En el marc de l'elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya es proposen sis jornades de participació per tal d'abordar divuit objectius de l'Agenda de forma especialitzada, però a la vegada integrada en el context urbà. Es tracta de descobrir quins són els reptes, quines les oportunitats, les dificultats i tangències entre objectius, per tal de plantejar una Agenda realista, aterrada i objectiva. En aquest sentit, les conclusions de les jornades s'incorporaran en el document d'objectius de l'Agenda Urbana.

Com s'estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d'intercanvi d'opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què parlarem?

L'objectiu de la jornada és prospectar aquelles oportunitats i reptes vinculats a la “civitas”, entesa com la indispensable dimensió humana dels hàbitats urbans. Àmbits a partir dels quals es construeix el concepte de ciutadania i on les persones garanteixen el seu apoderament i realització personal en el camp de la recerca i del coneixement, de la cultura i l'art o bé en la democratització dels àmbits de govern mitjançant la seva participació. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

Bloc 1: recerca i coneixement, 9 h.

S'escau reconèixer els hàbitats urbans com espais d'oportunitat on el talent, la innovació, la creativitat i la recerca poden desplegar les seves potencialitats. La proximitat entre serveis i l'aglomeració de capital humà són factors que es vinculen a la urbanització. En aquest context, es proposa l'abordatge de les següents qüestions: 

• Estan preparades les ciutats per absorbir els impactes tecnològics disruptius? 
• Quins factors permeten consolidar els hàbitats urbans com a ecosistemes de recerca aplicada? 
• Quines condicions generen més avantatge competitiu a l'hora de crear, retenir i consolidar el capital humà en els hàbitats urbans?
• Quins obstacles existeixen per a la creació de clústers de coneixement a les ciutats? 

Bloc 2: cultura i art, 12 h.

L'expressió artística té en la ciutat el seu principal camp d'acció, ja que als hàbitats urbans floreixen les arts en totes les seves dimensions i amplitud. Els equipaments culturals desenvolupen una tasca crucial per a la millora de la interacció social, la difusió del coneixement i l'educació. Alhora, el patrimoni històric i arquitectònic, així com els teixits urbans amb valor, formen part de la riquesa material i cultural de les nostres ciutats. En aquest context, es proposa l'abordatge de les següents qüestions:  

• S'està mercantilitzant el patrimoni arquitectònic als hàbitats urbans amb més pressió?
• Quins riscos i àrees d'oportunitat presenten les regions no metropolitanes a l'hora de fer un esforç de construcció d'identitat local pròpia?
• Quins marcs d'entesa caldria bastir per potenciar la creació artística als hàbitats urbans?
• Quins avantatges i riscos presenta el “city branding”? 

Bloc 3: participació i transparència, 16 h.

Els hàbitats urbans equilibrats es construeixen a partir de la participació de la ciutadania en la presa de decisions. L'increment de la qualitat democràtica de les nostres ciutats redunda en la millora dels seus espais públics i dels seus espais col·lectius. Alhora, és a les ciutats on es reclama major transparència en l'acció de les administracions. En aquest context, es proposa l'abordatge de les següents qüestions:  

• Com es pot millorar la participació ciutadana en la presa de decisions als hàbitats urbans?
• Quines millores i canvis són necessaris per avançar cap a la co-creació de polítiques urbanes?
• Garanteixen les noves tecnologies l'assoliment d'una governança urbana més transparent

Per apuntar-vos, podeu seguir aquest enllaç.