Les batalles per la ciutat de Jane Jacobs segueixen vigents avui en dia, conclusió del debat arrel del documental sobre l'activista
La segona edició d'El Racó de repensar, en format cine-fòrum, ha girat entorn la cinta 'Citizen Jane. Battle for the city'
- 15-12-2017
- Resum d'activitats
- 142 Lectures
L'enfrontament constant entre dispers o compacte, la vitalitat de les urbs basada en la diversitat i el contacte entre persones, la sobirania i la participació ciutadana, la tendència a l'homogeneïtzació i el temps com agent actiu de l'urbanisme han estat alguns dels temes tractats al llarg del debat sobre el documental Citizen Jane. Battle for the city durant la segona edició d'El Racó de Repensar, que ha conclòs amb la idea que les batalles per la ciutat de Jane Jacobs segueixen vigents.
Cine-fòrum: ?Citizen Jane. Battle for the city?
El cine-fòrum, coorganitzat amb el Cinema Cooperativa Zumzeig, ha comptat amb la participació de la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de la Comissió Executiva del PEMB, Janet Sanz, la directora del departament de Geografia, Grup d'Estudis en Mobilitat, Transports i Territori de la UAB, Carme Miralles, el director estratègic del Consorci València 2007, Ramon Marrades, el director de serveis de Ciutat i Territori de l'Ajuntament de Gavà, Fidel Vázquez i la representant del Col·lectiu Punt 6, Blanca Valdívia. Totes elles representants de diferents àmbits -polític, tècnic, acadèmic i activista- relacionades amb l'urbanisme, tal i com ha destacat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.
“Barcelona és una ciutat amb unes complexitats molt específiques” ha començat Janet Sanz, que ha destacat que “la ciutat és conflicte i aconseguir els consensos és difícil, no només com a responsables polítics sinó també com a ciutadans”. La tinenta d'alcaldia ha posat sobre la taula les pressions i les dificultats que es troba l'administració a nivell de competències i amb el factor temps. “La idea dels carrers com espai on passa la vida i on hem de poder viure amb dignitat hauria de ser central a nivell polític”, ha conclòs, “sovint es veu com simple manteniment però en realitat es tracta de transformació”.
En el seu torn, Carme Miralles ha volgut posar èmfasi en el concepte de vitalitat urbana que Jacobs reivindica en tota la seva obra. “Per a que una ciutat, barri o carrer sigui vital ha de tenir unes característiques físiques que són diversitat, concentració d'usos diferents, oportunitat de contacte entre persones diverses i accessibilitat”, ha exposat l'experta, que ha mostrat en un mapa del continu urbà de Barcelona els resultats d'un índex creat pel seu grup de recerca on es comptabilitzen i cartografien aquestes variables. “Tenim zones de vitalitat en espais de molt baixa renda i, per tant, tenim elements que sumen capital social als habitants d'aquests barris”, ha explicat Miralles, que ha posat de manifest que “hem de començar a entendre el barri com a element que suma o resta en el nostre capital individual i familiar”.
La vigència de la batalla que es presenta al documental és la idea que Ramon Marrades ha destacat en la seva intervenció posant com exemple 4 batalles urbanes recents de la ciutat de València: el Jardí del Túria, l'Albufera, el Jardí botànic i el barri del Cabanyal. “Jane Jacobs és absolutament vigent i va ser precursora dels espais de creació col·lectiva obrint un espai d'esperança molt important” ha situat Marrades, per assegurar a continuació que les contribucions de Jacobs no es limiten a l'urbanisme, sinó també de manera destacada a altres àmbits com l'economia, des d'una perspectiva política, a més, “difícil d'encasellar amb els nostres paràmetres actuals”.
Segons Fidel Vázquez, “ni el polític, ni el tècnic, ni el ciutadà poden decidir la ciutat sols” perquè “es tracta d'un ésser viu”, per tant, “hem d'avançar cap a l'urbanisme de conversa, de diàleg entre els tres actors per a que cadascú actuï des del seu costat”, ha dit. L'arquitecte ha volgut donar importància al temps com a agent actiu de l'urbanisme: “Un temps que no generi traumes, un temps que deixi créixer els arbres i un temps que permeti crear identitat i sentiment de pertinença”. Per últim, Vázquez ha explicat alguns projectes de participació ciutadana en l'àmbit de l'urbanisme a Gavà “és més fàcil començar per coses petites per anar agafant confiança mútua”, ha dit, “estem innovant i hem de ser honestos, hi ha moltes coses que no sabem fer i estem aprenent”.
Per últim, Blanca Valdívia ha volgut deixar clar que “qualsevol persona que viu a la ciutat és una experta sobre el territori” i que “necessitem més espais per escoltar, escoltar les dones professionals i les de peu de carrer que creuen que no saben res d'urbanisme perquè sovint parlem amb tecnicismes que no cal utilitzar per a la quotidianitat” Per altra banda, Valdívia ha destacat que en la ciutat es prioritza el rendiment econòmic enfront la sostenibilitat de la vida i ha defensat que, en la línia de Col·lectiu Punt 6, “feminisme, ecologisme i urbanisme han d'anar de la mà de l'administració, la teoria i la ciutadania”. L'experta també ha volgut deixar clar que cal parlar amb la gent i amb gent diversa perquè “sovint es parla de la ciutadania com un ens únic però tampoc entre la gent hi ha uniformitat ni consens”, ha dit, alhora que ha reivindicat que “s'ha d'abandonar la visió homogeneïtzadora de la població i des de l'administració pública s'ha de mirar pel bé comú i pels que tenen menys veu”.
El debat ha servit per constatar que, tot i les diferències entre el context nord-americà i el nostre, la lluita de Jacobs és encara vàlida i que és important la sobirania ciutadana entesa com el poder de transformació de la gent ja que la ciutat ha de decidir-se entre tots i totes i amb la participació de totes les esferes (pública, acadèmica i ciutadana).