El procés participatiu 'Barcelona Demà' celebra un curs, coorganitzat amb el CUIMPB - Centre Ernest Lluch i el CIDOB, per debatre sobre diversitat, talent i projecció internacional dins del #CicleOberta
'Projectar la metròpoli diversa. N'hi ha prou amb la marca Barcelona?' s'ha celebrat els dies 23 i 24 de novembre al CCCB amb un programa ple de ponències i debats que han pogut seguir-se de manera presencial i online
- 29-11-2021
- Compromís Metropolità 2030
- 220 Lectures
‘Projectar la metròpoli diversa. N'hi ha prou amb la marca Barcelona?' és el títol del curs coorganitzat pel PEMB, el CUIMPB - Centre Ernest Lluch i el CIDOB en el marc del cicle de la Metròpoli Oberta del procés participatiu Barcelona Demà. La formació, celebrada els passats 23 i 24 de novembre, ha reunit reconegudes veus de persones expertes que han participat en diverses ponències i taules rodones sobre les oportunitats de desenvolupament i projecció d'una metròpoli amb una diversitat demogràfica molt rellevant. Concretament, el debat s'ha centrat en com aquesta diversitat es veu representada o participa a l'esfera pública, com aprofitar el talent de tot aquest conjunt de persones, i com projectar internacionalment la marca Barcelona com a factor aglutinador de la metròpoli. La jornada ha pogut seguir-se de forma presencial al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i també virtual des de la plataforma de participació barcelonadema-participa.cat.
La inauguració del curs ha anat a càrrec de Marga León, directora del CUIMPB - Centre Ernest Lluch, Oriol Estela, coordinador general del PEMB, i Mireia Belil, comissària de la Metròpoli Oberta del procés Barcelona Demà, que han recordat la intenció del curs d'elaborar propostes conjuntament per integrar la diversitat existent a l'interior de la regió metropolitana de Barcelona i atraure actius i passius cap al territori, tot i estudiant, a l'hora, els canvis que es preveuen a la regió els propers anys.
Projectar la metròpoli diversa. N'hi ha prou amb la marca Barcelona?
23 DE NOVEMBRE: PRIMERA APROXIMACIÓ A LA QÜESTIÓ DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA A L'RMB
PONÈNCIA: DIVERSITAT I METABOLISME DEMOGRÀFIC A L'RMB
Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics, ha realitzat la ponència d'aproximació acadèmica per mostrar la transició i particularitats demogràfiques de Barcelona i el seu entorn immediat, i poder extreure'n conclusions per preveure com aquest metabolisme demogràfic pot representar un canvi social en les properes generacions.
Domingo ha explicat que les migracions són el motor de creixement del futur de l'RMB, ja que la taxa de naixement es preveu intacta. Un territori amb molta població nascuda a l'estranger i que manté el ritme de creixement positiu gràcies a la població migrada. “El 28% de la població de Barcelona i el 32% de l'Hospitalet de Llobregat és d'origen estranger. Entre els millennials (25-34 anys), aquesta xifra s'enfila fins al 54%, arribant a representar el 80% en alguns barris: un panorama radicalment diferent al del 2000”.
També ha subratllat que la diversitat és intrageneracional i, per tant, un factor de distanciament entre les generacions més antigues i les més joves. En aquestes darreres és on la diversitat té un creixement més ràpid. “La demografia està associada al canvi social, és una eina per projectar el futur i establir paràmetres per saber com s'organitzarà la societat els propers anys”. A la vegada ha dit que la diversitat és fonamental i és una marca generacional, per això “moltes vegades els conflictes no són d'origen, sinó de generació o gènere”. “La demografia és un concepte molt complex i s'ha de tenir en compte a l'hora d'abordar el pla estratègic metropolità de Barcelona”, ja que l'apropiació diversa del territori metropolità pot crear una identitat compartida.
DEBAT: EL CANVI DEMOGRÀFIC: S'HA RECONEGUT A LA METRÒPOLI?
Beatrice Duodu, periodista de TV3, ha moderat el debat de la primera taula del curs orientada a saber com la diversitat es veu representada a l'espai públic, polític, social i cultural. Al debat hi han participat Julia Goula, d'Equal Saree, Salima Jirari, gestora cultural i consultora especialitzada en diversitat, Fàtima Ahmed, presidenta de l'Associació Intercultural Diàlegs de Dona, i Jessica González, diputada del Parlament de Catalunya. Posant en relleu que les persones no blanques a l'Ajuntament de Barcelona representen només un 0,4% i al Parlament de Catalunya un 4%, el debat ha subratllat que no es pot integrar a certs col·lectius si estan clarament infravalorats, i que estem davant d'un clar “racisme institucional”.
Goula ha incidit en les desigualtats que provoca l'arquitectura dient que “l'espai públic és racista, però manquen dades per poder-ho comprovar, perquè no s'inverteix en fer-ne un estudi. Hem de pensar les ciutats per a les persones presents i futures, permanents i transitòries”. També ha afegit que des de l'arquitectura cal pensar ciutats més inclusives, “l'urbanisme és una eina lenta en la que passa molt de temps des de que es pensa fins que s'executa i la ciutadania aprofita un espai, i moltes vegades, quan s'enllesteix, els paràmetres de les necessitats han canviat”. “Si bé darrerament -ha dit- ha crescut la participació ciutadana en la presa de decisions urbanístiques als barris, queda molt camí per fer”.
Jirari s'ha referit a la poca representació que la diversitat té als mitjans públics de Catalunya i ha lamentat que en sèries tan mainstream com Merlí la diversitat entre el jovent que hi apareix és nul·la. Ha deixat clar que falta molta feina per fer i que cal començar per integrar persones nouvingudes i migrades als espais de legislació i presa de decisions. “Barcelona potser és una ciutat oberta de portes enfora, però no ho és de portes endins. És una metròpoli molt dura d'habitar i amb mancances d'infraestructures molt importants en molts barris que fan que el sentiment migratori es traspassi de generació en generació perquè no som capaços de fer que aquestes persones es sentin d'aquí”. Tot i que s'ha mostrat escèptica, també ha reconegut que “des de l'administració es poden fer molts passos que millorarien la situació”.
En el debat Ahmed ha lamentat que “les persones nouvingudes i migrades i els seus descendents som una realitat al carrer però no ho som en cap ajuntament”, i ha afegit que tampoc ho son en els espais de participació ni al teixit associatiu. Fet que és imprescindible corregir si es vol ser una ciutat “realment” oberta. González des d'una òptica més política, ha posat de manifest que no es pot parlar de diversitat si precisament la majoria d'aquestes persones no poden votar. “Manquen dades per afrontar el problema de les desigualtats”. També ha estat d'acord en que la metròpoli de Barcelona no és oberta perquè exclou a gran part de la seva ciutadania, i, finalment, ha remarcat que “el fet que Barcelona sigui diversa no és un problema, el que s'ha de fer és reconèixer aquesta diversitat des de les polítiques públiques. També cal dir que existeix cert escepticisme de la capacitat de les institucions per fer els canvis que calen”.
DEBAT: LA PARTICIPACIÓ REFLECTEIX LA DIVERSITAT A LA METRÒPOLI?
A continuació, el periodista Alaaddine Azzouzzi, ha moderat el darrer debat del matí amb Pastora Martínez, vicerectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Aurora Huerga, secretària de Política Territorial i Migracions de Comissions Obreres de Catalunya, Javier Bonomi, president de Fedelatina, i Javier Albarracín, director de la regió d'Orient Mitjà i Nord d'Àfrica a Public Affairs Experts.
Aquest debat ha continuat parlant de representació de la diversitat demogràfica de l'RMB, però en esferes més institucionals com les universitats, els sindicats i el sector empresarial. A les universitats hi ha molts col·lectius infrarepresentats. Actualment només un 11% dels i les estudiants prové de famílies amb pares i mares que no han tingut estudis universitaris i aquest fenomen esdevé encara més complex quan es tracta de persones migrades. Martínez ha dit que des de la universitat s'és conscient de la problemàtica i “s'estan promovent accions perquè les persones migrades o els seus fills i filles arribin a l'accés universitari”. Una de les crítiques que s'ha destacat al debat és la manca de diversitat en la pròpia publicitat d'accés a les universitats.
Pel que fa als sindicats, Huerga ha dit que malgrat s'emprenguin moltes accions, des de CCOO existeixen moltes barreres estructurals perquè hi ha moltes feines que fan les persones migrades que no consten enlloc, com ara les cures o els treballs a la llar. També ha recordat que les grans mancances de l'administració o l'accés restringit a certs tràmits per qüestions com l'idioma o els horaris son altres formes d'exclusió. “Calen recursos per poder potenciar polítiques que valorin les persones siguin d'on siguin”, ha dit, “la feina que fem des de CCOO l'adaptem perquè persones que tenen horaris laborals molt intensos puguin, per exemple, participar en una jornada que se celebra en diumenge”. Finalment, ha afegit que Barcelona no podrà ser oberta fins que les persones migrades i nouvingudes no tinguin veu i representació en les esferes de poder.
El mateix succeeix en el món empresarial, on comunitats com la xinesa o la pakistanesa tenen molta capacitat emprenedora i un creixement molt important, però segueixen sent col·lectius infravalorats dins l'ecosistema empresarial i institucional, com ha comentat Albarracín.
Finalment Bonomi ha recordat que “intentem arribar a la igualtat des d'una desigualtat estructural”. Un 4% de l'alumnat universitari és d'origen divers. És fonamental un canvi d'actitud en el sistema educatiu formal. “La nostra societat ha perdut la memòria, però tenim antecedents molt integradors. Hem de treballar perquè hi hagi referents, com ara poden ser la Beatriz a Tv3, la Jessica al Parlament o l'Alaaddine a la universitat”, ha dit Bonomi, que ha conclòs: “Per pensar en una Barcelona oberta, cal obrir-nos culturalment i, sobretot, afectivament”.
23 DE NOVEMBRE: MÉS ENLLÀ DE LA MARCA. ELS REPTES DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA METRÒPOLI BARCELONA
DIÀLEG: ELS REPTES DE LES METRÒPOLIS EN MATÈRIA DE PROJECCIÓ INTERNACIONAL
Durant la tarda del dia 23 de novembre ha tingut lloc un diàleg amb Felipe Llamas, ex cap de gabinet de Manuela Carmena a Madrid i impulsor de l'agenda internacional de la ciutat (2015-2019), i Rosa Suriñach, coordinadora d'Aliances, Incidència en les Polítiques Urbanes i Divulgació al Programa Global de Ciutats Resilients d'UN-Habitat. Un diàleg moderat per Agustí Fernández de Losada, director del programa Ciutats Globals del CIDOB, que ha volgut fer un repàs de la projecció internacional de la marca Madrid, per considerar les oportunitats que té la marca Barcelona i teixir, a partir d'aquí, una estratègia de posicionament de la ciutat.
Ambdós ponents han estat d'acord que abans de projectar cal definir “què som i què volem projectar”. Llamas ha subratllat l'important paper que té la governança “perquè permet avançar cap a ciutats dinàmiques, atractives i innovadores de la mà de comunitats cohesionades” i també el paper que encarnen darrerament els alcaldes i alcaldesses de les grans ciutats amb una influència cada cop més gran pel que fa a les agendes internacionals i de cooperació. Suriñach ha dit que “existeix una projecció d'aquesta gran Barcelona, però ens falta el posicionament sectorial i saber què volem atraure”. També s'ha fet èmfasi que per projectar Barcelona internacionalment, abans s'ha de treballar en el seu interior: el valor emocional que la ciutadania associa a la seva ciutat, la cooperació internacional i territorial, la solidaritat i, sobretot, la participació en totes les esferes i sentits.
Finalment ha tingut lloc un debat amb múltiples representants d'entitats i sectors de la metròpoli integrat per Pau Solanilla, comissionat de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona, Andrea Costafreda, directora programàtica per Amèrica Llatina i el Carib a Oxfam Intermón, Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, Diego Guri, director d'AMEC, Marta Galceran, consultora sènior a Anteverti i investigadora en relacions internacionals a la UPF, i Mercedes Giovinazzo, directora d'Interarts. Les propostes s'han centrat en definir quin paper poden tenir aquests diferents actors metropolitans a l'hora de posicionar Barcelona i la seva regió internacionalment, partint de sinergies entre els sectors del món empresarial, econòmic, cultural, de la solidaritat, científic, de l'administració, de les xarxes i de l'acadèmia.
Les opinions han estat molt diverses. Si bé alguns han apuntat en focalitzar un sol relat per projectar la marca de Barcelona, d'altres creuen que Barcelona té més d'un relat i que pot basar la seva projecció en diversos àmbits, des d'una marca més empresarial i innovadora fins a una marca més emocional relacionada amb la solidaritat i l'acollida. En tot cas, s'ha coincidit en que en tots els sectors queda molt camí per recórrer. Per exemple, Pérez-Porro ha destacat que “tenim un sector científic a Catalunya molt precari, perquè tenim molt talent però no el sabem retenir i falta una estructura i un lideratge, des de l'Ajuntament, per liderar una diplomàcia científica”.
Giovinazzo ha fet incidència en la diplomàcia cultural per projectar Barcelona internacionalment. “La cultura té un rol importantíssim, però ha de ser de tots i totes. Només així podrà ajudar a projectar Barcelona a l'exterior”, per això cal treballar en democratitzar-la, ha conclòs.
Pel que fa a la diplomàcia empresarial, Guri ha afegit que Barcelona té una imatge molt positiva al món i, per tant, el camí més difícil ja està fet. “Cal aprofitar les persones del món empresarial perquè són les que arriben a quasi qualsevol lloc del planeta”, ha dit. “Tenim una realitat industrial metropolitana de la qual no podem fugir, però hem de saber com canalitzar-la perquè sigui part de la solució”.
La taula de debat també ha deixat clara la mancança existent pel que fa a idiomes per projectar internacionalment la ciutat. Barcelona és una ciutat que mira a llengües francòfones, a l'àrab i a l'anglès. Si es vol captar talent extern cal que en el sector professional es parlin, almenys, aquests idiomes. També s'ha posat de manifest la gran oportunitat que té Barcelona per liderar la lluita contra el canvi climàtic, perquè quasi totes les persones participants l'han considerat “el hot-spot del Mediterrani”.
Així doncs, la primera jornada s'ha focalitzat en demografia i diversitat. Barcelona creixerà gràcies a la immigració, ja que la taxa de natalitat és mínima. S'ha destacat que són moltes les causes de les migracions: onades de refugiats, guerres, persecucions, crisis econòmiques, etc. L'envelliment d'aquesta població és també un dels problemes que s'haurà d'afrontar els propers anys. S'ha posat en evidència la dificultat de representar els diferents col·lectius de persones migrades a les institucions clàssiques, i per tant la necessitat de fomentar la recerca de maneres de poder-los integrar. Finalment alguns/es han defensat la marca Barcelona i d'altres no tant, ja que la promoció internacional no és només atraure sinó incidir-hi a través del softpower.
24 DE NOVEMBRE: ANÀLISI DE LA DIVERSITAT DEMOGRÀFICA CREIXENT DES D'UNA PERSPECTIVA ECONÒMICA
La segona jornada del curs ha tingut lloc el 24 de novembre i ha estat presentada per Mireia Belil, comissària de la Metròpoli Oberta del procés Barcelona Demà i Oriol Estela, coordinador general del PEMB. La jornada s'ha centrat a parlar de “talent”, de com gestionar-lo, seleccionar-lo i atraure'l. Com ha dit Belil “del que es tracta és de que pugui ‘capil·laritzar-se' cap a la societat i que el seu valor afegit valgui per millorar la vida de tota la ciutadania”.
PONÈNCIA: APROXIMACIÓ A L'ATRACCIÓ I A LA RETENCIÓ DE TALENT
La primera ponència ha anat a càrrec de Bru Recolons, fundador dels Premis Talent de Barcelona i Catalunya. S'han destacat breument tres conclusions que han servit per afrontar els debats duts a terme a continuació:
- Les empreses que vulguin sobreviure han d'humanitzar les relacions. Només així podran retenir i atraure el talent. L'objectiu primordial és fer que les relacions amb la plantilla siguin molt bones. Recolons ha dit que “els teus han de parlar bé de tu”.
- Implementar sistemes d'innovació. S'han d'incorporar de forma permanent en qualsevol sector: és una finestra al futur.
- Tenir un propòsit real perquè les empreses tinguin una ambició.
Recolons ha recollit la proposta d'actuació en tres accions:
- Preparar la marca: Fer un diagnòstic i fixar-se molt bé en els valors de la marca que tenim treballant la comunicació interna. “S'ha d'encomanar la il·lusió del projecte que volem fer i treballar la proposta de valor”.
- Fidelitzar el talent: conèixer l'experiència, definir què pot fer venir a la gent aquí, més enllà dels salaris. Ha destacat el salari emocional, que s'han de crear ambients de feina integradors i que s'ha de treballar el cicle del talent.
- Atraure el talent: estratègies per fer aquest reclutament. Treballar la reputació online. “Hem de ser neutrals i deixar que el talent també vingui de fora, i sobretot fomentar el retorn del talent, de catalans que triomfen al món i que no aconseguim que tornin”.
DEBAT: LES OPORTUNITATS DE DESENVOLUPAMENT INTERNACIONAL D'UNA METRÒPOLI DEMOGRÀFICAMENT MÉS DIVERSA
El penúltim debat de la jornada, moderat per Alexis Roig, comissari de la Metròpoli Oberta del procés Barcelona Demà, ha estat integrat per Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball i CEO Social Car, Marta Fernández, directora executiva de RMIT, Toni Mascaró, CEO d'eMascaró, i Olívia Paton, cap de l'Oficina d'Europa i Estratègia Internacional, Diputació de Barcelona i ha servit per debatre sobre les oportunitats que genera una metròpoli demogràficament més diversa des de diferents angles: emprenedoria, mercat de l'ocupació o intangibles.?
Alarcón ha volgut destacar que Barcelona està molt ben posicionada, és el cinquè hub internacional i està situada com la tercera ciutat per l'emprenedoria. “La diversitat ens porta experiències, riquesa i genera oportunitats”. “El problema -ha dit- és que tendim a scale-labs, ja no tant start-ups, perquè tenen el poder d'atraure inversió, però estan desesperats perquè no capten ni retenen talent”. També ha destacat que en els processos d'atracció de talent a la metròpoli s'ha de veure “a la família en un conjunt”; per tant cal internacionalitzar les escoles i les universitats o incloure programes en anglès, tenir més espais verds, millor mobilitat i més sostenible o millor parc d'habitatge.
Fernández, ha lamentat la falta de comunicació que hi ha entre el talent que s'instal·la a Barcelona: el que ve de fora i el local. Ambdós s'ignoren i Barcelona té la capacitat i la necessitat de generar un ecosistema ric que fomenti aquesta col·laboració. Mascaró ha volgut deixar clar que el gran problema que hi ha és la fuga de talent. “Encara que tinguis estratègia i un producte molt bo, no aconseguim ser atractius pel talent, que sempre prefereix marxar fora” i ha estat d'acord que cal crear simbiosis entre el talent que sí que ve a Barcelona, però “es tanca en ell mateix”.
Finalment, Paton ha apuntat que des del sector públic sí que es tenen en compte i es beneficien els ens que emprenen projecció internacional, i que el paper de l'administració moltes vegades és clau per atraure talent. Ha apuntat però, que països com Mèxic o ciutats com Berlín saben treure molt més profit de la seva diversitat i que aquesta jugui a favor del talent.
Ha quedat oberta la qüestió del nomadisme digital i de com s'organitzarà a partir d'ara el talent, ja que el teletreball permet desenvolupar-se des de qualsevol racó del món i de com aprofitar el capital humà provinent de la migració per potenciar i formar nou talent.
DEBAT: PERDENT OPORTUNITATS? LA SUBOCUPACIÓ DEL TALENT NOUVINGUT
Míriam Acebillo-Baqué, investigadora de l'IGOP-UAB, ha estat l'encarregada de moderar el darrer debat del curs. Una taula que ha volgut tractar la gestió dels fluxos de migració en un entorn no regulat: l'encaix entre les habilitats de les persones nouvingudes i la demanda d'ocupació que pot oferir el mercat de treball local. Ha comptat amb la participació de Judit Vall, professora del departament d'Economia de la UB i investigadora de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i del CRES-UPF, Josep Mestres, economista a CaixaBank Research, i Jiajia Wang, emprenedora i sòcia fundadora de Karavana.
Un dels grans reptes de la regió metropolitana de Barcelona és la immigració ja que, com s'ha apuntat a les taules anteriors, serà un factor clau de transformació de la societat. El repte és trobar com aquests fluxos no condueixin cap a més desigualtats. Una de les solucions perquè això no passi és, precisament, que el capital humà d'aquestes persones s'integri dins les feines qualificades que ofereix el territori. Vall ha deixat clar que el col·lectiu de les persones migrades i les seves famílies és clarament molt més vulnerable i que, per tant, cal que tinguin moltes més facilitats a l'hora d'integrar-se dins l'economia que volem tenir. Mestres ha afegit que, a més, sol ser un col·lectiu sobrequalificat que exerceix feines per sota del seu llindar de coneixements i que perdre aquest talent impacta a tota la societat. A més, ha destacat que sovint tampoc treballen per l'enorme quantitat de barreres que tenen. Vall ha volgut afegir les dificultats d'un mercat laboral com l'espanyol, que ja té taxes d'atur molt altes degut a problemes estructurals com la contractació temporal. Wang ha remarcat que moltes d'aquestes persones nouvingudes tiren la tovallola davant la quantitat de traves que es troben. A més, “moltes d'elles tenen talent, i el talent aspira a créixer i viure en un món que generi oportunitats, sinó en sabem generar, aquestes persones també marxaran”. Vall ha dit que països com Itàlia, per exemple, “tenen exempcions fiscals per persones que volen treballar a l'administració pública i venen de fora, per facilitar l'entrada i diversificar l'administració”. Actualment les segones generacions de persones migrades estan en edat de cursar estudis universitaris, i encara que les dades demostren que queda molt camí en aquest àmbit, cada vegada són més les excepcions. Això permet l'entrada de nou coneixement i és important destacar que, a nivell de diversitat, a les universitats es mostra una tendència, encara que discreta, a l'alça.
A mode de resum, la segona jornada del curs ha posat de manifest que és necessari fer canvis estructurals sobre el conjunt del mercat laboral i no només sobre la població migrada, malgrat les situacions de vulnerabilitat en que es poden trobar. També que el progrés econòmic, social i cultural de la metròpoli depèn dels processos migratoris i l'acceptació i reconeixement de la diversitat. Pel que fa al talent, aquest comporta disrupcions socials i urbanes, i l'RMB té actius suficients per atraure i retenir talent, però no es pot ser passiu perquè aquest talent pot ser captat per altres ciutats. En darrer lloc, Barcelona és una metròpoli oberta cap a enfora, però li queda molt per treballar per ser-ho en el seu interior.