Els reptes de l'àrea metropolitana i la seva relació amb les ciutats, tema de debat en la taula rodona 'Eines culturals per interpretar el territori'
El Centre cultural Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí acull Conxita Sánchez, Ricard Gomà, Marina Subirats, Oriol Nel·lo i Oriol Estela en un acte coorganitzat pel PEMB i el CECBLL
- 11-12-2017
- Actualitat del PEMB
- 81 Lectures
Com es transformen les ciutats? Quins són els principals reptes que plantegen aquestes transformacions? Quina ha estat l'evolució i els canvis en la societat de la regió metropolitana? Són algunes de les qüestions que els participants de la taula rodona “Eines culturals per a interpretar el territori” tenien com a punt de partida per al debat. L'acte, coorganitzat pel PEMB i el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), ha comptat amb la presència de Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL; Marina Subirats, sociòloga; Ricard Gomà, doctor en Ciència Política de la UAB i director de l'IERMB, i Oriol Nel·lo, geògraf (UAB) especialitzat en estudis urbans, així com amb Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, que ha actuat com a moderador d'un debat que ha contribuït a la reflexió sobre el territori i la manera de viure i conviure de la gent del Baix Llobregat, sobre l'evolució de la societat catalana i en quin moment es troba en els entorns territorials de les comarques barcelonines.
Oriol Nel·lo, Conxita Sánchez, Oriol Estela, Marina Subirats, Ricard Gomà
El primer a intervenir ha estat Oriol Nel·lo que ha fet un mapa general sobre els canvis experimentats en la Barcelona metropolitana: com hem passat de parlar de corones a parlar d'enclavaments territorials amb característiques similars. “S'ha produït un eixamplement de la ciutat sobre el territori, que s'ha fet més interdependent”, ha assegurat el professor de la UAB, que ha explicat com cadascun dels territoris que formen part de l'entorn metropolità s'ha anat repensant, com els grups socials s'hi han anat repartint en funció dels ingressos i com és necessària una administració metropolitana d'àmbit regional forta per compensar els territoris que en la primera construcció de l'AMB van quedar-ne fora. En definitiva, ha dit, “el que calen són polítiques redistributives en el conjunt del territori metropolità”.
'L'índex de desigualtat de renda de l'àrea metropolitana està per sota del català i de l'Estat espanyol però no hem recuperat els nivells dels índex de cohesió d'abans de la crisi econòmica', ha explicat en el seu torn Gomà, que ha donat algunes pinzellades de l'Enquesta de condicions de vida elaborada per l'IERMB i que posa de manifest que el 2016 hi havia 580.000 persones en el conjunt de l'AMB (18,4%) en risc de pobresa, amb una reducció moderada del % tenint en compte les dades de 2011, quan hi havia 647.000 persones. “La lectura d'aquestes dades ens ha de permetre reorientar el conjunt de les polítiques públiques a escala municipal i metropolitana per superar la vulnerabilitat”, ha assegurat Gomà, que ha situat 5 elements “indispensables” per aconseguir-ho:
- Enfortir les polítiques d'habitatge per situar-les al centre de la cohesió urbana.
- Abordar paràmetres nous per a la garantia d'ingressos que protegeixin millor les persones més vulnerables.
- Millorar els mecanismes d'inclusió social dels col·lectius més vulnerables
- Abordar la qüestió dels salaris perquè no només siguin la palanca per superar emergència sinó que també ho siguin per superar la vulnerabilitat.
- La potència econòmica de l'àrea metropolitana s'ha de traduir en polítiques conjuntes de benestar
En definitiva, ha dit Gomà, cal que “totes les polítiques socials per millorar l'índex de vulnerabilitat urbana incorporin una escala metropolitana perquè sinó no ens en sortirem'.
Per la seva banda, Marina Subirats ha situat la paradoxa que suposa que en un moment on la cohesió social en l'àrea metropolitana està afeblida també ho estigui la identitat vinculada a la classe social. “El problema actual és que és difícil que la classe social que tradicionalment havia estat obrera recuperi i reconstrueixi la identitat de forma progressista”, ha assegurat. Ha advertit també que davant de dades com les que mostra l'Enquesta de Condicions de Vida cal que els assumptes social se situïn en el centre de l'agenda política de manera urgent.
Finalment, la presidenta del CECBLL ha explicat algunes de les conclusions del “Congrés El Baix Llobregat a debat”, com ara la necessitat d'establir una relació de no subordinació a la ciutat de Barcelona en el marc metropolità sinó de complementarietat i veïnatge. “La planificació és un dels grans reptes del futur; planificació urbana, agrícola, industrial, o dels serveis entre d'altres qüestions. És imprescindible per no perdre potencialitat. El territori no pot construir-se sense una mobilització col·lectiva i sense aplicació dels recursos territorials”, ha conclòs.
La multiplicitat de nivells de l'administració pública, la situació de Barcelona comparada amb altres metròpolis europees o la redefinició dels límits metropolitans han estat alguns dels temes que han aparegut en el debat posterior amb el públic, moderat per Oriol Estela, que ha apuntat que “cal una major dotació de recursos per als governs locals i una decidida aposta per l'escala metropolitana per poder superar molts dels problemes que fa temps, fins i tot des d'abans de la crisi, estan diagnosticats a la nostra societat”