Gentrifi...i acció!
- Marc López-Forn - Gabinet Tècnic del PEMB
- 28-05-2019
- 207 Lectures
Dijous 16 de maig vam iniciar un cicle d'activitats culturals, en el marc dels nostres Racons de #Repensar, centrades en la Gentrificació, amb la projecció del documental “Darrers dies a Shibati” (Derniers jours à Shibati), i un debat posterior entre algunes persones expertes i el públic assistents. El cinefòrum, una tipologia de les nostres activitats, va tenir lloc al cinema Zumzeig de Barcelona.
El terme gentrificació no és tan nou com podria semblar. Dic com podria semblar perquè ens hem trobat amb casos en els que, o bé es desconeix què significa, o bé es confon amb altres conceptes igualment grotescos com el de gerontofòbia -el rebuig a la vellesa-, per exemple. Aquestes darreres confusions es donen inclús, en persones a qui per la seva posició professional, hom podria sospitar que haurien de conèixer el concepte.
Es considera que la paraula gentrificació fou encunyada per primera vegada per la sociòloga Ruth Glass el 1964, per tal de descriure el que estava succeint al districte londinenc d'Islington. Glass va observar i descriure com el districte va canviar tan el seu contingut com el seu continent: famílies obreres foren expulsades per famílies de classe mitjana i alta, i el territori va beneficiar-se d'algunes transformacions urbanístiques i estètiques:
“Un cop aquest procés de 'gentrificació' comença en un barri, progressa ràpidament fins que tots els seus antics habitants de classe obrera n'han estat foragitats i tot el caràcter social del barri capgirat” (Wikipedia)
La pel·lícula documental, guanyadora de diversos premis internacionals, repassava el procés de gentrificació d'un dels darrers barris històrics de la ciutat xinesa de Chongqing, a través del seguiment d'algunes famílies i comerços. Una de les idees principals era la pèrdua d'espais relacionals. És cert que només es mostrava la primera part del fenomen: els que hi eren abans, amb els seus hàbits i rutines, han de marxar en favor d'uns nous habitants. El documental mostra els antics usos dels carrers i les places, però no els nous.
Que el documental es centrés en Shibati, ens il·lustra a la perfecció que la gentrificació és un fenomen global; tant pot succeir a Shibati, com a Islington, com al barri de Sant Antoni de la ciutat de Barcelona, tal com comentava una de les persones assistents a la sessió, que s'ha vist expulsada del barri un cop finalitzades les obres de remodelació del mercat de Sant Antoni. Cal tenir en compte que el seu cas personal és una manifestació d'un fenomen col·lectiu, és a dir: ella no és una persona gentrificada, que també, sinó que el barri de Sant Antoni és el que té la pressió de la gentrificació a sobre.
Tenim doncs, globalització del fenomen com a primer aprenentatge; passa a tot arreu. Un altre aprenentatge fou el de l'enorme complexitat a l'hora d'abordar-lo tant conceptualment com operativament.
Complexitat que es manifestava amb l'aproximació de cadascuna de les ponents: des de la gentrificació verda, al debat sobre el model econòmic i sobre el “com ens guanyem la vida”, posant l'exemple de la major rendibilitat dels usos turístics (entorn el 7%) del sòl respecte als habitacionals (entorn el 3-4%), segons l'Albert Arias, exdirector del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona.
El concepte de gentrificació verda el va presentar la investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Isabelle Anguelovski, i és un exemple claríssim d'un altre aprenentatge: les respostes, en aquests casos de transformació urbanística, no poden ser només sectorials perquè una actuació sectorial (regeneració urbanística) té efectes en altres sectors (comercial, cohesió social, etc.).
En aquest sentit, es necessita una mirada transversal, més àmplia, per entendre que fer més habitable un barri, millorant-ne les zones verdes, o pacificant carrers, comportarà una pressió sobre els lloguers tant comercials com habitacionals. A més, en aquests casos es dona un fenomen de doble frustració: les persones que han lluitat per fer més habitable el seu barri,en aconseguir-ho, se'n veuen expulsades i s'enduen la frustració al nou barri al que van, dificultant la integració al nou veïnatge.
La gestió emocional de la gentrificació va tenir una destacada presència en el debat, perquè es considera que actua a tots els nivells, afectant, això sí, amb més virulència a la infància. Anguelovski comentava que en algunes escoles s'han donat casos de procés de dol en aquells nens i nenes que han hagut d'abandonar el seu barri, la seva escola i les seves amistats durant el propi curs escolar, i que aquest fet ha comportat la contractació de personal qualificat en els centres educatius per gestionar aquests conflictes emocionals, perquè els centres no estaven preparats per fer front a una situació similar.
Ja per acabar, a la mirada transversal cap afegir-li la mirada metropolitana. En primer lloc, perquè és evident que les persones expulsades d'un barri n'hauran d'anar a un altre, afegint pressió allà on vagin. I, en un continu rural-urbà com el de la Regió Metropolitana, parlem de barris però també de municipis. Hi ha moltes més implicacions que només una mirada transversal i metropolitana pot permetre aproximar respostes eficients, com és la mobilitat per motius laborals, per exemple. La mateixa Isabelle Anguelovski comentava que cada dia entren a Barcelona 800.000 vehicles privats. La doctora Mariona Tomàs, entre el públic, també apostava per aquesta mirada metropolitana sobretot pel que comentàvem anteriorment, que la gentrificació d'un barri és la llavor per gentrificar-ne més, i que de barri es passa a municipi amb facilitat i rapidesa.
Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona vam iniciar aquest cicle, que seguirà amb la presentació del llibre L'índex de gentrificació de Barcelona, de Joan R. Riera, perquè creiem que és un dels fenòmens que es poden donar per descomptat: és global, i des de 1964 s'ha vingut manifestant cada cop més. Coneixent les maneres en les que es manifesta, les causes i les conseqüències d'aquest fenomen global i complex, estarem més a prop, com a PEMB, de poder facilitar aquests espais de reflexió compartida on poder incubar i desenvolupar projectes concrets que donin resposta a les necessitats de la ciutadania.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.