Ada Colau: 'Cal repensar i refer la realitat metropolitana de la nostra ciutat. No podem quedar-nos a l'AMB, l'escala real és la regió'

El CCCB acull 'Governar la Metròpoli', acte de presentació del document 'Quines polítiques per a quina metròpoli?' (elaborat conjuntament per l'AMB, l'IERMB i el PEMB) i del monogràfic sobre governança metropolitana de la revista Papers de l'IERMB

  • 07-02-2019
  • Resum d'activitats
  • 365 Lectures

“És evident que la situació administrativa que vivim, aquest Estat complex i confós, està completament allunyada de la realitat social. Com ho fem doncs per apropar-nos des de la política institucional al que realment es necessita? És a dir, als reptes i necessitats a escala metropolitana?”, ha començat la seva intervenció Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), durant l'acte ‘Governar la Metròpoli'. “Tenim la necessitat de repensar i refer la realitat metropolitana de la nostra ciutat. Ja existeix el gran consens que no podem quedar-nos en l'àrea metropolitana per donar resposta a la ciutat real i als seus reptes; l'escala correcta és la regió”. 

AMB, IERMB i PEMB presenten els reptes i les propostes de millora sobre la governança metropolitana al CCCB
AMB, IERMB i PEMB presenten els reptes i les propostes de millora sobre la governança metropolitana al CCCB

‘Governar la Metròpoli' és el títol i el repte que ha plantejat l'acte celebrat aquest dimecres al vespre al CCCB, en el qual s'han presentat dos documents: Quines polítiques per a quina metròpoli? Reptes i propostes per millorar el govern, els serveis i la participació en l'àmbit metropolità de Barcelona, i el monogràfic sobre Governança Metropolitana de la revista Papers de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). L'acte ha estat presentat i conduït pel director de Presidència de l'AMB, Salvador Milà, que ha destacat l'oportunitat d'aquests documents en un moment en el que el debat metropolità sembla haver-se reactivat a casa nostra.

El primer dels dos textos, Quines polítiques per a quina metròpoli?, és el resultat d'un any i mig de treball coordinat pel PEMB amb la col·laboració de l'AMB i l'IERMB amb l'objectiu d'”explorar els límits del marc de governança actual per veure quines coses ja es podrien fer però no s'estan duent a terme i com es poden estirar els marges del que permet la llei metropolitana”, tal i com ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, durant la presentació. El document, fruit dels debats entre personal directiu i tècnic de l'AMB amb persones expertes en la matèria i representants d'altres metròpolis europees, posa sobre la taula els principals reptes de la governança de l'AMB agrupats en tres grans temes: territori, institucions i polítiques i projectes, i presenta un seguit de propostes per a fer front a aquestes necessitats i millorar la governança de la realitat metropolitana de Barcelona.

El segon document correspon al número 61 de la revista Papers que en aquesta ocasió recull anàlisis i reflexions sobre els diversos elements que influeixen en la governança metropolitana: la dimensió espacial, les competències, el finançament, el tipus de representació democràtica, les relacions entre els diversos actors o les polítiques concretes. Sobre aquests elements ha parlat el cap de l'Àrea de Governança de l'IERMB, Marc Martí durant la seva intervenció: “Fa dècades que la ciutat funcional (la del nostre dia a dia) va més enllà dels municipis i sobrepassa els límits administratius. El problema és l'escletxa existent entre unes formes de govern molt topogràfiques i limitades i unes realitats urbanes molt dinàmiques amb les que el format govern local, regional i estatal no encaixa”. La professora de ciència política de la Universitat de Barcelona, Mariona Tomàs, també ha tractat algun d'aquests elements, concretament el de la legitimitat dels governs metropolitans i ha defensat que, tot i tenir un model d'elecció indirecta, “hi ha maneres de donar més paper a les institucions metropolitanes, sovint invisibilitzades”. Tomàs ha fet una crida també als representants locals per a “fer un esforç en explicar millor què són les polítiques metropolitanes i fer pedagogia per no veure les institucions metropolitanes en tant que a membres d'un municipi concret sinó amb una mirada més àmplia del territori”.

La jornada ha comptat amb la ponència ‘Diagnosis i agendes encertades en contextos polítics i institucionals inadequats' de la mà del catedràtic de Geografia de la Universitat de València, Joan Romero, que ha volgut reconèixer la feina duta a terme a Catalunya com a “porta d'expansió d'idees” en l'àmbit de la governança metropolitana. “L'AMB és un progrés fantàstic en el conjunt de l'Estat però es tracta d'un oasi. Al territori espanyol hi ha una mancança molt notable en aquest camp a diferència d'Itàlia, Alemanya o França, que fa temps que pensen en clau metropolitana”. El catedràtic ha confessat la poca confiança que té en que hi hagi un impuls des del govern central, “només tinc esperança en els governs regionals i locals que tindran un paper determinant en la propera legislatura”, i en aquest sentit, ha fet una petició directa a Ada Colau, “demano a l'alcaldessa que lideri, a nivell estatal, un pensament basat en la regió urbana, que va més enllà de l'àrea metropolitana, i li ho demano expressament perquè Catalunya inspira i pot ajudar”. Romero ha expressat també la necessitat d'anar cap a un model avançat i consensuat de política social metropolitana que aglutini els recursos ara fragmentats i posi l'atenció en les persones en el territori: “Ocupar-nos de la qüestió social és clau, si no, ens trobarem en una situació molt complicada en el futur. Barcelona i Catalunya tenen la possibilitat de liderar aquesta ‘agenda social' imprescindible”.

L'alcaldessa de Barcelona ha recollit el guant “Si em demanes que Barcelona sigui molt activa en la lluita contra les desigualtats a escala metropolitana pots comptar amb nosaltres, perquè ens hi juguem el futur a escala ciutat i a escala supramunicipal”. Colau ha denunciat la situació actual pel que fa als governs metropolitans i la seva manca de competències, “cada cop hi ha més canvis i reptes que es materialitzen a les ciutats que són les que tenen menys competències i pressupost mentre que qui té més competències i pressupost, l'Estat, no té manera d'anticipar-se i fer-los front”. L'alcaldessa ha posat de manifest també la ”urgència real d'adaptar les nostres formes de governança, completament desfasades, a la realitat. Les polítiques s'han de plantejar a escala metropolitana i implicant a tots els actors, que és una dinàmica molt pròpia del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona”.

En aquesta direcció, Oriol Estela, ha posat el PEMB “a disposició del territori com a espai entre iguals”. “Una de les missions que tenim és obrir el document presentat avui a altres actors i promoure el debat a nivell polític, abans d'eleccions, i a nivell de mitjans, que l'estudiïn, que preguntin, que se'n parli i es discuteixi”, fins i tot amb debats electorals específics, com els que el PEMB vol proposar. El coordinador general del PEMB ha reconegut, però, que “per molt que cada cop es parli més de governança a escala de regió metropolitana, el panorama de fragmentació i polarització que es presenta post-eleccions requerirà un esforç tan gran per a garantir polítiques municipals que hi ha el risc que la qüestió metropolitana quedi relegada”, ha dit, “és per aquest motiu que cal treballar per avançar i fixar tot el que es pugui abans de les eleccions”, tal i com reclama en el seu últim article al bloc del PEMB, Eleccions i afers metropolitans

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +