Les diferències de construcció d'identitat territorial al Besòs i al Baix Llobregat centren el debat de la segona edició de La Metro
El primer debat sobre 'Barri, municipi, metròpoli: qüestió d'identitat?' a Santa Coloma tanca posant al damunt de la taula les dificultats per definir si realment existeix una identitat metropolitana
- 23-06-2017
- Resum d'activitats
- 99 Lectures
Com es construeix la identitat a un territori en concret? Existeix una identitat metropolitana? Quines diferències hi ha entre el Besòs, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat i la gent que hi viu? Aquestes han estat algunes de les qüestions que s'han tractat durant la segona edició de La Metropolitana: tertúlia amb espuma que ha girat al voltant de “Barri, municipi, metròpoli: qüestió d'identitat?” i ha comptat amb Veva Català, del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i Carolina Costa, de Prisma Urbà, com a ponents que han contribuït a focalitzar el debat. En aquesta ocasió, el projecte de cervesa artesana local escollit ha estat la badalonina Sikaru, un projecte que va néixer amb la voluntat de donar feina a persones amb discapacitat intel·lectual.
Segona edició de La Metro; ?Barri, municipi, metròpoli: qüestió d?identitat?? a Santa Coloma de Gramenet
El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha donat la benvinguda i ha explicat que aquest és el primer debat d'una sèrie de tres dedicats a parlar sobre identitat metropolitana. El proper serà el 13 de juliol a Sant Feliu de Llobregat. Ferran Saro del Fòrum Grama, que està impulsant una reflexió sobre el tema en la zona del Besòs, ha insistit en la necessitat de saber quina és la ciutat que volem en el futur i treballar conjuntament per aconseguir-la i Josep Miquel Lacasta del Casal del Mestre, entitat de renovació pedagògica, ha coincidit en què cal reflexionar i debatre sobre temes que afecten al conjunt de la ciutat sense perdre la perspectiva metropolitana.
Per la seva banda, la sociòloga fundadora de Prisma Urbà, Carolina Costa, ha explicat que perquè existeixi identitat metropolitana cal que es compleixin tres requisits: l'existència d'un relat compartit de present, passat i futur; la capacitat d'un espai de ser imaginat i reconegut per l'altre; i una certa capacitat d'acció i mobilització (traduït en pràctiques i projectes).
Per iniciar el debat, Costa ha demanat als assistents que defineixen breument què entenen per identitat metropolitana. Alguns dels conceptes que els assistents han posat al damunt de la taula han estat: realitat i història compartida, vivències i ús d'un espai comú, coneixement, solidaritat, territori i paisatge, cohesió, imaginari compartit, sentiment de pertinença a més de la voluntat de pertànyer. Segons la sociòloga, el concepte d'identitat territorial és complex i polièdric, inclou punts de vista diferents en funció del posicionament social i de com aquest dialoga amb el territori viscut. No es pot afirmar que la identitat territorial tingui el mateix significat per a tothom, ja que es dona sempre en un context d'asimetria.
Quan es fan estudis d'identitat territorial, el concepte se sol abordar des d'algunes variables explicatives com la distància al nucli central privilegiat, la consciència de classe social, les pràctiques de mobilitat, les trajectòries vitals, l'ús del territori i l'entorn. Per a Costa, cal trobar aquells elements que es repeteixen i que “signifiquen” el territori de cadascú de maneres diferents: l'espai viscut (les pràctiques, les funcions) i l'espai imaginat (allò simbòlic, allò polític). “Però com podem compartir aquesta visió comuna si usem i ens movem per aquest espai de maneres diferents? Es pot parlar d'identitat territorial quan existeix també al menys un relat que articuli i capaciti per passar a l'acció”, ha comentat Costa.
La intervenció de Veva Català, del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, s'ha centrat en tres temes: com es veu el Besòs des del Llobregat, com es veu l'encaix del Baix Llobregat en el context metropolità i el Congrés que han organitzat sobre el Baix Llobregat. El creixement demogràfic de la zona, la seva situació en la perifèria de Barcelona i la lluita pels drets i benestar dels seus habitants (la majoria de classe obrera) van configurar el seu procés de construcció d'identitat. Les lluites de la classes obreres aquí i altres territoris propers a zones més industrialitzades van crear un sentiment de solidaritat i pertinença fent que, ha exposat, al principi hi hagués qui podia sentir complexes per “ser de la perifèria de Barcelona” o “el seu pati del darrere” per passar, amb el temps, a ser “orgull del Baix”. A més, arran de la crisi del 2008 en què es va ensorrar el model de benestar social, la gent es va adonar que moltes de les problemàtiques de la zona són comunes a les de la resta del territori metropolità: connexió, serveis, habitatge, ocupació estable, desigualtat.
Durant la tertúlia, que ha comptat amb una quarantena de persones, s'han intentat trobar respostes a preguntes com: “Com funcionen els processos de creació territorial? Com podem generar un relat compartit? Aquest relat intensifica les pràctiques comunes, la col·laboració territorial, els projectes compartits? ¿Poden existir relats comuns sense una representació política directament escollida per la ciutadania a escala metropolitana? Per a generar-lo, ¿és suficient amb una interrelació funcional cada vegada més consolidada? El debat sobre Eurovegas es sentia com a propi al Besòs?”.
Les intervencions dels assistents han deixat clar que, malgrat les problemàtiques comunes que comparteixen els territoris del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Besòs, el sentiment de pertinença està més arrelat al municipi on es viu. “Després de les intervencions d'avui, no sembla clar l'existència d'una única identitat a escala metropolitana, però el que sí ha quedat clar avui és que les lluites socials pel dret al territori com l'accés als serveis, a l'habitatge suposen un potent generador d'identitat territorial”, ha conclòs Costa.