Després de la COP25, continua l'emergència.... La crisi climàtica a l'agenda estratègica

La 25ª Conferència de les Parts a la Convenció sobre el Canvi Climàtic (COP25) de Madrid ha fet palesa la manca d'acord internacional per fer front a la complexa crisi climàtica. Una COP sense acords, marcada pel consens científic que “surt dels laboratoris” per fer transcendir la gravetat de la situació, i per la mobilització social i jove més important de la història. Una COP que posa en evidència la importància d'actuar, més enllà de declarar l'emergència climàtica, i on es constata que cal, fins i tot, augmentar l'ambició si no volem fer massa tard, però on no s'ha assolit el consens necessari. La crisi climàtica marcarà definitivament l'agenda estratègica els propers anys, en som ben conscients, i cal avançar decididament cap a l'acció.

COP25 Madrid

El passat mes de desembre va tenir lloc a Madrid la COP25 de Xile. Una COP que ja va començar de forma controvertida degut al canvi de seu d'última hora que va voler evitar possibles conflictes derivats de les mobilitzacions socials que durant aquells mesos estaven tenint lloc als carrers de Santiago de Xile, essent ja aquest un segon canvi de seu després de la renuncia del president Bolsonaro per presidir-la i hostatjar-la a Brasil.

Una COP marcada també per l'augment de l'alarma i les mobilitzacions pel clima, amb la forta implicació de la gent més jove inspirada per les vagues estudiantils dels divendres de Greta Thunberg. Reaccions sobretot sorgides a partir del consens del món científic sobre la constatació que “fem tard”. La publicació del l'Informe Especial sobre l'Escalfament global d'1,5ºC de l'IPCC i l'aparició d'un article a BioScience on més d'11.000 científics alerten de la gravetat de la situació, són algunes de les fites que van marcar l'aparició exponencial de declaracions d'emergència climàtica per part d'ens locals, regionals, estatals i fins hi tot empresarials.

Scientists have a moral obligation to clearly warn humanity of any catastrophic threat and to “tell it like it is.” On the basis of this obligation and the graphical indicators presented below, we declare, with more than 11,000 scientist signatories from around the world, clearly and unequivocally that planet Earth is facing a climate emergency.

Els científics tenen l'obligació moral d'advertir clarament a la població mundial de qualsevol amenaça catastròfica i d'”explicar les coses tal com són”. En base a aquesta obligació i als indicadors que es presenten a continuació, declarem, amb la signatura de més d'11.000 científics d'arreu del món, de forma clara i inequívoca que la Terra s'enfronta a una emergència climàtica.

Font: William J Ripple, Christopher Wolf, Thomas M Newsome, Phoebe Barnard, William R Moomaw, World Scientists' Warning of a Climate Emergency, BioScience, Volume 70, Issue 1, January 2020, Pages 8–12, https://doi.org/10.1093/biosci/biz088

A Madrid, l'ambient transitava per diferents estats d'ànim, segons l'espai i el moment. Una zona verda, habilitada per a l'accés ciutadà, que acollia xerrades, demostracions i exhibicions que feien anar des de la conscienciació individual fins al possibilisme empresarial, a l'hora que escenificava una de les campanyes de greenwashing més criticades: recordem l'aparició de portades amb publicitat d'una de les empreses del país que més contribueix al canvi climàtic a tota la premsa escrita nacional el primer dia de la COP25. Una zona blava, només accessible per a delegacions, observadors/es i premsa, on es miraven de cuinar els acords pertinents, a l'ombra de la sortida dels EUA de l'Acord de París, del negacionisme de Brasil, del desacord de la Xina, i, en definitiva, de la fallida del multilateralisme i de la manca de compromís i ambició dels països participants davant d'uns objectius que demanen ser urgents i, fins i tot, incrementats. I una cimera paral·lela i alternativa, en la que no van faltar mobilitzacions de tota mena per part de col·lectius ben diversos per posar de manifest l'immobilisme imperant rere la voluntat cosmètica d'adoptar mesures sense canviar l'statu quo.

Madrid COP25

En resum, la COP25 va acabar amb grans decepcions. No es van acordar els reglaments que havien de permetre posar el marc per desenvolupar els objectius de la COP21 de París, que entra en vigor enguany reemplaçant el Protocol de Kioto que expira el 2020. Així mateix, dels 4 grans punts a tractar: el mecanisme de transparència, la nova regulació de mercats de carboni, els “bunkers” (emissions del sistema aeroportuari) i el fons verd o mecanisme de compensació de pèrdues i danys pels països més vulnerables, cap va acabar amb un resultat satisfactori, possiblement fruit de la crisi dels acords internacionals i globals. Es va posar de manifest, doncs, la complexitat que suposa fer front a un problema que té una important causa i efecte en el nostre sistema socioeconòmic.

En conseqüència, entre d'altres qüestions, la reducció d'emissions per part dels països continua sent voluntària i, probablement insuficient. Així ho va expressar Anna Pérez Català, ambientòloga i codirectora de Climate Tracker, en declaracions recollides i publicades per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el passat 15 de desembre de 2019:

“Tal com anava la setmana, es veia venir que no en sortiria res, però em pensava que amb tantes reunions a última hora en podria sortir alguna cosa. El resultat final és un document amb declaracions de bons desitjos i intencions però sense que hi hagi cap paraula que obligui o que manifesti que s'ha de fer, ineludiblement, alguna cosa. Es parla de preocupació i d'ambició, d'encoratjar, però sense concretar que s'obliga a fer res”.

I és que aquesta és la tònica que se segueix imposant, textos amb les paraules: preocupació, ambició, encoratjament, etc., verbs que es vol destacar com a positius, però que no apel·len a altra cosa més que el voluntariat i posen de manifest la manca d'obligació. Acords bottom-up amb bones intencions però on cada país, cada regió, continua essent sobirà per determinar quin és el seu nivell de compromís i d'esforç per reduir les seves emissions, i on les emissions “que no són de ningú” (per exemple, les emesses pels avions en trajecte), no entren a les comptabilitats.

Acabada la COP25, i durant aquest mes de gener, s'han succeït noves declaracions d'emergència climàtica. Per un costat el govern espanyol ha aprovat a la reunió del Consell de Ministres declarar l'emergència climàtica a l'Estat. Amb aquesta declaració l'executiu es compromet a posar en marxa 30 línies d'acció transversal, 5 de les quals es preveu que siguin executades durant els 100 primers dies de govern. Entre elles, la remissió al parlament del projecte de Llei de Canvi Climàtic, la definició del camí cap a la descarbonització i la creació d'una Assemblea ciutadana. Segons la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, per a l'executiu la crisi climàtica és una “prioritat” i per tant es vol mostrar un “compromís ferm”.

Medidas declaración emergencia climática estatal

Font: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

 

Per la seva banda, el passat 15 de gener, l'Ajuntament de Barcelona declarava l'emergència climàtica a la ciutat després de prop de 4 mesos de procés participatiu. Partint del Pla Clima, un total de més de 300 persones representants d'unes 200 organitzacions (segons fonts de l'Ajuntament) han debatut per tal de prioritzar i concretar les estratègies i accions que la ciutat comtal ha d'emprendre en el període 2020-2023 per assolir un objectiu que incrementa l'ambició: la reducció l'any 2030 d'un 50% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) respecte els valors de 1990, el que implica reduir entorn d'1.950.000 de tones de GEH. Entre les mesures, 7 grans canvis: canvi de model urbà, canvi de model de mobilitat i infraestructures, canvi de model d'energia, canvi de model econòmic, canvi de model de consum i residus, canvi de model d'alimentació i canvi de model cultural i educatiu; i 2 adaptacions: tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat ambiental i tenir cura de l'aigua.

Bona part de les accions son de competència municipal. No obstant, però, també s'hi han incorporat algunes que requeriran d'una cooperació i coordinació amb altres administracions, com són l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació, la Generalitat, l'Estat o fins i tot agents com el Port i l'Aeroport de Barcelona, com no podria haver estat d'altra manera.

Emergència CLimàtica Barcelona

Font: Ajuntament de Barcelona

 

Justament, amb el repte de refermar el compromís de col·laboració entre institucions i el sector econòmic català per a la reducció de les emissions de CO2, la Generalitat de Catalunya va celebrar dos dies després la primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica. No obstant, aquesta no va estar exempta de polèmica per la manca de participació d'entitats del tercer sector, com ara Fridays for Future, Climacció o Ecologistes en Acció, entre d'altres.

Malgrat tot, la COP26, que tindrà lloc a Glasgow, ja es comença a preparar. Les esperances posades per avançar amb els mecanismes i reglaments que permetin plantejar una reducció important de les emissions tornen a augmentar, tot i que l'escenari internacional segueix essent complicat i conflictiu. Mesures que han de donar resposta a una crisi climàtica que porta molta inèrcia i que difícilment serà reversible. Tal i com explicava Javier Martin-Vide a la jornada organitzada pel COAMB “Valorem la COP25”, a finals de 2019 ja hem arribat a l'augment d'1,1ºC, per tant serà difícil no superar el límit d'increment d'1,5ºC, però que a les nostres mans està evitar arribar al punt de no retorn que pot suposar la pujada de 2ºC respecte el nivell pre-industrial. Els greus incendis d'Austràlia o la borrasca Glòria i els seus devastadors efectes no son més que dues mostres severes i en un temps curt del que suposa el canvi climàtic.

La metròpoli resilient” serà un dels pilars de l'Estratègia Metropolitana 2030 que ha començat a treballar el PEMB aquest gener. Una metròpoli que no privi a la ciutadania dels seus drets bàsics per tenir una vida de qualitat amb la consciència que tot plegat es troba en fràgil equilibri per causa de la crisi climàtica. Així per tant, ens posem a disposició per fer-hi front en col·laboració amb els agents metropolitans generant un espai propositiu, on incloure totes les institucions, les persones i les veus diferents i que reconeix la complexitat com a base per desenvolupar l'estratègia.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +