Cal dotar la regió metropolitana d'instruments que permetin dur a terme polítiques coordinades, però respectant les singularitats de cada territori, per donar resposta als reptes que afronten els seus municipis

Aquesta és la principal conclusió de la primera jornada del Cicle de la Metròpoli Multinivell coorganitzada per la Fundació Catalunya Europa i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb el suport del Club de Roma en el marc del procés Barcelona Demà

  • 13-10-2021
  • Resum d'activitats
  • 141 Lectures

“El debat al voltant de la governança pretén aterrar el conjunt d'objectius detectats durant els diferents cicles del procés de Barcelona Demà. Com podem assolir-los? Com s'ha de governar? Quines eines o instruments necessitem?”, així ha obert Jordi Martí, vicepresident de Planificació Estratègica de l'AMB i president de la Comissió Executiva del PEMB, la primera sessió del Cicle de la Metròpoli Multinivell: “Les desigualtats socials, els recursos municipals i el finançament metropolità”, coorganitzada per la Fundació Catalunya Europa i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, amb el suport del Club de Roma. El Palau Macaya ha acollit aquest matí diverses persones expertes i alcaldes i alcaldesses de la regió metropolitana de Barcelona per tractar de respondre aquestes preguntes. La principal conclusió? Cal dotar l'RMB d'instruments que permetin dur a terme polítiques coordinades i globals, però que respectin les particularitats dels diferents municipis, per donar resposta als reptes que cal afrontar a escala metropolitana.

2a taula: Quines eines de solidaritat metropolitana poden ajudar a combatre les desigualtats territorials
2a taula: Quines eines de solidaritat metropolitana poden ajudar a combatre les desigualtats territorials

La primera de les taules, “La segregació urbana i les desigualtats socials a la Barcelona metropolitana”, ha servit per situar diversos elements generadors de desigualtat i segregació al territori i posar sobre la taula els efectes que se'n deriven. Totes les persones participants han coincidit en assenyalar les dues crisis viscudes en l'última dècada (la crisi econòmica de 2008 i l'actual crisi de la covid-19) i les polítiques d'austeritat que van seguir a la primera, com un dels factors clau de la situació de desigualtat que viu en l'actualitat el territori metropolità.

I en quines dinàmiques es veu reflectida aquesta situació? Una de les conseqüències principals, tal i com ha apuntat Sergio Porcel, investigador de l'IERMB, és la segregació i els processos de gentrificació que es viuen no només a escala de ciutat sinó també entre municipis i que, ha especificat, “provoquen dinàmiques de suburbanització i expulsen famílies amb rendes més baixes a la perifèria”. Aquesta tendència es veu reflectida també en l'habitatge, un altre dels grans elements generadors de pobresa i desigualtat. “El 15% de la població dedica a l'habitatge més del 40% dels seus ingressos”, ha explicat Guillem Espriu, coordinador de polítiques socials a l'AMB, fet que també va molt lligat a un altre element important: la precarietat laboral i l'atur de llarga durada, tal i com ha indicat.

A més, aquests fenòmens no afecten a totes les persones de la mateixa manera. Hi ha sectors de la població que els pateixen d'una forma més pronunciada. D'una banda, les persones joves, que disposen actualment d'uns ingressos un 20% més baixos que el 2008. I de l'altra, les persones nouvingudes, un sector de la població molt polaritzat -persones de rendes altes que venen a suplir les mancances del nostre mercat laboral front persones provinents del sud global- que el que fa és reproduir i accentuar les dinàmiques explicades, tal i com ha exposat Toni Merino, gerent de l'Ajuntament de Mataró. I el mateix s'observa entre municipis, “mentre Barcelona disposa de 66 llocs de treball per cada 100 persones que hi viuen, Santa Coloma de Gramenet té 13 llocs de treball per cada 100 habitants”, ha explicat Lluís Torrens, director de Planificació i Innovació Social de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, que ha apostat per aprofitar els canvis associats a la covid-19 com una oportunitat de generar noves centralitats gràcies, per exemple, al teletreball.

Taula: La segregació urbana i les desigualtats socials a la Barcelona metropolitana

Davant aquesta situació amb efectes a escala de regió, “cal una política metropolitana que pugui interpretar els fenòmens, articular i intervenir” ha exposat Laia Ortiz, directora d'Acció Social de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, “un nivell de gestió intermedi, entre una Generalitat que no arriba a l'escala de barri i un ens local”. Aquesta és la manera de combatre el desequilibri geogràfic/demogràfic que pateix el territori metropolità, han coincidit les persones participants.

Precisament al voltant d'aquesta idea ha girat la segona taula: “Quines eines de solidaritat metropolitana poden ajudar a combatre les desigualtats territorials?”, que ha reunit diversos alcaldes i alcaldesses de la regió metropolitana de Barcelona, i de la que s'han extret les següents conclusions: davant l'actual situació d'emergència, els ajuntaments no tenen la capacitat de donar resposta a les desigualtats en solitari; amb els recursos actuals els ajuntaments es limiten a afrontar situacions difícils i fer polítiques reactives; el territori metropolità és heterogeni i té unes necessitats molt diverses que cal articular; és necessari trobar espais per a la presa de decisions conjuntes, la col·laboració i la coordinació.

Ha estat Antoni Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l'AMB, qui ha posat sobre la taula les dificultats dels governs locals a l'hora de fer polítiques realment redistributives: “On sí podem actuar de manera redistributiva és en l'espai públic, mitjançant un planejament urbanístic que ens ajudi a captar les noves realitats i articuli els moviments socials i econòmics. En la resta d'àmbits les polítiques que fem des dels ajuntaments no són redistributives sinó de combat”, ha apuntat.

En la mateixa direcció ha intervingut Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat: “En moltes ocasions les nostres respostes no poden ser més que pal·liatives i de contenció de l'emergència social”. “La covid-19 ha posat de manifest les mancances i les desigualtats d'una manera molt més punyent i ens ha permès veure que afecten més a uns municipis que a uns altres”, ha explicat Moret, “el que no pot ser és que la ciutadania percebi més o menys oportunitats en funció del seu lloc de residència. Cada municipi és diferent i això fa necessari un tractament a mida per compensar els desequilibris i donar respostes equitatives des del treball coordinat i cooperatiu interinstitucional”.

Taula: Quines eines de solidaritat metropolitana poden ajudar a combatre les desigualtats territorials?

“És precisament el tractament diferencial de les singularitats de cada municipi el que trobem a faltar d'altres administracions a les que els pertoca aquest paper a nivell competencial”, ha dit Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. “Cal que tots els municipis tinguem la mirada posada en el nostre territori però que després obrim aquesta mirada i escalem els objectius i és aquí on es fan imprescindibles ens supramunicipals com l'AMB que tenen aquesta visió a una altra escala i tenen la capacitat d'afinar en les diferències territorials”, ha apuntat Ingla.

Al seu torn, Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, ha volgut explicitar tres àmbits clarament diferenciats de la regió metropolitana de Barcelona: la ciutat de Barcelona, els 36 municipis de l'AMB i els municipis de l'Arc Metropolità, ja que segons ha indicat: “Aquests tres nivells no tenen ni les mateixes necessitats ni els mateixos recursos i cal que els municipis de l'Arc Metropolità disposin dels mateixos recursos que els de l'AMB. Sobretot ara que vivim processos de gentrificació que desplacen població cap als nostres municipis i estan fent augmentar la tensió en aquest territori”.

En aquest sentit, Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, ha exposat que “la fugida de la gent de les grans ciutats ha fet créixer municipis que no estan preparats i que ara es troben amb una densitat de població superior als serveis dels que disposen per atendre-la”. És per això que cal una xarxa de municipis o un ens supralocal dotat de serveis, “ja que tot el que ajudi als municipis a avançar cooperant entre ells és positiu perquè és igualitari”, ha dit Arnau, que ha recordat que resta pendent el desplegament de les vegueries.

Els alcaldes i alcaldesses per tant, han coincidit en situar la metròpoli com una realitat territorial, econòmica i social que ha d'ajudar a donar resposta als reptes globals però respectant les singularitats de cada municipi. Com? Precisament sobre això és sobre el que es debatrà en la propera jornada del Cicle de la Metròpoli Multinivell, coorganitzada pel PEMB i la Fundació Catalunya Europa, que tindrà lloc el proper 19 d'octubre i portarà per títol: Quina governança volem per a la regió metropolitana del futur?

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +