Mataró acull la Jornada Territorial del #CiclePròspera i debat sobre economia circular i el model econòmic òptim per aconseguir un territori amb prosperitat distribuïda
El debat s'ha traslladat a la regió metropolitana de Barcelona i s'ha pogut seguir online des del TecnoCampus de Mataró
- 23-09-2021
- Compromís Metropolità 2030
- 248 Lectures
La capital del Maresme ha estat l'escenari de la segona jornada del Cicle de la Metròpoli Pròspera, que correspon al quart cicle del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. Les tres taules de debat han servit per fer el dibuix de la regió metropolitana de Barcelona de cara al 2030 centrada en la reorganització territorial dels centres de producció econòmica. La jornada celebrada el 21 de setembre al TecnoCampus de Mataró s'ha emès virtualment a través de la plataforma que també acull el procés participatiu del mapa d'actors involucrats.
Taula 2: Anna Majó, Mariano Martínez, Mónica Peinado, Jordi Marín, Sònia Callau
L'alcalde de Mataró, David Bote, ha inaugurat l'acte recordant que la capital del Maresme és una de les grans ciutats de la regió metropolitana de Barcelona i que ja fa temps que aposta per la innovació regional, i que el TecnoCampus, centre que ha acollit la jornada, n'és un exemple. L'alcalde ha recordat que el Pla Estratègic #Mataró2030 mostra la voluntat de la ciutat en esdevenir un pol deslocalitzat de la capital catalana. Eva Menor, presidenta de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, ha dit que “treballem per repensar l'ecosistema econòmic perquè sigui més pròsper i asseguri un futur més sostenible a les següents generacions, i ho fem posant la prioritat en l'equilibri territorial”. Seguidament Jordi Martí, president de la comissió executiva del PEMB i vicepresident de planificació estratègica de l'AMB, ha apuntat que “no hem de pensar en Barcelona com una ‘taca urbana' sinó com una gran regió amb centres econòmics i socials distribuïts”. Oriol Estela, coordinador general del PEMB, ha donat pas a les taules de debat i ha destacat la necessitat de parlar sobre models econòmics, prosperitat distribuïda i ocupació inclusiva i de qualitat arreu de l'RMB.
Taula 1: Indústria circular i Polígons d'Activitat Econòmica
La primera taula de debat ha estat moderada pel periodista mataroní de TV3, Carles Prats, i ha comptat amb la participació de Sònia Llorens, directora de la Càtedra d'Economia Circular i Sostenibilitat de la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme, Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d'EURECAT, Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial i professor associat a la UPF i Carles Martínez, vocal de PIMEC Maresme Barcelonès-Nord i CEO INEDIT INNOVA.
Llorens ha subratllat que l'economia circular pot millorar el teixit industrial. “Hem de capacitar la població i adaptar-la als diferents perfils”. Ha recordat que s'ha de tenir en compte les singularitats del territori. La indústria 4.0 ha dit, “ens pot ajudar a fer aquest impuls en els processos productius”.“Actualment s'està fent una estratègia de sensorització de circularitat que ens ajuda a potenciar l'optimització dels recursos. Hem de fer aquest acompanyament a les empreses per garantir aquest full de ruta”. I també, que cal treballar molt perquè el consumidor entengui el que significa i implica l'economia circular. Rovira ha donat la seva visió de la importància dels centres tecnològics. Ha apuntat que en el món de la indústria, l'adopció d'una agenda ESG és ja una “tendència inevitable”. Respecte a l'economia circular, “cal més formació i s'ha d'invertir amb recerca perquè ens diferencia i ens fa més competitius”. Rivera ha dit que la prosperitat del territori s'aconsegueix pensant en un sistema territorial on les bones infraestructures potencien el talent, les persones i el comerç local. Finalment Martínez, ha resumit que tot això podrà ser una realitat si es connecten bé els transports de la segona corona metropolitana. Amb relació a l'economia circular, ha comentat que “és clau pel desenvolupament de les nostres PIMES i així esdevinguem competitius a escala nacional i internacional”. “Tenim marge per fer més barat recuperar, que construir de nou”. De fet, ha dit, que la Comissió Europea ja treballa en aquesta línia havent eliminat les forquilles d'un sol ús a l'àmbit europeu.
Taula 2: Territoris pròspers, prosperitat distribuïda
La segona taula de la jornada s'ha centrat en com aconseguir territorialment la prosperitat. Ha estat moderada per Mònica Peinado, redactora de la Ràdio Barcelona-Cadena Ser. Hi ha participat Sònia Callau, responsable de la Unitat de Suport als Espais Agraris de la Diputació de Barcelona. Callau ha dit que la oportunitat per arribar a la prosperitat passa per l'alimentació. “La relocalització de la producció agrària: hi ha territoris que tenen una vocació per produir una cosa en concret (com ara el Maresme o Baix Llobregat, especialitzats en productes frescos) i cal que segueixin en aquesta línia i esdevinguin competitius amb aquests productes”. Ha subratllat que s'ha de donar més valor afegit al producte de proximitat. Mariano Martínez, coordinador i cap de comunicació de l'Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat i L'Hospitalet (AGT), i coordinador de comunicació d'Slow Food Barcelona, ha recolzat l'argument de Callau aportant la necessària utilització de la gastronomia per promocionar una alimentació sostenible. “La gastronomia pot donar aquest valor afegit al producte”. La feina és, segons Martínez, reaprendre a consumir productes de temporada i tenir responsabilitat alimentària. Jordi Marín, director General d'ACEC, ha apuntat que són les noves tecnologies les que han de potenciar els avantatges competitius del territori. A més, ha recordat que “hem de generar més ofertes de treball basades en la creativitat i el talent”. Ha deixat clar també que el teletreball, i les formes de treball híbrides, “ens poden millorar la qualitat de vida com a treballadors”.
Per últim, Anna Majó, directora de projectes d'innovació empresarial de Barcelona Activa de l'Ajuntament de Barcelona, ha conclòs que perquè la prosperitat sigui una realitat “ens cal innovació i sostenibilitat”, i que aquells sectors que ho desenvolupin seran els que generaran llocs de treball amb més valor, fet que assegurarà una demanda més diversificada i equitativa de l'oferta formativa.
Taula 3: Ciutats pròsperes
Finalment, l'última taula de la jornada s'ha centrat en el concepte de les ciutats pròsperes i ha estat moderada per Oriol Burgada, director de la ràdio i la televisió de Mataró de Mataró Audiovisual. Els ponents que l'han integrada han estat Laura Sabatés, presidenta de Gran Centre Granollers, Neus Lloveras, presidenta Federació d'Empresaris Gran Penedès, María Ángeles, directora de l'Àmbit Desenvolupament Econòmic Sostenible i Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Gavà i Josep Lluís Checa, director general de la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme, centre que ha acollit la jornada. Sabatés ha afirmat que per la ciutat de Granollers estar a prop de Barcelona és una oportunitat.
“El confinament ha escurçat les distàncies, i ens ha demostrat la possibilitat de treballar virtualment des d'altres territoris”. Segons Sabatés s'ha de mantenir la singularitat de les ciutats, “és possible mantenir els grans centres comercials i alhora el teixit comercial del municipi”. Per aconseguir-ho, ha dit que “cal que l'administració local ajudi i protegeixi el teixit comercial”. Lloveras, ha recordat que estar a prop de l'AMB també té una part negativa, ja que Barcelona absorbeix moltes inversions estrangeres i, per tant, molta activitat econòmica. I això “genera una oportunitat i perill alhora”. La clau per diversificar l'activitat és que les administracions facilin la burocràcia i les llicències empresarials, ha dit que l'administració “ha de poder posar catifes i no parets quan es volen obrir negocis”. González ha posat sobre la taula com beneficia aportar el nom de Barcelona en les marques de negocis a l'hora de captar inversió, i per tant poder diversificar en el territori. “Aquesta és una manera en que les ciutats poden contribuir a la pròpia activitat econòmica i no convertir-se en una ciutat dormitori”. La distribució territorial també va molt buscada per centres d'alta especialització tencològica, ja que sempre necessiten espais físics i hubs. Finalment Checa, ha clòs la taula recordant que “les empreses intensives en talent tenen més flexibilitat alhora de descentralitzar el treball en el territori”. L'estratègia implica, ha dit, “acabar tenint una oferta descentralitzada arreu del territori metropolità”. Finalment ha apuntat que “parlem poc de que les administracions estan quasi totes a la ciutat de Barcelona: l'administració pública no és representativa territorialment. “Potser aquesta prosperitat territorial implica començar a repensar la localització del poder administratiu”.
Amb aquesta jornada conclouen els cicles de les metròpolis resilient, cohesionada, intel·ligent i pròspera i en breu començaran els debats dels eixos de la metròpoli multinivell i oberta. Per seguir informat/da de les properes activitats, t'animem a subscriure't al butlletí del PEMB.