Vilafranca acull la Jornada Territorial de la Metròpoli Resilient sobre emergència climàtica, ambiental i territoris saludables

El debat territorial del #CicleResilient, des del museu Vinseum de Vilafranca del Penedès, ha aplegat professionals experts que han debatut sobre com tenir una regió metropolitana més resilient

  • 08-07-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 360 Lectures

El 6 de juliol s'ha celebrat a Vilafranca del Penedès la segona jornada del “Cicle de la Metròpoli Resilient” que s'emmarca dins del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. Les tres taules de debat celebrades han permès avançar cap a l'establiment de les bases de les missions, que tenen per objectiu fer de la regió metropolitana de Barcelona un territori saludable i resilient envers l'emergència climàtica i ambiental. La jornada s'ha emès virtualment a través de la plataforma del procés.

Jornada Territorial des del Vinseum de Vilafranca del Penedès
Jornada Territorial des del Vinseum de Vilafranca del Penedès

L'encarregat d'inaugurar la jornada territorial del Cicle Resilient ha estat l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, qui ha remarcat que “tot i trobar-nos al Penedès és important que la planificació sigui global: Barcelona ha de ser una capital connectada i consensuada amb el seu entorn”. Seguidament, Jordi Martí, president de la comissió executiva del PEMB i vicepresident de planificació estratègica de l'AMB, i Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, han recordat la importància d'aquestes jornades per pensar el futur en clau de regió metropolitana i que les missions establertes responguin als anhels del conjunt d'institucions públiques, privades i entitats diverses.

Taula 1: Emergència climàtica

Moderada per Albert Solé, cap d'informatius de Cugat Mèdia, la primera taula ha comptat amb Benjamí Aguilar, vocal de Granollers Pedala, Juana Barber, cap de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Enric Cremades, coordinador de projectes europeus i llei de barris de l'institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona i Francesc Vidal, cap de l'Àrea d'Energies Renovables i Internacional de l'Institut Català de l'Energia.

Aguilar ha subratllat la importància d'acompanyar les administracions cap a un canvi de model que promogui més la mobilitat en bicicleta. “Això s'aconsegueix per exemple —ha apuntat Aguilar— construint grans aparcaments de bicis prop de les estacions de trens, imitant les grans metròpolis europees”. I ha recordat models catalans que funcionen bé com el Consorci de Vies Verdes de Girona. “La clau de tot això —ha insistit — és plantejar models que disminueixin l'energia consumida, i cal que des de la societat civil ens organitzem per encarar la transició eco social de la manera més resilient possible”. Per la seva banda, Barber ha volgut destacar la importància d'infraestructures que ens han acompanyat sempre com els murs de pedra seca. “Aquests murs mantenen el sòl i n'eviten l'erosió, per tant cal conservar-los i refer-los si s'han malmès”, ha explicat alhora que també ha insistit que “cal una mínima reglamentació d'accés als espais de medi natural per a poder-los conservar i gestionar millor”.

Al seu torn, Cremades ha parlat dels refugis climàtics com a espais on la ciutadania pot fer front a les onades de calor. “Es tracta d'espais que no són de nova construcció, sinó ja existents” ha especificat, considerant després que hi ha una manca de divulgació d'aquests projectes”. Finalment, Vidal ha apuntat que “hem d'avançar cap a un model renovable i distribuït, ja que amb la covid hem après a valorar l'aire que respirem o a voler disminuir el soroll que ens envolta, cosa que planteja una oportunitat a la ciutadania per valorar un nou model”.  Pel que fa a les energies renovables, Vidal ha volgut deixar clar que “es requereixen espais”. És per aquesta raó que cal un diàleg urbà-rural, per “abordar i desenvolupar amb èxit aquesta transició energètica”. Tots han acordat que queda clar que hi haurà una transició energètica i que el debat ara és saber quina serà la participació de la ciutadania i com serà de democràtica aquesta transició.

Taula 2: Emergència ambiental

La segona taula ha servit per establir les missions destinades a reduir les vulnerabilitats i mitigar els perills de l'emergència ambiental. Ha estat moderada per Ricard Vinyals, director del diari el3devuit.cat. Hi han participat Sònia Sánchez, directora tècnica de la Fundació RIVUS-Consorci Besós-Tordera, Carles Rodríguez, vicepresident del Consell Comarcal del Vallès Occidental i conseller de Transició Ecològica, Mireia Torres, directora d'Innovació i coneixement de Família Torres i directora de Jean Leon i Josep M. Gil Roig, director del CREDA-UPC.

Sánchez ha iniciat el debat fent incís a la necessària ampliació dels espais verds urbans, com a mesura fonamental per equilibrar el territori. Ha posat l'exemple del Besós, un riu que “gràcies a la regeneració que li hem tornat a donar ha millorat la seva biodiversitat i connectivitat. I, a la vegada, per les persones de l'entorn també ha generat “augment d'espais per fer salut, adaptació al canvi climàtic i educació ambiental”. Rodríguez ha apuntat que “cal actuar diferent per obtenir resultats diferents dels obtinguts fins ara, perquè ja es veu que no han estat suficients” i ha assenyalat els bons resultats que això té amb projectes que ja s'estan fent com ara els parcs que es creen amb criteris de participació i incorporant regeneració de l'aigua. La clau de tot, ha apuntat, “passa per la implicació ciutadana i l'educació ambiental, que s'ha de fer des de les empreses, des de les escoles i des de les administracions”.

La intervenció de Torres s'ha centrat a subratllar tots els canvis d'adaptació a l'emergència ambiental que han dut a terme a l'empresa Torres, ja que hi ha una gran preocupació per la conservació dels cultius davant l'augment de les temperatures. Ha explicat la creació d'una nova àrea de canvi climàtic a l'empresa, que ja ha reduït les emissions i produeix un 26% de l'energia que consumeixen; la reutilització de l'aigua amb captació de pluja i sensorització d'estrès hídric per ús eficient o la reutilització del 99,9% dels residus generats. També han avançat cap a la utilització de cotxes elèctrics, la reducció del pes d'envasos i la inversió en recerca, participant activament en projectes destinats a sostenibilitat o a la reducció de fitosanitaris.

Finalment Gil Roig ha fet més incís en les polítiques alimentàries per ser resilients. “Ara se li comença a donar més importància i podem moure fitxa per integrar més el sistema alimentari i donar-li coherència”. Gil Roig, davant d'una població creixent, aposta per basar l'alimentació en una economia circular. “El malbaratament alimentari és un dels símptomes que mostren que el sistema alimentari no funciona bé. Estem dient que un 8-9% de les emissions que generem per crear aliment, les estem llençant a la brossa. Només que reduíssim un 25% del malbaratament reduiríem moltíssim el problema de fam al món”. El primer pas és, segons Gil Roig, “garantir que tothom tingui dret a una alimentació de qualitat”.

Taula 3: Territoris saludables

La tercera i darrera taula de la jornada anava enfocada a debatre sobre com assolir societats resilients construint territoris saludables. Ha comptat amb les intervencions d'Anna Anglí, tècnica en agroecologia de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Javier Ortigosa, responsable de Mobilitat del PDUM de l'AMB, Jordi Cuyàs, president del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès-Garraf i Marta Serra, tècnica del projecte RECIPE al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i presidenta del Col·legi de Geògrafs de Catalunya. I ha estat moderada per Laia Soldevila, periodista d'Elcritic.cat.

“Un territori saludable és aquell que sustenta la vida” ha dit Anglí, alhora que ha apuntat que a l'RMB li falta “incrementar la pagesia i la pastura per a poder gestionar els espais verds i minimitzar els riscos de grans incendis”. També ha recordat que la mala alimentació està molt relacionada amb la salut i que mantenir el sistema alimentari actual és un gran risc. “S'ha d'avançar cap a la sobirania alimentària, monitorar els circuits, importar i exportar menys”, ha explicat. Anglí també ha recordat que durant la pandèmia vam veure un increment del comerç directe de cooperatives i ha apuntat que ara cal donar-li estructura i que des de l'administració pública es facilitin espais per cuines i obradors comunitaris, i també que hi hagi contractació de serveis basats en un sistema alimentari de proximitat.

Ortigosa ha dit que per reduir l'ús del vehicle privat calen polítiques molt decisives que “facin molt difícil l'alternativa al transport públic o la mobilitat sostenible”. Ha apuntat que el més resilient és anar a peu i que això implica planificar les ciutats de tal manera que puguin tenir les necessitats cobertes a una distància relativament curta. Algunes de les iniciatives que s'han de posar en pràctica són, al parer d'Ortigosa, reformular les inversions en infraestructures, autopistes i autovies i prioritzar el transport públic. També recuperar el lligam entre territoris. “Hem de repensar l'accessibilitat i porositat de les infraestructures i, finalment, repensar l'urbanisme per tal de conformar llocs on caminar sigui la base de la mobilitat”, ha apuntat. Per la seva banda, Cuyàs ha volgut deixar clar que “no som un territori saludable i ser-ho passa per crear un sistema sanitari més col·laboratiu i connectat”. I ha afegit: “tenim un sistema molt centrat a arreglar i tornar a ser productius i això no és un sistema de salut saludable. Els hospitals no són saludables: fa falta molta coordinació digital i humana de metges i sanitaris, i treballar molt més en xarxa”. Cuyàs també ha recordat que tornaran a venir virus i que, per ser resilients, hem de tenir preparada la xarxa sanitària per a poder combinar l'activitat normal amb l'activitat pandèmica”. Finalment Serra ha clos la jornada apuntant que “un territori saludable és capaç d'enfrontar-se al canvi climàtic, de reduir l'impacte dels riscos i grans catàstrofes. I que per aconseguir-lo hem de generar serveis ecosistèmics”.

Un cop finalitzi el #CicleResilient, el 16 de setembre comença el darrer Cicle corresponent a la Metròpoli Pròspera. Trobareu tota la informació a: www.barcelonadema-participa.cat

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +