Canviar el Sistema Alimentari, no el Clima: el desafiament de la Barcelona metropolitana

“L'agricultura contribueix significativament al canvi climàtic,

Que és el desafiament més important al que ha de fer front la humanitat.

S'estima que el 25% del total de les emissions d'efecte hivernacle

Poden atribuir-se directament a la producció de cultius

I la producció animal i forestal, especialment a la desforestació”

(FAO, 2015)

Canviar el Sistema Alimentari, no el Clima

La contribució de l'agricultura al canvi climàtic

Els impactes del model d'agricultura tradicional en la qüestió del canvi climàtic són innegables: l'emissió de gasos d'efecte hivernacle per a mantenir la producció i logística d'aquest model representa una part substancial del total d'emissions globals. És més, una tercera part de tot el que es produeix acaba a les escombraries sumant 1,3 bilions de tones per any a nivell global. Per aquest motiu, alcaldesses i alcaldes de 144 ciutats europees, entre elles Barcelona, van firmar el 2015 el Pacte de Milà comprometent-se a “treballar per a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar l'accessibilitat a una alimentació sana, en un marc d'acció basat en els drets, i amb la finalitat de reduir el malbaratament d'aliments i preservar la biodiversitat, així com, al mateix temps, mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic”.

Els signataris van consensuar que l'actual model d'alimentació tradicional no és sostenible perquè catalitza els problemes climàtics i té uns elevats costos ambientals resultants de l'ús del sòl per a finalitats d'agricultura i ramaderia intensiva. Els efectes del model alimentari de llarga escala ja són visibles: esgotament dels nutrients del sòl, pèrdua de biodiversitat i importants emissions de gasos contaminants en el transport dels productes. És per això que els ajuntaments europeus van decidir actuar i Barcelona, per exemple, s'ha avançat posant en marxa un projecte per a la relocalització del seu model alimentari.

 

Km0: la solució està molt pròxima

L'economia de proximitat és una eina clau per a mitigar l'efecte hivernacle a les ciutats, a més d'augmentar la sobirania alimentària. D'aquesta manera, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en col·laboració amb diferents administracions locals, està impulsant un projecte amb l'objectiu de facilitar la comercialització de proximitat.

La primera etapa del projecte consisteix a identificar els problemes i necessitats dels actors involucrats en el sistema alimentari de la metròpolis. Per a això, s'han realitzat diversos tallers participatius, amb la implicació de diferents agents del sector i del territori, així com una sèrie d'entrevistes amb actors de tota la cadena alimentària: productors, distribuïdors, comercialitzadores i altres experts en àmbits com el malbaratament alimentari. En segon lloc, s'avaluaran les necessitats i les possibilitats d'actuació i col·laboració entre els diferents nivells de govern per a donar suport a les iniciatives sorgides, com per exemple el projecte pilot d'un espai físic per a l'intercanvi d'aliments de producció local.

El PEMB està treballant en comprendre el sistema alimentari local amb l'objectiu de “connectar el món rural i urbà”. Tot indica que l'augment de la sobirania alimentària, la localització de l'economia i l'empoderament ciutadà són pilars clau per a donar més sostenibilitat al sistema alimentari en general. Amb això, s'espera millorar no només la qüestió de l'alimentació, sinó també el context social i econòmic, on les persones estan el centre.

S'espera, per tant, que aquesta iniciativa pugui contribuir en un futur pròxim a un canvi de paradigma cap a una nova economia, com proposen diverses escoles de pensament econòmic que han proliferat des de la crisi financera global de 2008 (per exemple, l'economia del bé comú, el decreixement o l'economia feminista) al considerar les dimensions socials -laborals- i ambientals en la definició d'una economia genuïnament sostenible. No obstant, parlar d'un canvi en el sistema alimentari per a reduir l'efecte del canvi climàtic exigeix una visió més àmplia de la cadena de producció. Per a plantejar solucions a aquest nivell, no és suficient amb restringir el debat a les perspectives de la producció i la distribució, sinó que també s'han de tenir en compte els hàbits de consum de la ciutadania.

 

Què pensen els productors? Què poden fer els consumidors?

En les primeres entrevistes del projecte esmentat, els actors involucrats en el sistema de producció alimentària de l'àrea de Barcelona, especialment els productors, van emfatitzar el fet que els consumidors tenen un paper cabdal en el canvi de paradigma. Un dels primers entrevistats, regidor d'agricultura d'un ajuntament de l'àrea metropolitana, va afirmar: “El context urbà ha creat una desconnexió de la ciutadania amb l'origen dels productes i, perquè no, amb la terra i els cicles naturals”. D'aquesta manera, la majoria de les persones als centres urbans veu l'acte d'alimentar-se com una mera transacció comercial, sense preguntar-se quin és l'origen i la ruta que ha fet cada producte fins arribar a la seva taula.

Alguns dels productors de la regió metropolitana són pragmàtics al afirmar que la gent hauria de ser més “política” quan decideix què consumir, prioritzant els productes que vinguin de curta distància i de temporada, preferiblement amb el mínim d'intermediaris possibles. A més de garantir que un producte sigui més sostenible i contribuir als desafiaments del canvi climàtic, és una oportunitat per a la socialització. Iniciatives com les cooperatives de consum de barri, entre les que s'emmarca Can Pujades del Parc Natural de Collserola, són una excel·lent oportunitat per a interactuar amb el veïnat, a més de garantir un aliment d'alta qualitat. En aquests casos el consumidor pot visitar el lloc de producció i assegurar-se que aquesta és justa amb les persones i el medi ambient. Evitant o reduint així la compra de productes del supermercat que han fet mols quilòmetres amb els alts costos ambientals que el transport implica.

Cal destacar en les estratègies i iniciatives comentades, tot i considerar-se encara molt recents, l'important grau de col·laboració entre els diferents nivells de govern, fet que també està portant a donar passos cap als objectius establerts en els diferents acords internacionals (Agenda 2030-ODS, Pacte de Milà, CIN2, Decenni de Nutrició 2016-2025 de l'ONU). De totes formes, els canvis des de la perspectiva de la producció són només una de les cares de la història. Mentrestant, s'espera que els consumidors, o almenys els que s'ho puguin permetre, comencin a canviar els seus hàbits de consum “votant amb la cartera”, és a dir, finançant les iniciatives sostenibles i no les que estan portant el planeta al col·lapse.


Les opinions dels autors i les autores no representen necessriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra poltica de cookies, aqu. Si continues navegant ests acceptant-la.  
Poltica de cookies +