Futurs dels treballs

Fa temps que des del PEMB estem al cas dels debats i les tendències pel que fa al futur del treball. El gener de 2017 ja parlàvem de “Futur del treball i educació expandida a la Barcelona metropolitana”. Un any després, al febrer de 2018, a #LaMetro “Com treballarem? Del lloc de treball a la plataforma”, ja dèiem que “Cal definir un nou pacte social que respongui a les noves condicions del món del treball”. Ens preocupen, o ocupen, les qüestions sobre qui treballarà, com i on.

Futurs dels treballs

Futur del treball, o futurs dels treballs, com diuen des del Reshaping Work Barcelona, unes jornades de dos dies organitzades per Ouishare, per debatre i reflexionar sobre com les plataformes digitals suposen canvis en la manera de relacionar-nos i, sobretot, de treballar. Futurs dels treballs en plural perquè, si només hi hagués un futur possible, significaria que està determinat i que no tindria sentit preocupar-se'n, i perquè tampoc hi ha una sola manera, o un únic tipus de treball.

Doncs bé, sota el lema “Futur(s), treball(s) i un nou contracte social” els dies 26 i 27 de setembre es va celebrar el Reshaping Work, amb convidades i convidats de luxe. Curiosament, van iniciar i tancar les jornades amb molta llum.

La conferència inaugural va estar al càrrec de la Doctora en Dret i Professora de Dret del Treball a la UCLM, Luz Rodríguez. La conferència final, la donava la Consellera Especial de l'Organització Internacional del Treball (OIT), María Luz Vega Ruiz.

Una de les idees principals de la Doctora Luz Rodríguez era la d'expandir els drets laborals i la protecció social, més enllà de l'actual consideració jurídica de les persones treballadores. Al seu parer, hi ha una controvèrsia arreu del món sobre si les persones que tenen feines a través de les plataformes digitals han de ser considerades assalariades o autònomes.

Podeu veure un excel·lent article seu a la nova revista digital sobre Justícia Social i Treball Decent: Tripalium. No confondre amb l'instrument de tortura de l'Antiga Roma. O sí. La Doctora Luz Rodríguez ironitzava sobre les sentències a favor i en contra de considerar treballadores o autònomes les persones que fan feines a través de les plataformes digitals, com si fos un partit de futbol: ara anem 2 a 1, ara 5 a 3, etc. I qui va guanyant? Potser la pregunta és la inversa: qui perd?

Al hashtag #RWBCN19 es pot seguir el més destacat de les jornades. Els meus titulars preferits, més per obvis i necessaris que per novetats, són els següents: “si consumim low cost, generem treball low cost” i “és necessari un gran diàleg, entre totes les parts, per veure com reinventem el contracte social”. Ja ens ho advertia fa quasi dos-cents anys el filòsof Henry David Thoreau: “són només mitjans millorats al servei d'una finalitat sense millorar”.

On sí que presentava novetats el Reshaping Work era en el format d'alguna de les taules de debat en què seien a la mateixa taula persones que feien servir les plataformes per treballar, amb els CEO d'aquests portals. Una d'aquestes taules va ser especialment emotiva i il·lustrativa.

A la taula “L'economia de les cures”-  tal com assenyala en Ricard Espelt - es va veure satisfet, novament, el clàssic: “una imatge val més que mil paraules”. Les treballadores de la llar i les cures són dones migrants i els gestors de les plataformes són homes. Les experiències que compartiren ens han de fer reflexionar: treball esclau, més hores que un rellotge, salari mínim, barreres d'entrada descoratjadores, assetjament sexual, etc. I, amb tot, seguien entrant a les plataformes.

El punt i final - com deia - el va posar la consellera Especial de la OIT, que reclamava que, més que la necessitat d'un nou contracte social, potser el que necessitem és actualitzar el que tenim, que descansa sobre els valors fundacionals de la pròpia OIT, que posa les persones en el centre, tal com diu la seva “Hoja de ruta para un futuro centrado en el ser humano”.

Ara bé, revisant el que diu la OIT, sempre està bé veure què diuen les grans organitzacions mundials sobre les temàtiques en qüestió, lamento que no qüestioni el paradigma dominant quan afirma que: “és precís crear 344 milions de llocs de treball, a més dels 190 milions d'ocupacions necessàries per posar punt i final a l'atur actual”. M'explicaré:

Al document publicat aquest mateix 2019: “Trabajar para un futuro más prometedor”, trobem la següent infografia: 

 

 

És una infografia que permet veure que l'organització del treball, a nivell global, no té ni cap ni peus. Si contraposem les següents dades:

  • 190 milions de persones estan desocupades, de les quals 64,8 milions són joves
  • 36,1% de la mà d'obra mundial treballa massa hores (més de 48 hores setmanals)
  • 300 milions de persones treballadores viuen en l'extrema pobresa (menys d'1,9 dòlars al dia)

Veiem que hi ha desocupació extrema mentre un gran percentatge treballa més hores de les que tocarien mentre que, no per molt treballar, se surt del llindar de la pobresa.

Que la OIT parli de creixement de l'ocupació fins al punt que hi hagi ocupació per a tothom, quan fa estudis sobre la correlació bilateral entre la ocupació i el creixement del PIB, ens hauria de fer sospitar que no qüestiona el paradigma dominant: quanta més ocupació i més PIB, millor.

Ja sabem, perquè ho deia en Pepe Rubianes, que el treball dignifica, però potser no és necessari ni desitjable que totes les persones del món en edat de treballar, treballin. Sobretot si l'ocupació està tan fortament correlacionada amb l'augment del PIB actual, tant còmode com està dins la lògica “extracció – transformació – consum – residu”. Un augment de la ocupació implicarà més pressió sobre els recursos naturals. Per quan un debat seriós sobre la renda bàsica universal

En qualsevol cas, el PEMB segueix present en aquests debats, donant-los suport, incentivant que se'n parli i mirant com incorporar-los al nou pla estratègic. En aquest sentit, passem de les plataformes digitals, a l'economia de plataforma. I, ben a prop d'ella, quasi que confonent-se; la col·laborativa. És a dir, estem parlant de Glovo però també de Mensakas que, de fet, ja encaixa més bé amb la part col·laborativa de l'economia col·laborativa.

Però, detall curiós: l'economia de plataforma, tot i que ens comenci a sonar, encara no té pàgina web en català a la viquipèdia. De fet, no està ni en castellà. Està en anglès, francès, finés i el que suposo, i que em diu el traductor que és, rus. És aquest un indicador de com de desenvolupada està una temàtica als diferents territoris? Els articles a la viquipèdia?

Sigui com sigui, també estem col·laborant amb el centre de recerca DIMMONS, que del 19 al 21 de novembre organitza el Sharing Cities Stand Lab, dins de la Smart City Expo World Congress. DIMMONS dona vida al procés de treball iniciat el 2016 amb la primera cimera de ciutats col·laboratives i que l'any passat es va consolidar en la Declaració de les Sharing Cities, firmada per 50 ciutats. Doble objectiu enguany: aconseguir sumar més ciutats a la Declaració, i construir entre totes el Pla d'Acció 2020 per l'Economia de Plataforma i Col·laborativa.

Ara estem aquí, intentant sumar més ciutats del territori metropolità en les polítiques públiques en l'àmbit de l'economia de plataforma i col·laborativa, tan transversal que toca tots els sectors, i els més crucials per les persones i les ciutats; des de la mobilitat fins a les cures, passant per l'alimentació o el turisme.

 

 

 

Les opinions dels autors i les autores no representen necessriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra poltica de cookies, aqu. Si continues navegant ests acceptant-la.   
Poltica de cookies +