Sota el títol ‘Renda bàsica: quin treball? Quina societat? Quina vida?' s'ha celebrat la tercera edició del Racó de Repensar que ha tornat a ser en format cine-fòrum i ha girat entorn el documental Free Lunch Society de l'austríac Christian Tod. La compatibilitat entre la renda bàsica garantida i l'Estat del benestar, la importància de l'habitatge a l'hora de fer polítiques de renda, la necessitat de complementar aquesta iniciativa amb altres de gènere, socialització, atenció a la dependència i empoderament o la cultura del treball i l'ús del temps lliure han estat algunes de les qüestions que s'han abordat durant el debat posterior.
La sessió, coorganitzada novament amb el Cinema Cooperativa Zumzeig, ha comptat amb la participació de la investigadora del Centre d'Anàlisi Econòmica i Polítiques Socials de la UB, Ció Patxot, el director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Torrens, la secretària de Polítiques Socials d'UGT Catalunya, Enriqueta Duran, i la periodista feminista de la Asociación Civil Comunicación para la Igualdad, Sarah Babiker. Les intervencions, més enllà de centrar-se en la qüestió “renda bàsica sí o no”, han posat de manifest les controvèrsies des de diferents perspectives, tal i com ha introduït el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.
“Quan es desenvolupa una economia es produeixen dos fenòmens demogràfics; augmenta l'esperança de vida i baixa la natalitat”, ha començat Ció Patxot, que ha volgut posar sobre la taula les dificultats econòmiques perquè renda bàsica universal i estat del benestar coexisteixin. “20 anys després del Baby Boom tenim una població molt gran que té pocs fills i viu més. Amb aquest fet es dispara la dependència dels més grans i això dificulta enormement la instauració d'una renda de ciutadania”, ha continuat, “és, bàsicament, un tema de limitació de recursos”.
Contràriament, Lluís Torrens, que ha destacat que el documental té “cert tarannà llibertari” ja que se centra en la visió més americana de “carregar-se l'estat del benestar i que la gent compri el que necessita amb aquests ingressos”, ha afirmat que el debat de viabilitat està superat i que “tot i l'envelliment de la població, la renda bàsica universal és possible d'aplicar sense renunciar al benestar”. “Tot el que s'ha fet fins ara per reduir la pobresa no ha funcionat i EEUU és el paradigma de la desigualtat, la renda bàsica universal tracta més d'avançar en un dret fonamental que és el dret a l'existència”, ha acabat l'economista.
Al seu torn, Enriqueta Durán s'ha declarat “completament a favor de la renda bàsica universal” i ha explicat que des d'UGT estan oberts a noves fórmules, “si els treballadors gaudeixen d'un mínim d'ingressos, tenen la capacitat de valorar més opcions laborals, d'anar a allò que els agrada i no acceptar segons quines feines o condicions”. La secretària de Polítiques Socials d'UGT Catalunya ha definit el fenomen com una qüestió de justícia social, “la nostra cultura ho vincula tot al salari però això ja no funciona”, ha afirmat, “es tracta d'un gran repte, un canvi de model, un canvi cultural per millorar tot el que hem conegut fins ara”.
Per últim, Sarah Babiker ha volgut posar de manifest que el documental presenta una versió des de l'hegemonia lliberal, “us donem una paga i així realitzeu els vostres somnis”, i no dóna visibilitat al conflicte social o la lluita de classes així com les desigualtats de gènere. “Pensar la renda bàsica universal com a solució a la crisi del treball posa en el centre l'última baula afectada, l'home blanc treballador de mitjana edat, i desdibuixa el dret a la riquesa, que és universal”, ha afirmat la periodista. “És una iniciativa amb un gran potencial per millorar la situació de les dones i la divisió sexual del treball ja que brinda les condicions materials que faciliten la redistribució”, ha continuat, “i té també un potencial polític interessant en un moment de disgregació tan gran entre els pobres, ja que pot esdevenir un objectiu transversal i unir lluites col·lectives que s'han vist oblidades”. “Però no pot ser una mesura aïllada, perquè per ella mateixa no solucionarà els problemes de la nostra societat”, ha conclòs.
En aquest sentit, el debat que s'ha generat posteriorment a les intervencions ha girat entorn el paper clau de l'accés a l'habitatge a l'hora de plantejar la implantació d'una renda bàsica universal i com tenir-ho en compte, la necessitat de mantenir polítiques de benestar i completar la iniciativa amb altres polítiques de gènere, empoderament i vincle social i les conseqüències que té la cultura del treball en la nostra manera d'afrontar la situació. “El treball ha estat sempre molt lligat a unes estructures de poder, una manera de funcionar, una jerarquia i un sistema determinat. Trencar aquest vincle ens obre un potencial enorme” ha expressat una de les assistents. Per la seva part, Oriol Estela ha mantingut que “segons com es fixin els termes de partida del debat sobre la renda bàsica universal – si ens interessa més la viabilitat o el sentit de la mesura, si és una crossa del sistema o un instrument de canvi, si es focalitza en un àmbit més local o ha de ser global-, el resultat pot ser molt diferent”, i ha continuat “en tot cas, cal passar a l'acció el més aviat possible i experimentar” posant, amb aquesta intervenció, punt i final a la jornada.
Durant el debat posterior a la projecció de Free Lunch Society, es va fer referència al llibre que Lluís Torrens firma conjuntament amb Jordi Arcarons i Daniel Raventós, Renda Básica Incondicional. Una proposta de finançament racional i justa, i al projecte B-Mincome que es du a terme des de l'Ajuntament de Barcelona.