Les sessions participatives sobre l'Avanç del PDU Metropolità coorganitzades per l'AMB i el PEMB recullen propostes de prop de 80 persones de 44 entitats de l'RMB
El procés d'informació pública i participació del PDU Metropolità tanca amb un total de 2.700 suggeriments que ja s'estan tenint en compte en la redacció de la proposta inicial del document
- 09-03-2020
- Actualitat del PEMB
- 130 Lectures
Després de 5 mesos i al voltant de 1.000 persones participants -algunes a títol individual i altres en representació d'entitats i/o associacions-, el procés participatiu sobre l'Avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità tanca amb un total de 2.700 aportacions i suggeriments que ja s'estan considerant en la redacció de la proposta inicial del document. L'espai L'Harmonia, a l'Hospitalet de Llobregat, va acollir, el passat dijous 5 de març, una sessió de retorn durant la qual es van exposar els primers resultats. Irene Navarro, coordinadora del gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, va ser l'encarregada d'explicar el procés coorganitzat entre el PEMB i l'equip de redacció del PDU: un total de 5 sessions participatives i facilitades dirigides a agents de la Regió Metropolitana de Barcelona, que van reunir prop de 80 persones representants de 44 entitats de diversos sectors per plantejar necessitats, tendències, suggeriments i propostes des dels seus àmbits en relació a l'urbanisme.
Irene Navarro, coordinadora del gabinet tècnic del PEMB, exposa els resultats de la col·laboració sobre l'Avanç del PDU Metropolità
L'objectiu d'aquesta col·laboració entre el PEMB i l'equip de redacció del PDU Metropolità era, d'una banda, obrir el debat sobre el nou pla a la Regió Metropolitana de Barcelona incorporant actors de la quàdruple hèlix: centres de recerca, sector privat, sector públic i societat civil, no sempre relacionats directament amb l'urbanisme però que han de treballar sota els seus paràmetres. I de l'altra, crear sinèrgies i garantir la coherència de la planificació territorial: urbanística, estratègica, econòmica i sectorial. El que es cercava amb les sessions era conèixer les necessitats d'aquests agents per al desenvolupament de les seves activitats pel que fa al PDU Metropolità, però també a altres instruments de planejament com el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, i posar sobre la taula els conflictes i reptes que sorgeixen a conseqüència de la complexitat creixent del territori i la interacció dels interessos de les diferents parts i sectors.
El programa es va dividir en cinc sessions presencials que responien a cinc temàtiques: infraestructura verda; metabolisme; desenvolupament econòmic i social; cohesió social i habitatge; i mobilitat i infraestructures del transport i que van tenir lloc en cinc localitzacions repartides al llarg del territori metropolità. A més, es va habilitar un formulari en línia mitjançant el qual s'han recollit 44 respostes de persones representants de 34 entitats.
En relació a les persones participants, la representació més elevada, tant pel que fa als i les assistents a les sessions presencials com a les respostes rebudes al formulari, correspon a agents públics, seguit de centres de recerca, associacions i grups d'interès, agents privats, col·legis professionals i agents público-privats. Pel que fa al gènere, els homes han estat majoria durant el procés, un 63%, respecte a les dones, un 37%.
El resultat del procés dut a terme pel PEMB i l'equip de redacció del PDU metropolità ha estat un recull de tendències locals, reptes globals i oportunitats diferenciat per sectors, i una llista de necessitats i incerteses detectades i de demandes i propostes a fer-li al PDU Metropolità que podeu consultar a l'informe de síntesi. Pel que fa a les propostes rebudes, n'hi ha que són de caire estratègic i n'hi ha que són de caire urbanístic. Entre les primeres, classificades segons si responen a un futur probable (anticipar-nos amb les eines de què disposem en l'actualitat), possible (en el que entra en joc la innovació), o preferible (combinant anticipació i innovació), trobem propostes com ara que el planejament urbanístic del territori metropolità tingui en compte criteris d'accessibilitat, capacitat i qualitat de la xarxa actual i futura de transport públic; que s'incrementi el parc d'habitatge públic dotacional, s'adapti el parc existent i es generin models de cohabitatge; o, per exemple, que s'adopti una visió transversal de gènere i de sostenibilitat ambiental i social en tota la planificació metropolitana. Pel que fa a les segones, les de caire urbanístic, es troben propostes de cara als elements estructurants, als àmbits de desenvolupament, a la regulació urbanística i a la governança, com per exemple dotar d'accés ferroviari el port; crear una ordenació comuna de les àrees logístiques i els polígons d'activitat econòmica; exigir mesures d'eficiència energètica en la normativa edificatòria; o reequilibrar els beneficis i càrregues en l'àmbit metropolità. Aquestes propostes són exemples i conformen només una part de la totalitat d'aportacions resultat de les sessions que pot trobar-se a l'informe de síntesi.
El procés participatiu sobre l'Avanç del PDU Metropolità ha comptat, també, amb una exposició itinerant, debats ciutadans i debats amb col·legis professionals. Més de 400 persones han assistit als debats ciutadans que s'han celebrat en diferents municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i gràcies als quals s'han detectat les principals preocupacions de la ciutadania pel que fa a la planificació urbanística dels propers anys. Entre elles: la preservació i regulació dels espais verds i la protecció dels espais naturals; la necessitat de mesures per donar resposta a l'emergència habitacional (habitatge assequible, lloguer social, rehabilitació del parc existent i regulació de pisos turístics entre d'altres); la millora del transport públic i les connexions intermunicipals; la gestió dels residus i de la contaminació dels sòls i de l'aire provocada per l'activitat industrial; o la diversificació de l'activitat econòmica i l'aposta pel comerç local, per exemple. Pel que fa al sector professional, on s'ha registrat la participació de més de 500 persones, la consideració més important ha estat que la dimensió dels reptes als quals ha de fer front el PDU Metropolità va més enllà de l'àrea metropolitana i que aquests s'haurien d'abordar des de l'escala regió (RMB). A més, durant les sessions als col·legis professionals s'han repetit altres punts com la millora dels espais d'activitat econòmica (polígons industrials), la promoció de la transició energètica o aspectes relacionats amb la mobilitat com els aparcaments d'intercanvi o la intermodalitat. Finalment, l'exposició itinerant ‘Metròpolis de ciutats' ha rebut més de 6.200 visites durant el seu any d'existència. En aquests moments encara pot visitar-se a l'espai L'Harmonia de l'Hospitalet de Llobregat fins el 26 d'abril i més endavant arribarà a Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Vicenç dels Horts.
Properes passes
El Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità ja ha començat a redactar la proposta inicial del document tenint en compte les aportacions recollides durant el procés participatiu, segons explicava Xavier Mariño, arquitecte i cap del servei de redacció del PDU, durant la sessió de retorn. El Pla d'Actuació Metropolità (PAM) preveu que el Consell Metropolità aprovi el primer document dins d'aquest mandat. Posteriorment, es durà a terme un nou període d'informació pública per a que, finalment, la Generalitat de Catalunya l'aprovi definitivament.
Tota la informació sobre el PDU Metropolità, el procés participatiu, els primers resultats i les properes passes, pot trobar-se a urbanisme.amb.cat.