El districte d'innovació de Montreal, tema de la tertúlia amb Damien Silès organitzada pel PEMB i Kreanta

El director general del districte d'innovació explica els 4 pilars clau: l'industrial, l'urbà, el social i cultural i l'educatiu i de recerca

  • 23-10-2017
  • Resum d'activitats
  • 459 Lectures

El director general del districte d'innovació de Montreal, Damien Silès, ha estat el convidat d'una nova edició dels dinars col·loqui, que aquesta vegada ha estat coorganitzat pel PEMB i la Fundació Kreanta per parlar sobre “Ecosistemes urbans d'innovació: el cas del Districte d'Innovació de Montreal”. Com es genera un ecosistema urbà innovador, com es relaciona amb l'activitat econòmica tradicional, com es combat l'efecte gentrificador d'aquest tipus de projectes i, sobretot, quines particularitats té el cas de Montreal, són les qüestions que han centrat el debat.

Damien Silès durant el dinar col·loqui sobre Ecosistemes urbans d'innovació
Damien Silès durant el dinar col·loqui sobre Ecosistemes urbans d'innovació

Durant la seva exposició, Silès ha explicat que el projecte va néixer fa 3 anys amb una idea similar al 22@ i ha acabat sent un barri especial en el centre de la ciutat. “No volíem que fos un campus universitari però sí que teníem clar que volíem que fos una zona de vida, un laboratori d'experimentació urbana a nivell mundial que fos terreny de joc a molts nivells: per la ciutadania, les empreses i, sobretot, els estudiants”, ha explicat el director del districte d'innovació de la ciutat canadenca.

En aquest sentit, Silès ha explicat que van començar a col·laborar per a la creació d'aquest districte des de les universitats i el sector privat perquè els tempos del sector públic no van a la velocitat necessària per impulsar un projecte d'aquestes característiques. “És complicat quan hi ha eleccions i canvis polítics cada 4 anys”, ha assegurat Silès, que també ha assenyalat que les tres administracions públiques que participen en el partenariat (municipi, estat i govern federal) aporten el 40% del pressupost, en part enfocat a finançar projectes específics, mentre que la resta és finançament privat. Amb un pressupost total de 2 milions d'euros, estan aconseguint aixecar fons per un valor netament superior. Cal destacar els 4 pilars clau del districte i sobre els quals pivoten totes les iniciatives i projectes: l'industrial, l'urbà, el social i cultural i el vinculat a l'educació i la recerca.

Seguint aquest esquema s'han impulsat més de 40 projectes en 3 anys, s'hi han invertit 6 mil milions de dòlars, s'hi han instal·lat 4 universitats i centenars d'start-ups, s'ha configurat un smart líving lab a cel obert i, a més, han hagut d'arribar a rebutjar determinades empreses perquè ja no en poden absorbir més sense posar en perill l'equilibri i, amb ell, l'essència del districte. A més, hi ha hagut la intenció expressa, en particular de les universitats impulsores, de no buscar de moment una especialització sectorial ni cap clusterització en aquest territori, per tal d'observar quines són les activitats que hi sorgien espontàniament, en especial per iniciativa de la comunitat d'estudiants. Actualment, però, després de les primeres passes del districte i observant les tendències internacionals, existeix un debat sobre la conveniència o no de mantenir aquest posicionament. “La clau per quedar-se en una ciutat és una bona qualitat de vida i des del districte innovador ho tenim molt clar que això implica mantenir uns mínims requisits per a ser-hi”, ha conclòs Silès, que també ha posat èmfasi en el valor de la innovació social.

Montreal ha estat també una de les ciutats que ha presentat candidatura a Amazon per a la ubicació de la seva segona seu central. Silès ha viscut l'experiència com una oportunitat per calibrar la capacitat de resposta de la ciutat davant de reptes de gran envergadura com aquest, promoure una feina transversal i col·laborativa entre departaments municipals i organitzacions diverses de la ciutat i s'ha mostrar optimista amb les possibilitats de Montreal de sortir guanyadora, tot i reconèixer que aconseguir-ho suposaria una transformació substancial de tot allò que s'ha planificat per a la ciutat de cara als propers 10 anys.

Per la seva banda, Félix Manito, president de Kreanta, ha explicat en la introducció el projecte “Ciutats creatives” que impulsa aquesta fundació amb la voluntat de generar espais de reflexió i trobades per vincular la cultura amb l'economia, l'urbanisme, les ciutats i, en definitiva, amb la innovació i la creativitat. És amb aquest objectiu que s'han  celebrat diverses trobades internacionals com la d'enguany a Irún, una ciutat que ara ha alliberat 50 hectàrees que havien estat destinades per ús ferroviari per tal de generar una nova centralitat a la ciutat. “Es té clar que ha de basar-se en una mixtura d'usos però necessiten un referent internacional que els puguin ajudar a orientar el procés”, ha explicat el director de la Fundació Kreanta, per la qual cosa van decidir convidar Damien Silès a les jornades de la setmana passada a la ciutat basca per compartir l'experiència de Montreal.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +