La necessitat de redefinir els àmbits d'actuació a escala metropolitana centra el debat a la presentació de l'anuari Repensar la metròpoli de l'IERMB

Oriol Estela Barnet, Janet Sanz, Oriol Nel·lo i Sara Moreno participen en la taula rodona per donar la seva visió sobre els 12 articles que recull la publicació

  • 02-06-2017
  • Actualitat del PEMB
  • 66 Lectures

La presidenta de la Comissió Executiva del PEMB i vicepresidenta de Planificació Estratègica de l'AMB, Janet Sanz, i el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, han participat aquest matí en la taula rodona organitzada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb motiu de la presentació de l'anuari Repensar la metròpoli: noves claus per a un projecte col·lectiu. En la presentació han intervingut també la professora de Sociologia i vicerectora de la UAB, Sara Moreno, el professor de Geografia de la UAB, Oriol Nel·lo i el professor de Ciència Política de la UAB i director de l'IERMB, Ricard Gomà, que ha moderat el debat.

Intervenció d'Oriol Estela Barnet durant la presentació de l'anuari Repensar la Metròpoli
Intervenció d'Oriol Estela Barnet durant la presentació de l'anuari Repensar la Metròpoli

En la seva intervenció, Estela ha volgut deixar clares dues premisses; que l'economia no és un fi sinó un instrument per resoldre els reptes socials que se'ns plantegen i que tenim molts indicadors d'estat i evolució de l'economia metropolitana però poc coneixement sobre com funciona, “parem molta atenció als resultats però ens oblidem dels fluxos i relacions que condueixen a aquests resultats”. A partir d'aquí, el coordinador general del PEMB ha plantejat quatre grans reptes en clau d'economia metropolitana: integrar les diverses formes de fer economia a diferents escales (barri, ciutat, metròpoli i regió) per tal de treure el màxim profit de la nostra capacitat d'organització i els nostres recursos; generar les condicions d'una economia urbana del segle XXI tenint en compte els espais d'activitat econòmica, fluxos, mobilitats, logística, micrologística, connectivitat, etc. des d'una perspectiva metropolitana; organitzar l'activitat econòmica a escala metropolitana definint diferents nodes territorials d'activitat i articulant els sectors per fer front a reptes urbans específics i, per últim, vincular l'economia amb el que ha de ser el nou model del benestar del s.XXI, més basat en la predistribució, “a banda de ser una qüestió de justícia social, el nivell local de benestar i equitat és cada cop més una condició sine qua non per a l'atracció d'activitat econòmica d'alt valor afegit”, ha acabat Estela.

En totes les intervencions s'ha destacat la importància de redefinir els àmbits d'actuació a escala metropolitana. Janet Sanz ha plantejat que Barcelona és i vol ser una “ciutat metropolitana suma de moltes realitats, que requereix una lectura des de molts angles i que té moltes reivindicacions” per això s'ha d'entendre que “reptes com el de la mobilitat, el turisme, els serveis bàsics o l'habitatge, només es poden abordar i assolir si es fa des de la perspectiva metropolitana” i que “cal identitat metropolitana per anar tots a una”, ha assegurat. Oriol Nel·lo, en el seu torn, ha volgut posar èmfasi en el dret a la ciutat com a voluntat de dotar totes les parts de la metròpoli d'una dignitat urbana comparable, “que pel fet de viure on viu, ningú es vegi amb menys oportunitats que els altres”, i ha recalcat la necessitat d'instruments de caràcter metropolità per treballar fenòmens com la segregació i la redistribució. Sara Moreno, que ha obert les intervencions, ha assegurat que és la realitat social la que ha de definir les divisions administratives i les polítiques, “ha d'haver-hi un canvi clar de paradigma, el disseny de la política l'ha de marcar la lògica social i no la lògica territorial” i que cal trobar el paper que juga la comunitat en el triangle Estat, mercat i família, “trobar l'equilibri d'actors i quin paper donem a la comunitat sense que substitueixi la responsabilitat pública”.

Els quatre ponents han destacat la feina feta aquest any per l'IERMB i la qualitat dels 12 articles que recull l'anuari, resumits en la presentació inicial pel seu director, Ricard Gomà, i que tracten els aspectes més innovadors i estratègics de la recerca duta a terme per l'Institut durant el 2016. La intenció de la publicació és oferir noves reflexions pel que fa a les dinàmiques urbanes, socioeconòmiques i ambientals que configuren la realitat metropolitana actual i, tal i com indica Janet Sanz en el seu escrit de presentació; “donar claus de lectura, marcs des d'on interpretar les dinàmiques que defineixen avui l'àrea metropolitana amb la voluntat de compartir, de posar a l'abast de tothom reflexions i anàlisis, de dibuixar camins de futur”.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies