Rafael Merinero reflexiona sobre la durabilitat i la governança de la planificació estratègica en un col·loqui del PEMB

'Si el pla estratègic té capacitat d'incorporar-se en l'agenda del territori i condiciona l'agenda política és possible que pervisqui, del contrari, és molt probable que no continuï', assegura el doctor en sociologia

  • 11-07-2017
  • Actualitat del PEMB
  • 96 Lectures

El doctor en sociologia per la Universitat de Sevilla i expert en planificació estratègica, Rafael Merinero, ha estat avui el convidat en un col·loqui del PEMB que ha servit per reflexionar sobre el per què alguns plans estratègics  segueixen en el temps mentre d'altres passada una etapa inicial  moren. 

Col·loqui sobre planificació estratègica amb Rafael Merinero
Col·loqui sobre planificació estratègica amb Rafael Merinero

Merinero durant la seva recerca ha identificat fins a 505 processos de planificació estratègica territorial en tot el món, 252 a l'estat espanyol. “Fonamentalment la planificació estratègica es dóna a Europa i en segon lloc a Amèrica Llatina. La majoria, 266, tenen com a referència la ciutat o el municipi, 39 són d'àmbit metropolità, 67 comarcals i 25 provincials”, ha explicat el doctor en sociologia que seguidament ha detallat que a l'inici del 2015 dels 252 a l'estat espanyol, 194 havien “mort” mentre que 58 encara estaven vigents. “La planificació ha estat un instrument molt utilitzat però molt desaprofitat”, ha assegurat.

Durant la seva intervenció, ha posat de manifest que dos dels factors pels quals alguns plans estratègics han aconseguit perdurar al llarg del temps ha estat per la institucionalització dels mateixos i per la seva implementació que, al seu entendre, “és la clau de l'èxit”. A més, segons l'acadèmic hi ha 3 elements per garantir la continuïtat de la planificació estratègica: la neutralitat i la relació amb l'ajuntament i el poder polític de torn; l'operativitat com a capacitat de tenir una estratègia que no només es centri en valors sinó que impregni les administracions, i els resultats. “Si el pla estratègic té capacitat d'incorporar-se en l'agenda del territori i condiciona l'agenda política és possible que pervisqui, del contrari, és molt probable que no continuï”, ha detallat.

Fruit de la seva investigació, Merinero ha conclòs que els plans estratègics han sobreviscut per una combinació d'aquests tres elements. “Hem fet un primer intent de mirar i pensar la planificació estratègia com una política pública, més enllà del mètode”, ha explicat el doctor en sociologia que manifestat que aconseguir que la planificació estratègica entri en l'agenda urbana de les ciutats és un factor clau que pot determinar si un Pla estratègic va més enllà de la seva primera edició, que és on es queden la majoria d'ells.

El repte de futur, intentar determinar quins són els elements que es repeteixen en els plans estratègics que com el de Bilbao, Màlaga o Barcelona que han perdurat en el temps durant més de 20 anys. La investigació de Merinero servirà per posar llum a aquestes qüestions.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +