Actes externs

Els nous reptes de les ciutats globals

Organitza: CIDOB

CIDOB, Sala Jordi Maragall Elisabets 12, 08001, Barcelona
09:00 h.
Reptes de les societats globals

El CIDOB organitza per al proper 28 de setembre una sessió dedicada a debatre sobre Els nous reptes de les societats globals.

El concepte “ciutats globals” es va popularitzar durant els anys noranta per explicar el paper estratègic dels principals centres urbans en l'articulació de l'efervescent globalització neoliberal del capitalisme. En els “feliços noranta”, com Joseph Stiglitz va caracteritzar la dècada d'aparent optimisme i bonança del lliure mercat, algunes ciutats van sorgir com a unitats espacials clau que territorialitzaven els processos globals. Aquestes ciutats van adquirir capacitats d'operació, coordinació i control global dels fluxos de capital i d'una força de treball transnacionalitzada. 

Més de dos dècades més tard, l'espai transnacional ancorat a les ciutats globals ha canviat substancialment. La població urbana ha augmentat en més d'un 25% i ara inclou a la majoria de la població mundial; una crisi global ha escombrat el miratge d'una contínua expansió econòmica financiaritzada i ha generat una reacció i sospita popular cap a les promeses de la globalització. Al mateix temps, les perspectives d'una catàstrofe ecològica generalitzada s'han tornat més reals. 

Aquest escenari convida a interrogar-nos novament sobre la noció de ciutats globals i, en particular, sobre els seus models associats de governança i regulació urbana. L'emprenedoria urbana que ha forjat “marques ciutat” i impulsat la competència interurbana (tot atraient el rentisme immobiliari-financer i els “talents” insuficientment problematitzats de les “classes creatives” globals) també ha generat un procés de gentrificació planetària i ha aprofundit el desarrelament de les ciutats respecte a llurs entorns. 

La transformació en les condicions “glocals” encarnades en les ciutats globals plantegen nous reptes per als seus hàbitats i per a les autoritats publiques. Les reestructuracions escalars del sistema de governança global empenyen cap al reposicionament de les ciutats a diferents nivells. L'enunciació del “dret a la ciutat” subratlla, alhora, les disputes existents entorn l'apropiació de l'espai urbà i entorn la seva producció. En els intersticis d'aquests processos, nous models de desenvolupament, dins i fora del paradigmes culturals i de digitalització, requereixen una consideració especial. 

Prèviament, el 27 de setembre, tindrà lloc el diàleg entre Ada Colau, Josep Ramoneda i Teresa Caldeira “Ciutats globals i segregació espacial: resistències, alternatives” 

 

 

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra poltica de cookies, aqu. Si continues navegant ests acceptant-la.   
Poltica de cookies +