'Barcelona Demà' inicia el segon cicle del procés participatiu amb la Metròpoli Intel·ligent per debatre sobre ciència, innovació i cultura
Reflexions al voltant l'humanisme tecnològic, el mapa d'equipaments de recerca de la regió metropolitana de Barcelona, com millorar l'accés a la cultura, alguns dels temes centrals en la primera jornada de debat al CCCB
- 07-06-2021
- Compromís Metropolità 2030
- 228 Lectures
El procés participatiu “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” va celebrar la Jornada Inicial del seu segon cicle, dedicat en aquesta ocasió a la Metròpoli Intel·ligent. Diversos representants del món de la cultura, la recerca i la innovació van participar en els debats sobre l'humanisme tecnològic i la seva idoneïtat com a concepte, sobre cultures i coneixement, i sobre què vol dir viure en una metròpoli intel·ligent el 2030. La jornada es va celebrar al Teatre del CCCB, i es va poder seguir presencialment i virtualment des de la plataforma digital des d'on es convida a tothom a participar.
Jordi Camí, Andreu Mas-Colell i Valentina Raffio durant la presentació del mapa d'equipaments de la Metròpoli Intel·ligent
“Entenem la intel·ligència a la metròpoli com la capacitat d'activar, a favor del progrés comú, els diferents talents continguts en la diversitat de persones i institucions que en formen part', va assegurar el coordinador general del PEMB, Oriol Estela. Per la seva banda, Jordi Martí, president de la comissió executiva del PEMB i vicepresident de planificació estratègica de l'AMB, va apuntar que “aquest cicle ens aporta un element importantíssim que és la capitalitat. Els àmbits científic, cultural i tecnològic són els que ens permeten destacar la regió metropolitana de Barcelona com a capital d'un territori encara més extens”.
Valentina Raffio, periodista de El Periódico de Catalunya, va moderar la primera taula dedicada a la innovació i a la recerca científica. La ponència principal va ser un diàleg entre Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i Andreu Mas Colell, president de BIST (Barcelona Institute of Science and Technology). Camí va apuntar que cal que la regió metropolitana de Barcelona es converteixi en un gran laboratori d'innovació urbana europea. “Els nuclis de recerca -va afegir- han d'irradiar a tres nivells: internacionalment, per situar-nos al món, de país i de barri. Mas-Colell va puntualitzar que la recerca és el punt de partida de la innovació, i que les administracions locals i les diputacions tenen molt a fer en aquest sentit. A l'hora d'acompanyar els nuclis de recerca, va aclarir que “són claus la planificació urbanística-habitatge, els centres de recerca, les residències, la mobilitat i la infraestructura de telecomunicacions i energètica”. Finalment, Camí va cloure apuntant que “si alguna cosa necessita avui la ciència a Catalunya és flexibilitat per aturar la seva excessiva burocratització”.
El mapa d'equipaments de la Metròpoli Intel·ligent
Durant la jornada inicial es va presentar el mapa d'equipaments de la Metròpoli Intel·ligent, elaborat a partir de les dades extretes del document “L'Àmbit de la Recerca Científica a la Regió Metropolitana de Barcelona” elaborat pel mateixos Jordi Camí i Andreu Mas-Colell junt amb Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center. Del mapa projectat, Mas-Colell va destacar que “hi ha un efecte de taca d'oli dels nuclis de recerca en el territori: els sis més antics són de la ciutat de Barcelona, i els sis més recents són de l'AMB. Creiem que aquest efecte de taca d'oli podria continuar creixent a partir de nuclis ja existents com el Tecnocampus de Mataró, l'UPC de Vilanova o el Parc Taulí de Sabadell”. El principal repte, va dir, “és afrontar la transmissió de coneixement, generar un lligam entre ciència, educació, cultura i innovació”. Per tot això és important “fixar-se en models que funcionen a altres llocs i importar-los”.
A continuació, es va obrir el debat on Rosa M. Sebastián, vicerectora d'Innovació i de Projectes Estratègics i directora del Parc de Recerca de la UAB aportava que “no només calen articles publicats sinó un reconeixement cap a la transferència de coneixement i la innovació” fet que implica, segons va indicar, “incentivar a les persones que fan recerca”. Sebastián va recordar també la ingent tasca que realitzen les universitats on els doctorats industrials o els TFGs fets des de les empreses ajuden a impulsar aquesta transferència. Un dels objectius que va fixar van ser els Open Labs, on es pot fer prototipatge a les ciutats, que pot ajudar molt a les PIMES i a altres empreses.
Alfons Cornella, fundador d'Infonomia “Institute of Next”, va afegir a la intervenció prèvia de Camí que “una ciutat com Barcelona té relativament fàcil llegir el món per tal de poder incentivar canvis en la societat”. “La principal barrera -va dir- és la dimensió de les empreses que tenen la dificultat de poder respondre a les transformacions necessàries per a la nova visió del món. I que la ciència per ser realment competitiva ha de ser molt sofisticada i la realitat de l'empresa no és aquesta, sinó una realitat molt orientada al mercat i sovint molt simple. “Cal reinventar completament la transferència del coneixement”, va concloure.
Finalment, Mar Santamaría, arquitecta urbanista i cofundadora de 300.000km/s va tancar el debat apuntant que “cal estendre la innovació a tot el territori de l'RMB atraient talent i empreses, i per això s'han de fer plans i polítiques urbanístiques per crear espais innovadors, on aquesta innovació estigui a l'abast de tota la ciutadania, i que no quedi relegada en un polígon”.
L'humanisme tecnològic va centrar el debat de la segona taula de la jornada, moderada en aquest cas per Karma Peiró, periodista especialitzada en les tecnologies de la informació i la comunicació. Genís Roca, president de Fundació PuntCat va dir que “la capacitat d'introduir canvis radicals ens fa humans; la informació es descontrolarà i es farà molt dubtosa. Cal refinar els processos de participació, i concentrar-los en les xarxes de confiança, expertesa i hiperconcretes”. Per la seva banda, Eli Vivas, CEO de Storydata, va reflexionar sobre “la necessària gestió de dades segons gènere, edat, renda”, al mateix temps que va afegir que “cal formar a qui recull i analitza les dades, per tal de poder esbrinar quines conseqüències reals tenen aquestes dades”. Segons el seu parer també “és importantíssim que les escoles i la gent jove sàpiga analitzar els grans volums de dades per poder donar solucions i prendre decisions a partir d'aquestes”.
Mireia Fernández-Ardèvol, coordinadora del grup de recerca Communication Networks and Social Change de l'IN3 de la UOC, va considerar que en relació amb l'humanisme tecnològic “s'han de fiscalitzar les noves tecnologies per tal que es posin al servei de les persones”. Per últim, Arnau Monterde, coordinador del projecte Decidim de l'Ajuntament de Barcelona, va parlar de 'colonialisme de dades” apuntant al fet que signem condicions d'ús de plataformes sense saber la seva implicació. “Amb el New Digital Deal arriba una democratització, un nou contracte social al voltant de les dades i la tecnologia' va afegir i per això és cabdal aplicar una “sobirania sobre aquestes dades, radicalitat democràtica per intervenir i controlar-les”.
En general, tots van coincidir en posar en qüestió el concepte “humanisme tecnològic” i van reflexionar sobre les diferents interpretacions del terme. Tant Monterde, com Roca o Vives van posar de manifest que és el caràcter humà el que incondicionalment requereix de l'ús i l'avanç de la tecnologia per avançar com a espècie. Per tant, segons aquesta interpretació cal definir l'humanisme tecnològic com una part íntegra de nosaltres mateixos que cal saber gestionar i tenir molt present a quins sectors de la població s'interpel·la quan es parla de “posar la tecnologia al servei de les persones” o si aquesta interpretació és elitista. La tecnologia en mans de la humanitat està carregada de contradiccions, va apuntar Monterde, ja que posar la tecnologia al servei de les persones pot significat també fer ús de la tecnologia per fins negatius.
Seguidament va tenir lloc la conversa entre Karma Peiró i la convidada internacional d'aquesta taula, Francesca Bria, presidenta del Fons Nacional d'Innovació Italià. Bria va advertir que s'ha d'invertir el paradigma, és a dir “deixar de banda el solucionisme tecnològic, i partir de les necessitats de les persones a l'hora de dissenyar la tecnologia”. També va afegir que l'alfabetització digital no tracta només de fer servir la identitat digital, sinó que és prendre consciència del que significa la tecnologia digital. Recordava que “hem de pensar en les dades com un bé públic que està al servei de tothom, i que cal poder traspassar-les a l'administració per tal que dissenyi polítiques públiques a partir de la seva anàlisi. Per tot això, va dir, és indispensable crear “un marc legal digital”.
Taula 3: Cultura/es i coneixement
Jordi Pascual, coordinador de la Comissió de Cultura de CGLU va ser l'encarregat de moderar l'últim debat de la jornada dedicat a la cultura i al coneixement. El ponent principal va ser Luca Bergamo, extinent d'alcalde de Roma i regidor de Creixement Cultural, qui va fer un repàs dels reptes assolits i d'altres encara pendents de la ciutat de Roma. Va dir que “les distàncies físiques són obstacles a la vida cultural. Hi ha d'haver responsabilitat de les institucions a l'hora de prendre decisions de, per exemple, com es gestionen els espais culturals. Són exemples que es recullen a la Carta de Roma, signada per més de 250 ciutats.' Bergamo va recordar que a Roma van intentar augmentar participació en la vida cultural dels qui normalment no participa. “Vam crear un observatori per tal que les institucions culturals col·laborin i augmentin l'oferta cultural lluny dels seus centres'. Això va provocar que es passés de més de 100 esdeveniments al centre de la ciutat a 1.000 per tota la regió, de manera que van aconseguir rivalitzar l'oferta i avui hi ha una tendència discreta per part de la gent de veure Roma com una ciutat interessant. Finalment va remarcar que “l'objectiu és implicar a la vida cultural un nombre major de població que no participa en la cultura regularment. L'aïllament i la distància social són un problema al qual cal prestar-hi atenció i innovar amb solucions des de les institucions.”
Tània Adam, fundadora de Radio Àfrica Magazine, va obrir el debat apuntant que “s'han de fer esforços per integrar la diversitat dins dels equips gestors de projectes culturals, perquè aquesta diversitat es veurà reflectida en tot el projecte i no caldrà cercar-la després”. Pepe Serra, director del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), va recordar que “cal trencar la dicotomia grans/petits, els grans equipaments han de ser oberts i han de treballar de manera col·laborativa cedint sobirania”. L'enquesta de museus apunta que “entre un 55-60% de persones no van mai als museus i el preu no és la barrera”. Va acabar sentenciant que “confondre la igualtat d'accés amb la disminució de la qualitat de la cultura no pot ser una política pública per a la democratització de la cultura”.
Joan Carles Girbés, director editorial de Som, va recordar l'èxit de les “Llibreries Obertes” durant la pandèmia per ressaltar que “quan donem eines la societat respon”, i va acabar destacant per tant, la importància per la comunitat de realitzar fires i trobades. Esteve Caramés, director de Programes Culturals de l'Institut de Cultura de Barcelona va aclarir que “Barcelona ha de començar a fer cessió de sobirania”. “No hem estat capaços ni de construir ni de gestionar la complexitat”, va afegir. “La Quinzena de la Dansa metropolitana volia aixecar nous públics per aquestes arts escèniques. El projecte va aportar espais i projectes comunitaris i coproduccions en molts ajuntaments metropolitans. Es va fer des de la transversalitat i la cooperació”. Va acabar dient que “cal anar forçant aquesta mobilitat de les persones cap als projectes metropolitans”.
Finalment Àngel Sala, director del Festival de Sitges, Festival Internacional del Cinema Fantàstic de Catalunya, va apuntar que després de la pandèmia “el Festival de Sitges va tenir la sort de ser un festival presencial i híbrid amb una plataforma digital complementària, i que això l'ha convertit en un “festival laboratori de prova d'idees”. “La desaparició d'equipaments de cinema a les grans ciutats és una gran preocupació pel sector de l'audiovisual perquè provoca una crisi conseqüent als festivals internacionals que es celebren en aquestes ciutats. Cal un diàleg entre les plataformes i els festivals o actors més tradicionals. Perquè aquesta manca de diàleg fa que hi hagi traves perquè productes audiovisuals molt bons s'acabin visualitzant”.
Diàlegs de futur: Que voldrà dir viure en una Metròpoli Intel·ligent l'any 2030? Amb Deba-t.org
Per acabar, la plataforma universitària deba-t.org, va liderar una sessió de diàleg moderada per Olympia Arango, vicepresidenta de l'associació, amb Judit Carrera, directora general del CCCB, i Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center. Carrera va apuntar que “des del CCCB contribuïm a reforçar el tàndem investigació-cultura perquè sigui el motor de la ciutat”. Martorell va destacar que “cal dotar d'eines tecnològiques a qui pren decisions, ja que cada vegada seran més complexes i interrelacionades. Cal imaginar la ciutat com un ésser viu”. Ambdós van coincidir que el repte “està en imaginar la metròpoli a vint anys vista” però són conscients de la complexitat que té tenint en compte la velocitat a la qual avancen la ciència i la tecnologia”. Però “el talent i la transferència de coneixement són els elements imprescindibles per arribar-hi”.
Quins són els principals reptes, incentius i barreresde la metròpoli de Barcelona en relació amb la recerca i la innovació? Com podem adequar el funcionament de la democràcia a la nova realitat? Com es pot garantir la participació ciutadana en la vida cultural? Se'n parlarà a la propera jornada territorial que tindrà lloc al Citilab de Cornellà el 8 de juny.