serra, del Centre for Postnormal Policy and Future Studies, que ha volgut començar la seva intervenció amb tres afirmacions amb afany polèmic: “1. Els problemes del present no tenen solució, 2. Avui dia la participació política no funciona, i 3. La situació i el context actuals generen un marc que evoca al governant a mentir”. En aquest món “postnormal”, cada cop més complexe, hiperconnectat, caòtic i contradictori, fins i tot el canvi ha mutat i els impactes no segueixen una linealitat. “Els problemes del present no tenen solució en el present, s'havien de solucionar en el passat”, ha dit, per això, Serra considera que “cal incidir ara sobre els reptes del futur i començar a entendre cap a on ens porten els desenvolupaments que estem experimentant, si ens acosten o no als nostres futurs desitjables”.

L'última de les taules del curs s'ha centrat en les noves tendències en les polítiques públiques. Esther Pano, coordinadora de l'Observatori de Govern local de la Fundació Carles Pi i Sunyer i professora de la UB, ha volgut plantejar algunes de les seves preocupacions: d'una banda el paper dels territoris no urbans que “potser no tenen l'oportunitat de pensar de la mateixa manera en el futur a causa de les seves dificultats” i, de l'altra, l'obsolescència d'un sistema que “és un invent de senyors amb bombin, molt homogenis entre ells i que no té a veure amb la varietat que trobem actualment en la nostra societat i sistema polític. Varietat que comporta demandes molt sovint incoherents entre elles i fragmentades”. El camp de l'avaluació de polítiques l'ha introduït Anna Segura, analista d'Ivàlua i professora de la UPF: “L'avaluació ens proporciona informació d'avui que ens ajuda a poder generar millors polítiques públiques demà”, ha dit Segura, que ha plantejat els tres grans problemes que es troben a l'hora de fer la seva feina: “1. La cultura de l'avaluació que tenim avui en dia encara està molt lligada a la rendició de comptes; 2. La informació existeix però sovint massa fragmentada; i 3. La distància entre qui genera l'evidència i qui l'ha d'utilitzar”. “Necessitem més gent en aquesta lluita o aliança per l'avaluació, més i millors dades i més accessibilitat tant en format com en espai”, ha reclamat l'analista.

Precisament amb la cultura de dades, s'ha mostrat crítica Ana Alcantud, directora de consultoria d'Anteverti, que no comparteix “l'ús per l'ús” de la tecnologia si no hi ha definida primer una necessitat. Alcantud ha defensat una millor governança de dades: “Quines dades necessito per a fer la meva feina, qui me les proveeix, com s'emmagatzemen, com es transformen i qui n'és l'usuari final”. L'experta ha explicat que, a Anteverti, plantegen una visió de futur que ha de ser consensuada amb tots els actors del territori i que a Llatinoamèrica, per exemple, l'administració està més acostumada a cedir el control i el poder de decisió en un lideratge compartit amb les organitzacions, molt més fortes a l'hora d'oferir continuïtat. Per últim, Adrià Garcia, dissenyador de transicions a Holon i investigador d'acció a DIMMONS, ha aportat la visió del disseny en la construcció de polítiques públiques que planteja una manera de treballar més tangible i visual que facilita l'apropament amb la ciutadania diana, a l'hora que treballa molt el raonament deductiu: 'primer es defineix una visió i després es treballa per apropar-s'hi”.

La manca de reflexió en el disseny de polítiques públiques ha estat un dels temes principals sorgits durant el debat posterior, que també ha girat al voltant del paper de les grans empreses tecnològiques, de la gestió de les dades (quines haurien d'estar a disposició, quines es poden vendre o comprar, quin ús n'hem de fer...) i de com capitalitzar el coneixement dels treballadors i treballadores públics que estan a primera línia (sector mèdic, ensenyament, mobilitat...) i implicar tots els nivells de l'administració pública perquè, com ha dit Esther Pano: “Cal que s'impregnin i s'involucrin ja que són el múscul de les institucions”.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +