La urgència en canviar l'estil de vida, tema de debat del Racó de #repensar al voltant de l'exposició 'Després de la fi del món'
El prospectivista Jordi Serra condueix un intens debat amb l'ambientalista Anna Pérez i el filòsof Jordi Pigem sobre les implicacions de l'acció humana sobre el planeta en un acte coorganitzat pel CCCB i el PEMB
- 07-02-2018
- Resum d'activitats
- 106 Lectures
La sala Beta del CCCB ha acollit avui el debat titulat “El futur no espera: hi arribarem a temps? L'ésser humà, la ciència i la tecnologia abans de la fi del món” que ha comptat amb la participació del filòsof de la Ciència i escriptor Jordi Pigem, de l'ambientòloga i coordinadora de campanyes a Climate Tracker, Anna Pérez i l'expert en prospectiva, Jordi Serra. El debat ha girat al voltant de les reflexions que inspira l'exposició “Després de la fi del món” del Centre de Cultura Contemporània i que es pot visitar fins el 29 d'abril. L'acte, coorganitzat pel PEMB i pel CCCB, ha comptat amb la participació d'una vuitantena de persones que han pogut fer una visita guiada a l'exposició i debatre sobre el paper de la ciència i de la tecnologia i dels governs en dissenyar un futur sostenible pel planeta i les persones. La conclusió: la necessitat de prendre consciència que cal un canvi immediat en l'estatus quo si es vol evitar un canvi d'era (el que a l'exposició s'anomena “la fi del món”) amb conseqüències traumàtiques per als éssers vius i el planeta.
Debat: 'El futur no espera: hi arribarem a temps?'
“La relació amb el planeta haurà de ser necessàriament diferent a la que ha estat fins ara: es compleixin o no els objectius dels Acords de París de reducció de CO2 la vida de la segona meitat del segle XXI no podrà ser igual que l'entenem ara”. Amb aquestes paraules el comissari de l'exposició del CCCB “Després de la fi del món”, José Luis de Vicente, ha explicat la filosofia de l'exhibició: provocar onades de reaccions que contribueixin a tractar la gran crisi contemporània, la crisi climàtica i contribuir al canvi de consciència. “Cal començar a pensar de manera menys antropocèntrica, cal abandonar les necessitats humanes i els privilegis com a únic pensament i també cal deixar de pensar en el curt termini”, ha dit, alhora que ha apel·lat a la creació d'una nova figura present a l'exposició, “El ministre del futur”, que representi a aquells que no tenen ni veu ni vot perquè encara no han nascut però que patiran les conseqüències de les accions dels éssers humans d'avui sobre la terra i vetlli pels seus interessos.
Precisament en aquest sentit també s'ha expressat el filòsof Jordi Pigem que ha assegurat que en un futur caldrà aprendre a viure amb menys, millorar les relacions entre les persones, fomentar la creativitat i el coneixement i viure amb menys tecnologia perquè no hi haurà prou elements per fabricar-la. “Tenim més informació que mai però no ens serveix per actuar millor sinó que actuem amb més violència contra la natura”, ha lamentat Pigem que s'ha preguntat si no seria millor “arribar a aquesta fi del món el més aviat possible”. “Quan abans peti, més gent i espècies es salvaran i reconstruiran un món millor. El futur no espera, ja el tenim aquí”, ha sentenciat el filòsof que ha volgut tancar la seva intervenció amb l'advertència d'un altre filòsof, McKenzie Wark que és la que serveix de benvinguda a la mostra 'Aquesta civilització s'ha acabat. I tothom ho sap'.
El prospectivista Jordi Serra, però, ha posat en dubte l'enunciat: “la civilització està en fase terminal, vivim en temps post-normals però part del problema és, justament, que molta gent no ho sap o no ho vol saber i per això l'exposició és molt necessària” perquè, ha dit, “fins que no hi hagi una consciència compartida serà difícil fer el canvi, sinó que ens passarà per sobre”. Per això, Serra ha celebrat que exposicions com les del CCCB forcin a pensar en les implicacions i les conseqüències de les accions dels éssers humans sobre la terra i interpel·len a pensar per què el futur no podria ser d'una altra manera. “El futur és la única arena per la que val la pena lluitar”, ha conclòs Serra agafant la cita d'Ashis Nandy conegut pels treballs sobre colonialisme.
La visió més cientifico-tècnica del debat l'ha aportat l'ambientòloga Anna Pérez que ha volgut posar de manifest que les conseqüències del canvi climàtic afecten més a qui menys responsabilitat en té i que s'està portant al límit tots els sistemes que la terra pot aguantar. “Ja n'hem superat 3: el canvi climàtic, la pèrdua de la diversitat i els nivells de diòxid de carboni i fòsfor”, ha lamentat, conseqüència dels interessos que hi ha al darrere per mantenir els combustibles fòssils. “Fan negoci amb la nostra fi del món”, ha criticat, però ha volgut afegir un missatge esperançador: “Com més es deslegitima l'ús dels combustibles fòssils més avancem perquè es deixin de fer servir. Hi ha, per exemple, cada vegada més gent jove a Holanda que denuncia el seu govern per no fer prou contra canvi climàtic. Hi ha esperança perquè hi ha molta gent que vol el canvi”.
Tots tres han coincidit en la necessitat de prendre consciència de canviar en general les accions humanes quotidianes per tal de tenir l'oportunitat d'un futur millor, però sobre tot en la contradicció entre els interessos de la humanitat en el seu conjunt i del planeta i la forma com els governs prenen les grans decisions que tenen un major impacte sobre el nostre futur.