Els 5 articles més llegits al blog del PEMB aquest 2020
- Equip del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
- 15-01-2021
- 132 Lectures
El 2020 ha estat un any que, indiscutiblement, deixarà empremta en persones, agendes, llibres, territoris, imaginaris... i, també, en el camp de la planificació estratègica. La pandèmia de la covid-19 ha tingut, té i tindrà efectes importants en grans àmbits del pensament estratègic urbà (i metropolità en el cas del PEMB) com ara la mobilitat, l'urbanisme i l'ús de l'espai públic, les formes de treball i l'ocupació, l'alimentació, l'economia, la innovació, la tecnologia, o les relacions personals i les cures, entre molts d'altres. I en aquest context canviant, de crisi i incertesa, la planificació estratègica ha esdevingut més necessària que mai davant l'obligació de repensar la complexitat del món on vivim i la necessitat de trobar un espai de reflexió i consens on treballar la manera de fer front als reptes que se'ns plantegen i aprofitar, també, les oportunitats que es generen a mitjà i llarg termini.
S'ha escrit molt sobre el 2020 i la pandèmia de la covid-19. Els seus efectes i conseqüències han monopolitzat diaris, programes de televisió i ràdio, converses, debats i, com no podia ser d'una altra manera, han protagonitzat gran part dels articles al blog del PEMB. Avui repassem quines han estat les publicacions més llegides en aquest any que deixem enrere:
1. Cultivar resiliències és també cultivar comunitat
En aquest article, Marta Pons es preguntava què ha canviat en la nostra manera de proveir-nos d'aliments i en els nostres hàbits de consum arran del confinament provocat per la covid-19 i obria el debat sobre les fragilitats d'un sistema alimentari que ja es trobava fortament “tensionat” a causa de la crisi climàtica. L'especialista en polítiques alimentàries posava sobre la taula la necessitat de crear estratègies alimentàries a llarg termini i a favor de la resiliència dels sistemes alimentaris.
2. Viure la crisi (i la metròpoli) en soledat: un repte estratègic
Ens trobàvem tot just en les primeres setmanes de confinament quan Oriol Estela Barnet plantejava al blog les causes, conseqüències i reptes que suposa un fenomen creixent i sovint invisibilitzat com és la soledat. Més enllà de l'agreujament de la situació que comportava una situació de confinament massiu deguda a la pandèmia de la covid-19, el coordinador general del PEMB defensava la desestigmatització de la soledat i el seu tractament com a element fonamental per avançar en la resiliència i la cohesió social de les metròpolis.
3. La crisi de la covid-19 i els seus efectes econòmics a curt i llarg termini
En aquesta ocasió, quan tot just s'albiraven les possibles conseqüències de la pandèmia i el confinament massiu viscut el mes de març, David Rodríguez s'anticipava posant de manifest alguns dels efectes econòmics a curt i llarg termini que aquesta situació d'aturada obligada i teletreball podia comportar. El secretari tècnic del PEMB analitzava, també, les accions necessàries per donar resposta a la crisi i els sectors que experimentarien el major impacte, com ara l'ocupació i les formes de treball, l'educació, el comerç, la logística, el transport o el turisme.
4. Després de la pandèmia, ciutats més netes i saludables
Article de Nel·la Saborit al blog del PEMB sobre l'oportunitat que la pandèmia de la covid-19 suposava per al canvi de paradigma en la mobilitat a la ciutat metropolitana. Saborit analitzava les conseqüències del descens de desplaçaments a la nostra metròpoli, a l'hora que defensava la necessitat de repensar la mobilitat post-pandèmia en pro de la salut i la qualitat de vida a les nostres ciutats des de dos grans eixos: el barri com a aliat i l'aplanament de la corba del transport públic en hores punta.
L'únic dels 5 articles més llegits al blog del PEMB durant el 2020 que no està directament relacionat amb la pandèmia de la covid-19 i els seus efectes. En aquesta ocasió, Nel·la Saborit i Irene Navarro defensaven la democratització de totes les infraestructures i modes de transport per tal d'assolir, en un futur, una mobilitat realment eficient i sostenible. “Els avanços en mobilitat elèctrica vinculats a l'increment de fonts renovables són i seran imprescindibles, però només quan hi sumem un canvi de paradigma social, de consum, d'ús de l'espai i de concepció de la ciutat i de la pròpia mobilitat, és quan podrem parlar de transició cap a la mobilitat sostenible del futur”, escrivien les dues membres del gabinet tècnic del PEMB.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.