El futur del govern i l'administració de l'AMB: tensions i equilibris

Paper de treball

  • 10-07-2015
  • Pla 2025
  • 3707 Lectures

Com qualsevol àrea metropolitana, densament poblada i amb multiplicitat d’administracions públiques, l’AMB constitueix un espai complex amb importants reptes en relació a la governança i a l’administració. La joventut d’aquesta nova administració ofereix ara una oportunitat de revisió interna i de construcció i desenvolupament adaptats a les necessitats existents. Així com les TIC (e-Administració, e-Govern, etc) representen una oportunitat, ja madura, per a la consolidació d’una governança més dialèctica, de participació ciutadana més directa i amb major transparència administrativa.

Govern i administració a l'AMB

En aquest article, els autors fan una diagnosi de les principals tensions institucionals a què està sotmesa l’AMB, tant de les específiques que la caracteritzen, com de les tensions genèriques pròpies de qualsevol administració actual. Així mateix, proposen les corresponents solucions que reverteixin aquestes tensions i generin dinàmiques - cercles virtuosos, en diuen - més positives i adaptades a les necessitats d’administració de la societat actual.

Bàsicament, les propostes s’orienten vers la transformació administrativa tant en aspectes organitzatius (opció pel model de principal i agents, esquemes de treball en xarxa, combinació de figures jurídico-garantistes i figures gerencials), com en la transformació de la cultura organitzativa que aposti per un major diàleg i intercanvi amb la ciutadania com a font de creativitat i aprofundiment democràtic. 

Autors:

  • Quim Brugué. Llicenciat en Ciències Econòmiques (UAB), Diploma en Data Analysis for Social Sciences (Essex University) i doctor en Ciència Política i de l’Administració. Estades de recerca a les Universitats d’Oxford i Cambridge. Actualment és catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la UAB, membre de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i professor a la Universitat de Girona. En l’àmbit universitari, ha estat coordinador de la titulació, vicedegà d’ordenació acadèmica, coordinador del mestratge en Gestió Pública i director del programa de doctorat. Ha desenvolupat l'activitat docent i investigadora en els àmbits de la gestió pública, el govern local, la participació ciutadana i l’anàlisi de polítiques públiques.  Entre 2004 i 2008 va ser director general de Participació Ciutadana al Govern de la Generalitat de Catalunya.
  • Narcís Mir. Enginyer industrial (UPC), llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (UB), titulat en Ciències Socials (ICESB) i Master en Direcció Pública (ESADE). Des de l’any 1986 fins el 2014 ha treballat a la Generalitat de Catalunya. Ha dirigit diferents projectes relacionats amb la simplificació i racionalització administrativa. Ha estat gerent de l’Oficina de Gestió Empresarial, subdirector general de Seguretat Industrial, subdirector general d’Indústria, director general d’Innovació i Organització de l’Administració, director general de Modernització de l’Administració, cap del gabinet tècnic del Departament de Treball i cap del gabinet tècnic del Departament d’Empresa i Ocupació. 
  • Carles Ramió. Professor de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra, institució en la qual ha estat vicerector i degà de la facultat de Ciències Polítiques i Gestió Pública. Ha ocupat el càrrec de director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Investigador del CIDOB on ha estat director del programa d'Amèrica Llatina (2006-2009).

 

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +