Els desequilibris de poder en la configuració de la identitat metropolitana centren el debat de la tertúlia de la 3a edició de #LaMetro
Marc Andreu i Manel Larrosa situen elements de construcció d'identitat durant la segona sessió de #LaMetro sobre 'Barri, municipi, metròpoli: qüestió d'identitat?' a Sant Feliu de Llobregat
- 14-07-2017
- Resum d'activitats
- 109 Lectures
Quin és el diàleg entre el centre i la perifèria? Com es conformen les identitats territorials? És en termes de poder? O són els projectes vinculats al territori els que uneixen? Aquestes preguntes han estat les que han donat peu al debat de la tercera edició de La Metropolitana: tertúlia amb espuma, la segona edició que ha tingut com a tema ‘Barri, municipi, metròpoli: qüestió d'identitat?' i que aquesta vegada ha estat al Bar de l'Ateneu de Sant Feliu. En aquesta ocasió, els ponents encarregats d'aportar les primeres idees per situar el debat han estat el periodista i historiador Marc Andreu, i l'arquitecte Manel Larrosa, també representant de l'entitat Via Vallès. La cervesa que ha acompanyat la tertúlia ha estat la santfeliuenca Roses de Llobregat, un projecte nascut i inspirat en un model de treball artesà que va donar nom i identitat a Sant Feliu durant la Segona República. Ha moderat el debat Carolina Costa, de Prisma Urbà, mentre que Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB i Conxita Sánchez, presidenta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, s'han encarregat de donar la benvinguda a l'acte com a entitats coorganitzadores.
Oriol Estela Barnet dóna la benvinguda als assistents a La Metro
“La identitat metropolitana s'hagués pogut forjar a partir dels 60 o 70 amb el caliu de les lluites obreres urbanes i veïnals però tot i que va començar, no va quallar”, ha assegurat el periodista i historiador. El que sí que va quallar, però, ha explicat Andreu, ha estat la identitat comarcal en territoris com el Baix Llobregat, forjada a base de lluites obreres i més tard reforçada per l'estratègia del PSC d'abonar la identitat baix llobregatina a base d'inversions i projectes urbanístics. “Durant la Transició, alcaldes de municipis metropolitans reforcen una identitat municipal molt útil en rendibilitat local però en detriment d'una identitat metropolitana més àmplia”, ha explicat. “Si ho analitzéssim, ens podríem trobar que en 40 anys el Baix pel seu poder ha reforçat la identitat supralocal mentre que el Besòs ha quedat com el pati del darrere i Barcelona no se l'ha mirat de la mateixa manera”, ha situat Marc Andreu, autor precisament del llibre Les ciutats invisibles: viatge a la Catalunya metropolitana.
Actualment, ha afegit, s'està intentant vertebrar l'Agenda Besòs, que ha de servir per diagnosticar les dinàmiques socials, habitacionals i de mobilitat i per impulsar projectes que puguin actuar de motor per un territori amb vulnerabilitats socials i urbanes però que també presenta potencialitats. “Intenten girar la truita a nivell d'inversions i posar la mirada en construir una identitat de Besòs que es pugui equiparar a la identitat d'alguns municipis vallesans i a la del Baix. Sóc escèptic perquè les identitats són de cor i no de cap i no és fàcil crear-les artificialment”, ha conclòs el periodista.
En aquest sentit, l'arquitecte Manel Larrosa ha manifestat que “el concepte d'identitat és parcial i només serveix com a marc de referència” per la qual cosa l'important és, segons el seu entendre, “si hi ha base material perquè l'espai tingui entitat”. Per això, ha dit, “m'interessa més el terme projecte metropolità que identitat per entendre com es fa servir com a marc de referència”. “Si hi ha qui se sent desatès, acaba lluitant per crear el seu propi projecte territorial, sigui el Montserratí, el Baix Vallès o el Baix Besòs”, ha posat com a exemples. En aquest sentit, ha destinat la seva intervenció a explicar la seva idea de “projecte metropolità”: la Catalunya de 7 milions, amb les capitals d'una trentena de comarques unides ferroviàriament, i la de 5 milions que configuren el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès i tot el Maresme, una regió “clau” en termes d'economia productiva. Segons Larrosa, no hi ha una contraposició entre el fet metropolità i la Catalunya interior. “Ja és hora de superar el debat entre la Catalunya interior i la Barcelona metropolitana”, ha conclòs.
En la construcció d'identitat, doncs, juga un paper important si es tenen ateses necessitats o no ja que els serveis fan que la gent se senti orgullosa del lloc on viu i contribueix a la construcció de la identitat metropolitana. “Les lluites conjuntes en defensa d'un territori són clau per crear identitat”, ha dit Conxita Sánchez, que ha recordat com el Baix Llobregat va recuperar la identitat lluitant en contra del macroprojecte Eurovegas. Alhora, les dificultats per crear una identitat més enllà de les comarques de ciutats en concret són les susceptibilitats que aquesta nova identitat metropolitana faci perdre pes als municipis. “Les identitats poden ser mòbils perquè avui treballem en un lloc i vivim en un altre i la situació pot canviar l'endemà; però tenen molt a veure amb la identitat de classe. Quan tothom vol ser classe mitjana, la identitat de classe treballadora no ha acabat sent important i això es trenca”, ha afegit Marc Andreu. I encara un altre element que ha sortit durant el debat: sense una organització territorial clara i una llei electoral actualitzada no es podrà resoldre el fet metropolità.
En definitiva, ha resumit la conductora del debat, la sociòloga Carolina Costa, la tercera edició de La Metro ha servit per posar al damunt de la taula diferents punts: que els desequilibris territorials i de poder tenen un paper fonamental en la configuració d'identitats territorials; que les lluites socials són aglutinadores i contribueixen en la construcció d'identitat metropolitana; que la tendència de la gent és sentir-se part del municipi on viu o treballa i de Catalunya; que Barcelona té un paper important alhora de configurar les identitats i, finalment, que hi ha reptes que poden canviar el paradigma en la construcció metropolitana com pot ser la transició energètica. Per la propera edició de La Metro, que tindrà lloc a Sant Cugat, Costa ha volgut llançar una pregunta a resoldre: quins projectes concrets poden contribuir a la governança metropolitana?
La tertúlia amb espuma ha tingut com a pròleg la presentació del llibre Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la Barcelona Metropolitana, de Mariona Tomàs, que ha servit per escalfar motors pel debat sobre identitat metropolitana.