La prospectiva, una eina imprescindible per a construir estratègies de futur, segons el curs d'anticipació social de la UPV-EHU

El PEMB participa en el curs amb l'objectiu d'aprofundir en l'aplicació de la prospectiva i els estudis del futur per a la definició d'estratègies de desenvolupament territorial

  • 07-07-2017
  • Actualitat del PEMB
  • 72 Lectures

El PEMB ha participat al curs sobre sistemes d'informació prospectiva per a la definició d'estratègies de desenvolupament que ha dut a terme la Fundación Cursos de Verano de la Universidad del País Vasco UPV-EHU, del 3 al 5 de juliol al seu campus de Bilbao.

Prospectiva, una eina imprescindible per construir estratègies de futur
Prospectiva, una eina imprescindible per construir estratègies de futur

Els objectius del curs s'han concretat en:

  • Exposar el funcionament i les metodologies emprades en els principals projectes i experiències de prospectiva d'Europa, com són:
  1. FutureLan, el sistema de prospectiva de Lanbide, el servei basc d'ocupació.
  2. El Comitè del Futur del Parlament de Finlàndia.
  3. Millenium Project i el seu node al País Basc (Proyecto Milenio).
  4. L'European Political Strategy Centre, de la UE.
  5. Skills Panorama del CEDEFOP (European Centre for the Development of Vocational Training), de la UE.
  • Donar eines per a sensibilitzar sobre la necessitat de la prospectiva i dels escenaris de futur a l'hora de planificar les estratègies de desenvolupament.
  • Incidir en la importància de la sistemàtica de vigilància sobre l'acompliment dels escenaris previstos de futur i les correccions.
  • Identificar tendències a llarg termini que puguin constituir amenaces i oportunitats estratègiques per al futur, concretament, del treball i l'economia, donat que Lanbide era l'entitat promotora del curs. 

En relació a aquest focus del curs en el futur del treball, ha destacat l'exposició de Stelina Chatzichristou, del CEDEFOP, sobre la plataforma Skills Panorama i el valor de la intel·ligència en habilitats laborals i personals (més que no pas els coneixements) per afrontar el mercat de treball del futur. Ha estat precisament l'estudi i projecció de les tendències del mercat laboral el que els ha portat a determinar les habilitats necessàries i la formació més adequada per al treball i l'activitat econòmica en el futur.

A nivell institucional, ha destacat, també, el cas de Finlàndia i la llarga trajectòria del seu govern i del parlament en l'ús d'eines de prospectiva. Des de la crisi econòmica i social de 1993, quan la cambra parlamentària va demanar al govern l'elaboració d'un pla estratègic de refundació de l'economia nacional, cada quatre anys s'ha anat repetint la tasca i s'ha establert com a dinàmica. El govern elabora un pla d'actuació estratègica que inclou els escenaris de futur previstos. Aquest pla és analitzat al Comitè del Futur del parlament, des d'on s'elabora un informe de resposta i s'estableix un debat amb el govern. De la interacció de les dues instàncies en sorgeix un informe final amb resolucions i opinions de caràcter vinculant, que determinen l'estratègia nacional a desenvolupar pel govern. El Comitè de Futur, que durant l'interval dels 4 anys igualment té canal d'interlocució directa amb l'oficina del president del govern, està format per 18 parlamentaris escollits pels 4 anys de mandat. A més, cada membre està vinculat obligatòriament a un altre comitè, el què afavoreix la connexió dels estudis de prospectiva i de les estratègies planificades amb la realitat del país i les necessitats presents, esdevenint així una eina ben plantejada i útil, segons ha exposat la investigadora Sari Söderlund.

Així mateix, no és casual la celebració d'aquest curs a Bilbao; l'interès per la prospectiva ja té certa tradició i desenvolupament al País Basc. Des del mateix govern fins a les universitats o algunes empreses (especialment les més grans, com l'energètica Iberdrola) dediquen recursos a l'estudi de diferents tendències globals de futur, així com a les previsions locals en aspectes demogràfics, projeccions econòmiques, tecnològiques, etc. En aquest entorn, s'explica la creació de FutureLan, l'eina de Lanbide per a la prospectiva del mercat de treball a Euskadi, que van decidir posar a disposició dels agents socials i del públic en general ja des del seu inici; un cas clar d'innovació administrativa: prospectiva i open data en un mateix projecte. Una mostra clara d'aquest interès ha estat la presència de la mateixa Consellera de Treball i Serveis Socials, Beatriz Artolazabal, a la clausura del curs, amb la realització d'una ponència sobre la importància de l'estudi del futur i dels mecanismes ad-hoc dels que disposa el Govern d'Euskadi.

La resta de ponents també han coincidit en la necessitat d'estudiar els possibles escenaris de futur dels territoris, sobretot des de les instàncies polítiques i administratives, per a preparar-se i dur a terme les actuacions públiques necessàries que permetin l'adaptació als grans canvis socials i d'entorn. A més incertesa, més necessària és la prospectiva, segons els experts, ja que per més imprevistos i fets disruptius que es produeixin, la preparació prèvia en base als escenaris previstos també haurà dotat a la societat d'una flexibilitat i capacitat d'adaptació que d'altra forma no existirien. Es tracta, doncs, d'una activitat indestriable de la construcció d'estratègies. Prospectiva estratègica o estratègia prospectiva, dues cares de la mateixa moneda.

De conformitat amb aquest sentit prospectiu, el PEMB sempre ha dut a terme algun tipus d'exercici d'anticipació del futur en les fases inicials d'elaboració dels plans estratègics. Des dels estudis d'escenaris de futur, encarregats a experts, fins a les comissions participatives de prospectiva, l'interès del PEMB per a la identificació de les tendències de futur, possibles o ineludibles, sempre ha estat present. Actualment, s'està elaborant un exercici de prospectiva centrat en el futur del treball i l'educació expandida, ja en fase final, i amb motiu del 30è aniversari del PEMB s'estan preparant diverses iniciatives, algunes d'elles entorn a l'activitat de prospectiva per a la tardor de 2017 i el 2018.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies