El model energètic al centre de la planificació urbana: una necessitat que s'ha debatut durant el 15è esmorzar estratègic del PEMB

Elisa Linares, de Som Energia, i Cristina Castells, directora de l'Agència Local d'Energia de Barcelona han explicat les iniciatives que duen a terme des de la societat civil i des de l'administració

  • 19-01-2018
  • Resum d'activitats
  • 423 Lectures

Perquè es pugui produir un canvi de model energètic cal tenir en compte 3 aspectes fonamentals: cal que l'energia estigui en el centre de la presa de decisions a tots nivells -des de grans estratègies a projectes puntuals-, cal un nou model de governança que incorpori el paper que poden jugar les organitzacions ciutadanes i, finalment, cal incidir no només en l'oferta, sinó en la demanda i en el consum energètic. Aquestes són algunes de les qüestions que s'han tractat durant el 15è esmorzar estratègic del PEMB sobre “Gestionar l'energia a la metròpoli: eficiència, estalvi i accés garantit”, que ha comptat amb Elisa Linares, de Som Energia a Barcelona i Cristina Castells, directora de l'Agència Local d'Energia, en un debat moderat pel coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.  

Cristina Castells, Oriol Estela i Elisa Linares durant el 15è esmorzar estratègic del PEMB sobre energia
Cristina Castells, Oriol Estela i Elisa Linares durant el 15è esmorzar estratègic del PEMB sobre energia

“El canvi de model energètic va molt més enllà del canvi en les fonts de proveïment”, ha assegurat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, per introduir les conclusions d'aquest esmorzar que ha estat el 3er d'una sèrie dedicada a debatre sobre els elements essencials per a la vida i que són fonamentals per bastir l'estratègia urbana i territorial i poder garantir el dret a la ciutat: l'aire, l'habitatge, l'energia, l'aigua, i els aliments.

Durant el seu torn, Elisa Linares ha explicat què és Som Energia i els seus objectius: una organització sense ànim de lucre que treballa per impulsar un model energètic 100% renovable, a cost equivalent a les altres comercialitzadores, de producció local, sostenible a llarg termini, sense talls de subministrament i que dóna solucions a les famílies vulnerables. “Tenim un pressupost dedicat a pobresa energètica. Als i a les sòcies se'ls pregunta si volen dedicar 1ct d'€ per kw/hora a projectes solidaris. El 2017 es van assolir 280.000€ per dedicar a pobresa energètica, formació en eficiència energètica i instal·lacions en llars”, ha explicat Linares que ha centrat la seva intervenció en explicar les mesures que duen a terme per fer front a la pobresa energètica.

En aquest sentit, ha explicat que estan promovent convenis amb ajuntaments per regular subministraments de llars amb risc de patir pobresa energètica. Són els serveis socials qui detecten les persones amb risc, però és Som Energia qui els tramita l'alta; l'ajuntament assumeix el pagament de la factura i l'entitat garanteix que no s'efectuarà cap tall de subministrament. A més, també donen cursos de formació als tècnics municipals o a entitats socials per detectar casos de risc de patir pobresa energètica. Finalment, Linares ha volgut concloure la seva intervenció convidant a la reflexió sobre què es considera un mínim de “consum vital”, allò essencial per al desenvolupament humà: no només per a escalfar el menjar o la casa, sinó per a viure en societat.

Per la seva banda, Cristina Castells ha focalitzat la seva intervenció en la línia política que du a terme Barcelona per promoure un canvi de model energètic. “Som partidaris d'abastir energèticament amb fonts renovables i pròximes”, i, per això, “el govern planteja una política energètica urbana basada en dos fets diferencials: l'energia com a element transversal que es pren en consideració en tot el planejament de la ciutat i on per primera vegada es col·loquen les necessitats de les persones com a motor al centre”. Així, des del govern municipal es treballa amb 5 eixos: diagnosi i planificació, bàsic per conèixer i actuar mitjançant les aportacions de l'observatori de l'energia, eficiència i estalvi amb un paper molt important de la rehabilitació dels edificis i de la reducció del vehicle privat, generació d'energia, abastament d'energia i garantia del subministrament i, finalment, capacitació, cultura energètica i participació.

Pel que fa l'abastament, ha explicat, s'ha impulsat la creació d'una comercialitzadora energètica pública que fomenta l'autonomia energètica de la ciutat, permet reduir les pèrdues energètiques que suposa consumir energia produïda lluny dels punts de consum, permet visualitzar el lligam entre generació energètica i consum d'energia, estimula la generació local d'energia renovable, alhora que permet oferir transparència de preus i un assessorament i acompanyament personalitzat envers un consum racional de l'energia (apoderament energètic).

La importància d'adoptar una visió a nivell metropolità pel que fa a la comercialitzadora i altres iniciatives, el gran potencial del sòl industrial per a la transició de model energètic o la importància de la conscienciació de tothom envers l'estalvi energètic han estat alguns dels reptes de futur que també s'ha abordat durant el debat posterior amb el públic assistent. 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +