Perquè 'el futur no es preveu, es prepara', també a l'AMB

La consciència de la incertesa i el ritme de canvis constants fan que la prospectiva prengui cada vegada més forma i guanyi notorietat

La prospectiva és una activitat de la que molts han sentit parlar, de la que alguns han llegit algun informe (segurament d'escenaris de futur), però de la que pocs coneixen o dominen les seves metodologies. Efectivament, es tracta d'una disciplina acadèmica, potser atomitzada pels diferents plantejaments analítics de base, alguns contraposats, i amb una gran diversitat de formes de procedir i metodologies. Però també es tracta d'una disciplina que cada vegada va prenent més forma i guanyant més notorietat. La consciència de la incertesa i el ritme de canvis constants que la humanitat està generant hi fa recórrer buscant de “predir el futur”. Però, quan s'hi entra, el que hi trobem no són prediccions sinó possibilitats. I el reconeixement que la preparació d'avui serà el futur de demà. Perquè “el futur no es preveu, es prepara”, com deia Maurice Blondel. D'aquí que sovint es parli de “prospectiva estratègica”.

Prospectiva i metròpolis

Segurament, la definició més famosa de prospectiva és la de Gastón Berger: “És la ciència que estudia el futur per comprendre'l i poder-hi influir”. Per tant des dels seus inicis als anys 50 l'estudi acadèmic del futur es relacionava amb la capacitat de poder-lo transformar, modificant l'actuació present i planificant l'activitat futura en funció de determinats objectius estratègics. És a dir, des dels inicis ja es va vincular prospectiva i estratègia, amb una idea d'imaginació tècnica, social, econòmica i política que es concretava en estratègies de desenvolupament (territorial, organitzacional, etc.). Però l'evolució també ha fet considerar altres elements.

Als 60, a través de Bertrand de Jouvenel, es va incorporar la premissa de la diversitat de futurs possibles, o “futuribles”. Per tant, pels especialistes calia abandonar completament els intents de predicció i el determinisme sobre el futur, i treballar en base a metodologies d'escenaris de major o menor probabilitat. Posteriorment, s'ha incorporat el concepte de la vigilància prospectiva, en el sentit que l'activitat prospectiva ha de ser un procés sistemàtic i continuat de construcció de les visions possibles a llarg termini, a mode d'observatori però del futur. I, finalment, un altre component és el de la participació i la multidisciplinarietat: només des de la participació de tots els actors involucrats es podrà entendre l'objecte d'estudi amb totes les variables que hi intervenen. I alhora, des de la perspectiva de l'estratègia, fer-los partícips de les accions a desenvolupar per assolir aquest futur desitjat.

Particularment, entenc que la prospectiva també és, en definitiva, l'activitat de pressuposar les conseqüències en el futur mitjà i llunyà de les activitats humanes del passat, del present i del futur immediat, en conjunció amb altres variables d'entorn, òbviament. Per tant, en la mesura que es tracta d'estudiar les conseqüències possibles de la petjada humana, també en un territori concret, veig una obligació en l'estudi d'aquest futur. Només quan posem en pràctica la prospectiva en totes les grans decisions sobre un territori, estem valorant realment les decisions que es prenen i les que no es prenen. I el moment en el que es prenen.

En aquesta línia, considero que la metròpoli de Barcelona es troba actualment en una situació que requeriria el desenvolupament d'un procés de prospectiva estratègica a diversos nivells. Si bé l'actual procés del Pla Director Urbanístic (PDU), com tot exercici de planificació territorial, ja comporta importants exercicis d'albirament a llarg termini, la manca d'un procés concertat previ de prospectiva estratègica pot acabar evidenciant desajustos amb les necessitats de determinats actors del territori. O potser el desaprofitament d'oportunitats de desenvolupament territorial-urbanístic futur no plantejades al pla.

Segurament els contexts polítics català i espanyol no ofereixen ni oferiran l'estabilitat política desitjable per a un procés d'aquestes característiques. Però potser precisament per aquest context és quan s'ha d'enfortir més la governança metropolitana duent a terme projectes d'aquest tipus, entre altres mesures.          

Per què és necessari, doncs, un procés de prospectiva estratègica a l'àmbit metropolità de Barcelona?

  1. Com és sabut per tots, i no cal insistir gaire més, per la quantitat i la rellevància dels canvis que s'hauran de dur a terme en les properes dècades per afrontar els reptes en relació al canvi climàtic, al canvi tecnològic (revolució digital i intel·ligència artificial), al canvi socioeconòmic de l'economia circular, etc. Reptes molt rellevants de futur que requereixen de resposta estratègica conjunta i compartida. I això no és un desig, és una necessitat.
  2. Perquè, arreu, el fet metropolità està pràcticament en construcció, i a Barcelona cal construir-lo ja. Les experiències de governança i d'institucionalització metropolitana són relativament poques i recents, i encara no s'ha generat un corpus teòric prou sòlid científicament que defineixi fórmules de governança adequades segons el tipus de metròpoli a nivell urbà-territorial, social, polític, econòmic, etc. És necessari establir un procés de mobilització de la intel·ligència col·lectiva metropolitana per definir i consolidar la governança futura de la metròpoli.
  3. Perquè l'AMB, única entitat política del territori metropolità es troba en una situació d'impàs. Després dels primers 7-8 anys, es pot dir que la fase inicial de constitució i acoblament de les entitats tècniques i els òrgans de representativitat pràcticament ja ha conclòs, i cal passar a una nova fase de definició i consolidació de dinàmiques purament metropolitanes. Tenir un plantejament estratègic de futur per al seu territori de ben segur ajudarà al seu enfortiment i la consolidació de la seva capacitat de governança metropolitana.

I per què en un procés concertat? Com en moltes metròpolis, hi ha un gran ecosistema d'actors involucrats en el futur del territori metropolità: institucions de govern, societat civil, empreses i acadèmia (per resumir-ho en la quàdruple hèlix), i la participació facilitada de tots ells pot aportar molt al desenvolupament futur. Les estratègies territorials convé que se sostinguin en processos de prospectiva participativa, realitzats des del territori i amb tots els seus actors rellevants, per a que conjuntament es comprenguin, afrontin i es preparin per a les tendències, reptes, incerteses i oportunitats globals dels futurs possibles per a Barcelona.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    1 comentari:

    Jordi Sala - 01/11/2018 a les 20:16:06.

    Excel·lència

    Benvolguda Maria Cortada. Et felicito per la lluïdesa, de aquest article, que m'ajuda a suportar el tedi, a la espera de alguna proposta concreta de debat a la AMB, per la estratègia necessària.

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +