El tractament qualitatiu de dades i la necessitat d'incorporar la visió metropolitana, conclusions del segon debat sobre gentrificació

La sala d'actes de la Biblioteca Francesca Bonnemaison reuneix una trentena de persones per al debat sobre la complexitat de mesurar la gentrificació

  • 31-05-2019
  • Resum d'activitats
  • 229 Lectures

La gentrificació és un tema que està al centre del discurs polític de les ciutats però... es pot mesurar? Com? Quines dades s'han de tenir en compte? Hi ha més gentrificació ara que abans? La voluntat de respondre aquestes qüestions ha estat l'objectiu del segon debat del cicle sobre gentrificació organitzat pel PEMB i que ha reunit Joan R.Riera, autor del llibre “L'Índex de gentrificació a Barcelona” amb expertes com Anna Vergés, directora de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, Màrius Boada, director de l'Oficina Municipal de Dades de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona, Victòria Oliveres, periodista de dades a Catalunya Plural i Carles Crespo, soci treballador de la cooperativa vinculada a l'Economia Social i Solidària, Nusos a la sala d'actes de la Biblioteca Francesca Bonnemaison. Després del debat amb el públic dues grans conclusions: l'indispensable tractament qualitatiu de les dades, sovint complicat, i la necessitat d'incorporar la visió metropolitana al fenomen.

Segona sessió del cicle de gentrificació a la Biblioteca Francesca Bonnemaison
Segona sessió del cicle de gentrificació a la Biblioteca Francesca Bonnemaison

Joan R. Riera ha desgranat el seu estudi de la gentrificació a partir de dues definicions, la de ciutat entesa com a “moviment” i la de gentrificació segons va establir Neil Smith: el procés d'expulsió de les classes populars en un territori atribuïble a la inversió de capital, sigui públic o privat. “La gentrificació és un fenomen que neix a partir de decisions humanes, no és un tsunami que apareix del no-res, ha deixat clar l'autor, que després del seu estudi ha establert què és l'Índex de risc de gentrificació (IRG), que neix de la relació entre l'increment de preus de compra i lloguer en relació a l'increment de la renda familiar i el percentatge òptim de la renda dedicat a l'habitatge. 

Després d'estudiar aquest concepte, l'autor del llibre arriba a la gran conclusió que sí que existeix gentrificació a Barcelona, però sobretot en aquells barris que veuen com incrementen els preus de l'habitatge a la vegada que augmenta la renda mitjana. Segons l'autor, barris com Sant Antoni poden pal·liar els efectes per l'estructura de petits propietaris (el 68%). “Si a l'estudi enlloc de tenir en compte la Barcelona dels 10 districtes, haguéssim tingut en compte la Barcelona real, la metropolitana, poso l'interrogant que les conclusions haguessin estat les mateixes”, ha dit Riera que també ha afegit algunes conclusions més: les similituds entre el comportament d'un barri que es gentrifica i un que prospera, tot i que la diferència és qui pateix la gentrificació i qui es beneficia de la prosperitat.

Una altra de les conclusions és que, tot i que al Carmel no es gentrifica sí que és víctima de la marca Barcelona: els preus de l'habitatge pugen però les rendes no. “És un cas de degradació urbana”; ha assegurat. Finalment, la última conclusió del llibre és que qui té la propietat és clarament determinant de si s'és beneficiari de la prosperitat o víctima de ser gentrificat. “Barcelona té una avantatge respecte Berlín, Londres, Nova York o Seattle: aquí existeix una gran distribució de la propietat privada. Tenim classes populars però amb propietat, com passa a Sant Antoni”, ha afegit.

Una altra visió ha aportat Anna Vergés, que ha explicat com des de l'Observatori de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) es vol posar l'enfoc en la complexitat de mesurar el problema de l'habitatge en general, més enllà del concepte de gentrificació. Des de l'O-HB es vol fer un recull dels principals resultats extrets de temes associats que poden ser causa o efecte en el procés de la gentrificació com problemes d'accés i permanència en l'habitatge (preus de mercat versus renda familiar disponible), definició de mercats tensionats, estructura de la propietat segons tinença o segregació i moviments de població. “Hem vist com l'augment de preu de contractes de lloguer al mercat està incrementant molt a Ciutat Vella, Gràcia, Eixample, però també passa a municipis metropolitans com Sant Cugat”, ha assegurat Vergés que també ha explicat que observant l'oferta i la demanda han vist que hi ha dificultats de la demanada per accedir als preus d'oferta però que, tot i així, hi segueix havent una capacitat alta dels barris de retenir la seva població. “De moment sembla que és majoritàriament una qüestió de canvis dins de la mateixa ciutat”, ha conclòs.

Una de les dificultats que han sorgit arrel del debat, doncs, és la pròpia definició de gentrificació. Què és i què no és? És per això que des de l'Oficina Municipal de Dades de Barcelona, dins de l'àmbit de l'espai de coresponsabilitat de la gentrificació, un espai municipal transversal que aplega coneixement, mesures i actuacions al voltant d'aquest problema urbà, Màrius Boada ha explicat que es va dissenyar un programa per tal poder mesurar-ne la intensitat i els seus efectes. Per això, ha explicat, es va optar per fer una anàlisi de les dades del Padró Municipal d'Habitants (sense les dades d'identificació) com un font amb un gran potencial analític i predictiu. “Així cada any tenim una foto dels moviments interns de la ciutat, sabem la renda mitjana de cada barri i veiem què ha canviat. Hi ha barris on la foto no canvia, però en d'altres canvia molt i això ens dona el mapa de la gentrificació”, ha explicat. El principal objectiu de l'oficina és que els gestors polítics puguin prendre decisions fonamentades amb l'evidència. La nostra tasca és que els números s'elaborin amb el màxim rigor”, ha afegit.

Per la seva banda, la periodista de dades Victòria Oliveres ha apuntat que per parlar de gentrificació les dades han d'estar estandaritzades i actualitzades, especialment perquè 'calcular què és la gentrificació no és fàcil, ni tampoc estandarditzar què passa a Barcelona'. Així, ha centrat la seva intervenció a parlar de la necessitat d'incloure altres factors per explicar un fenomen tan complex com la gentrificació com el turisme, les rehabilitacions d'habitatges, o de definir quan parlem de locals comercials si ens estem referint a comerç de proximitat o grans superíficies. Alhora, també ha posat de manifest la dificultat que a vegades presenten les dades: antiguitat i poca estandardització, i que no sempre les dades oficials responen a la realitat.

Finalment, Carles Crespo ha parlat del projecte “COCREA- Ciència Oberta i Comunitària” que busca involucrar activament als ciutadans en l'observació i seguiment de la vulnerabilitat del seus barris a la gentrificació. En una fase inicial, ha explicat, s'han recollit dades en 4 àmbits: el canvi en l'estructura de la població, les transformacions comercials, la concentració de determinades zones verdes  i l'existència d'estructures d'acollida i suport entre els veïns i entre comerços locals. La seva continuïtat preveu la creació d'una xarxa amb agents educatius i organitzacions socials de barri que, amb validació acadèmica i social, estan atents a la dinàmica del seu entorn, recollint, analitzant i comunicant les dades i meta-dades en un format d'accés obert.

El coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha volgut posar l'enfoc en què el quid de la qüestió sobre qui pateix la gentrificació té a veure amb com es produeix la degradació dels barris i per a qui s'orienta la seva rehabilitació. “D'on prové el capital, com els fons d'inversió, és important per entendre les conseqüències”, ha dit, i també ha remarcat que la diferència entre progrés i gentrificació és que la primera és una dinàmica gradual en el temps mentre que la gentrificació actualment es produeix de cop i expulsa el veïnat massivament. “S'està produint la substitució de classes populars i mitjanes locals per classes mitjanes i populars que venen de fora. El fenomen s'ha fet molt complex i avança molt ràpid, a moltes ciutats europees els està passant el mateix”. Per això, ha dit, és important com es recullen les dades i estar alerta a les denúncies que es produeixen a les xarxes socials perquè la gentrificació és un fenomen que sovint és violent a molts llocs.

Totes les intervencions han servit per reflexionar sobre la complexitat del fenomen urbà, la necessitat de recerques amb dades que tinguin un tractament qualitatiu i, sobretot, la necessitat d'incorporar la dimensió metropolitana a la gentrificació.

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +