La dificultat d'identificació amb l'àmbit metropolità si no s'impulsen projectes concrets, conclusió del tercer debat de #LaMetro sobre identitat metropolitana
Ferran Saro i Meritxell M. Pauné situen elements i projectes que contribueixen a la construcció d'identitat durant la 4a edició de #LaMetro celebrada a Sant Cugat del Vallès
- 14-09-2017
- Resum d'activitats
- 78 Lectures
Quins projectes poden contribuir a la governança metropolitana? Pot existir un projecte o govern d'àmbit metropolità sense una identitat metropolitana? Què va primer? Aquestes són algunes de les qüestions que s'han tractat durant el debat de la quarta edició de #La Metro, tertúlia amb espuma, tercera del cicle ‘Barri, Municipi, Metròpoli: qüestió d'identitat?' que ha tingut lloc al Casal de Torreblanca de Sant Cugat del Vallès i que, en aquesta ocasió, han coorganitzat el PEMB, Via Vallès i la fundació Sant Cugat actiu. Els convidats a obrir el debat sobre identitat metropolitana han estat Ferran Saro, de Fòrum Grama, i Meritxell M. Pauné, periodista de La Vanguardia i la cervesa que ha acompanyat la tertúlia ha estat La Senglaris, un projecte que neix amb la idea de promoure el consum local i crear un producte de proximitat a tots els nivells.
Oriol Estela Barnet dóna la benvinguda als assistents de #LaMetro
El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha donat la benvinguda als assistents posant sobre la taula la pregunta que orientaria la tercera de les tertúlia sobre identitat metropolitana; quins projectes concrets poden ajudar a la creació d'una identitat metropolitana? Estela ha destacat la importància de continuar treballant en aquesta direcció ja que “no hi pot haver un govern metropolità sense una consciència de pertànyer a un fet metropolità”.
“El Besòs com a identitat no existeix, no som comarca i ara tenim el Consorci, però no tenim identitat com a territori”, ha assegurat Ferran Saro, de Fòrum Grama, durant la seva intervenció, “Santa Coloma, en canvi, té una identitat pròpia fortíssima i molt definida” que, al seu parer, es deu a la “lluita conjunta dels colomencs per salvar la seva ciutat”. Saro ha assegurat, també, que la identitat es va modulant i canvia amb el temps, “no té res a veure la identitat de la Santa Coloma rural amb la dels anys 60 o l'actual”, ha dit, “ara ens toca sumar a la nostra identitat els nouvinguts -que arriben a les 103 nacionalitats diferents- o els nous valors, positius o negatius, que aporta la globalització”.
Per altra banda, el representant de Fòrum Grama opina “no podem dir que existeix identitat metropolitana ja que fins i tot amb les ciutats veïnes la relació és mínima” tot i així ha assegurat que actualment s'hi està treballant. Per exemple, ha dit, “és molt interessant que es presentin projectes com l'Agenda Besòs, amb objectius estratègics per a tot el territori” ja que, segons ell, “és en el marc metropolità on ens hem de coordinar per solucionar problemàtiques comunes impulsant un debat estratègic entre les ciutats, les administracions i el teixit associatiu per aconseguir una Barcelona amb una regió metropolitana més vertebrada” i, ha conclòs, “la identitat ja anirà arribant”.
En el seu torn, la periodista del digital de La Vanguardia, Meritxell M. Pauné, ha volgut exposar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats a què fa front la construcció d'una identitat metropolitana. Pel que fa a les debilitats, Paunè ha afirmat que Barcelona és una ciutat que “va a la seva” i a la que “li costa cedir” tant a nivell de decisió com pel que fa a infraestructures o recursos. També ha posat sobre la taula fenòmens com la població flotant, Uber o Airbnb que, segons ella, són amenaces que es gestionen des de “la lliga de les grans ciutats” (Barcelona amb París, Amsterdam, Nova York...) deixant fora de joc altres territoris que “també necessiten expressar-se perquè en pateixen els efectes”. Segons Pauné, però, la identitat metropolitana també presenta fortaleses i gaudeix d'oportunitats; “Potser no tenim una identitat metropolitana però sí que l'exercim”, la periodista ha destacat que l'actual “és la generació més metropolitana, per exemple en mobilitat o habitatge i això té a veure amb les infraestructures”. “Si les infraestructures són bones, és igual on es visqui” ha afirmat.
Per últim, Pauné ha volgut destacar que, econòmicament formem part d'una regió molt més gran i que sovint oblidem que tenim moltes més coses en comú amb ciutats fora de l'àmbit metropolità, “ens falta liquar la nostra concepció d'àrea metropolitana que pot tenir una identitat política i territorial múltiple”, ha dit, “la identitat metropolitana del s.XXI haurà de ser, necessàriament, molt menys territorial i molt més idiosincràtica perquè les dinàmiques econòmiques ens hi empenyen, hem de parlar entre els que tenim problemes semblants”, ha acabat.
Algunes de les idees que han sorgit durant el col·loqui són la necessitat d'un canvi generacional en aquest debat ja que la població per sota dels 30 anys no sembla interessada en construir aquesta identitat (s'apunta com a possible causa d'aquesta manca d'interès la gran mobilitat a què es veuen abocats per motius econòmics); les diferències entre la realitat que viu la població i el relat acadèmic o institucional, centrat encara en les fronteres administratives; la distància entre allò que volen i impulsen els ens locals i el que els ofereix l'administració metropolitana així com la dificultat de ser escoltats; la necessitat de fer polítiques conjuntes per resoldre problemes comuns; la convivència entre diverses identitats (barri, municipi...) i la necessitat de fer-les compatibles; l'obsolescència del discurs actual que ja s'hauria de substituir per un altre més modern per poder fer un pas endavant i la forta càrrega emocional que té el concepte d'identitat, que empatitza millor amb un projecte concret, sobretot entre la gent més jove, i que ajudaria a definir millor què entenem per identitat metropolitana.
Des del PEMB es planteja l'opció d'obrir el debat a altres territoris més enllà dels límits de l'AMB ja que, ha afirmat Oriol Estela, “el tema dóna molt de sí, com hem vist en les tres tertúlies”.